Pere Malferit de Muntanyans
Pere Malferit de Muntanyans (Inca, s. XV- Ciutat de Mallorca, 1566) fou un jurista mallorquí.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XV  Inca (Mallorca) |
| Mort | 1566 (Gregorià) Palma (Mallorca) |
| Activitat | |
| Ocupació | jurista |
Fill de Tomàs Malferit, funcionari reial i jurista, que alhora era fill de l'humanista Mateu de Malferit. Fou ambaixador del Gran i General Consell davant Carles I per reclamar la confirmació dels privilegis de l'Estudi General Lul·lià. Va ser jurat de la ciutat i del regne de Mallorca els anys 1536, 1543 i 1555. Va escriure Apologeticum iuris responsum pro justitia Regum catholicorum in occupatione Indiarum. També va escriure Del derecho que tiene el rey de España sobre el ducado de Milán.[1] La biblioteca que posseïa va patir una greu mutilació durant la Germania, ja que fou saquejada pels agermanats.[2]
El problema del descobriment d'un nou món, segons assenyala Sebastià Trias Mercant[3] havia estat plantejat per Ramon Llull. L'obra de Malferit s'inscriu en la polèmica entre Bartolomé de las Casas i Juan Ginés de Sepulveda, sobre la licitud de la conquesta espanyola d'Amèrica. Malferit és partidari de Sepúlveda i escriu contra Las Casas defensant una teoria teocràtica a favor dels reis d'Espanya sobre el domini de les terres oceàniques. La legitimitat dels reis espanyols radica, segons ell, en l'exigència religiosa de la conversió dels infidels.
Referències
modifica- ↑ «Malferit de Muntanyans, Pere». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 8. Palma: Promomallorca, p. 205-206. ISBN 84-8661702-2.
- ↑ Barceló, Maria i Ensenyat, Gabriel Els nous horitzons culturals a Mallorca al final de l'edat mitjana Editorial Documenta: Palma, 2000.- (Menjavents; 36)
- ↑ Trias Mercant, Sebastià Història del pensament a Mallorca Editorial Moll: Mallorca, 1985.- (Els treballs i els dies; 28), p. 114