Pere Meroño Cadena
Pere Meroño Cadena (Barcelona, 14 de maig de 1959 - Barcelona, 26 de novembre de 2022) fou periodista, bloguer [1] i des del 1995 també escriptor. El seu estil narratiu es va centrar sobretot en la redacció de biografies, reportatges i assaigs històrics en català.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 maig 1959  Barcelona |
| Mort | 26 novembre 2022 (63 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, periodista |
A Esbossos (1995), la seva primera immersió literària, l'autor compartia tres textos de prosa narrativa juntament amb altres narradors, ja que es tracta d'una obra col·lectiva a diverses mans.
Posteriorment, el 1997, Meroño va publicar Josep Pallach, 1920-1977, història d'un líder (Edicions 62),[2] llibre al qual van succeir Història del sindicalisme nacional als Països Catalans, 1958-1989 (El Mèdol, 2001), Román, l'home que va organitzar el PSUC (Fundació Pere Ardiaca, 2005) i El goig de viure, biografia de Montserrat Roig (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005).[3]
Productes d'autoedició, van venir després El crim del caixer automàtic (2008),[4] publicat tant en català com en castellà, i CAT'06. La nit dels somriures glaçats (2009).
També fou coautor de Joan Comorera torna a casa (Pòrtic, 2009) i de Canigó, setmanari d'informació general del Països Catalans (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2011).[5][6]
El seu darrer llibre: Historia de Bandera Roja, 1968-1989. Editorial Gregal. Barcelon 2019. Segurament es va publicar sense que pogués corregir el manuscrit sobre el qual treballava.
Referències
modifica- ↑ «Pere Meroño». saul.cat. Saül Gordillo, 2015. [Consulta: 18 maig 2015].
- ↑ «Pere Meroño: 'Iniciativa ha fet un esforç molt important per modificar el seu ideari en el camp nacional'». Vilaweb, 2014. [Consulta: 29 setembre 2014].
- ↑ «Montserrat Roig i la soledat». El Punt Avui, 2021. [Consulta: 8 desembre 2021].
- ↑ «Pere Meroño: «Charo acabó en la calle y la mataron. Se lo jugó todo y perdió»». 20 minutos, 2008. [Consulta: 18 març 2008].
- ↑ «Directori d'autors locals del districte de Sant Andreu». Web. Biblioteca Pública Ignasi Iglésias, 2013. [Consulta: 30 maig 2013].
- ↑ «Pere Meroño: La revista ‘Canigó’ me ayudó a apreciar la política». Revista de Letras, 2012. [Consulta: 25 juny 2012].