Pere Mulà i Gaus
Pere Mulà i Gaus (Palafrugell, 24 de novembre de 1908 - Palafrugell, 20 de gener de 1989) fou un fuster i sindicalista català. Fill de Pau Mulà i Maria Gaus, va ser secretari general de la secció local de la CNT de Palafrugell. Regidor de l'Ajuntament de Palafrugell com a representant de la de la Federació Local de Sindicats d'Indústries entre els anys 1937 i 1938. Quan la seva quinta va ser cridada a files, el 1938, es va incorporar al front de Lleida. Va ser fet presoner al front de l'Ebre el 3 de novembre de 1938. El novembre de 1939 va ser jutjat i condemnat a mort.[1] L'any 1940 se li va commutar la pena de mort per la pena immediatament inferior, 30 anys de presó, gràcies a diferents avals que va aconseguir la família. El 1941, amb el Decreto de revisión de penas, se li va rebaixar la pena a 12 anys. Va ser alliberat el 1945 però la seva llibertat definitiva no va arribar fins al 1951.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 novembre 1908  Palafrugell (Baix Empordà) |
| Mort | 20 gener 1989 (80 anys) Palafrugell (Baix Empordà) |
 Regidor de l'Ajuntament de Palafrugell | |
| 1937 – 1938 | |
| Activitat | |
| Ocupació | sindicalista, polític, fuster |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra Civil espanyola |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
La seva documentació s'ha conservat per la seva família fins al seu ingrés a l'Arxiu Municipal de Palafrugell. En el fons, destaca la documentació personal com a represaliat del franquisme (cartes, certificats, avals).[2][3]
Referències modifica
- ↑ Clara, Josep. La primera oposició al franquisme. Els grups clandestins a la demarcació de Girona (1939-1950). Girona: Cercle d'Estudis Històrics i Socials de Girona, 2002.
- ↑ 2,0 2,1 «Fons Pere Mulà i Gaus». Arxiu Municipal de Palafrugell, Ajuntament de Palafrugell.
- ↑ Poch, Lluís «Represaliats del franquisme a la Vila. 121 palafrugellencs van patir un judici militar durant la Dictadura». Revista de Palafrugell, 289, novembre 2017, pàg. 4-9.