Obre el menú principal

Pere Nunyes

pintor portuguès

Pere Nunyes (Portugal, segle XV - Barcelona, m. 1554), nascut Pedro Nunhes, va ser un pintor portuguès arribat a Barcelona el 1513.

Infotaula de personaPere Nunyes
Biografia
Naixement 1490 (Gregorià)
Portugal (Portugal)
Mort 1554 (Gregorià) (63/64 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Pintor
Modifica les dades a Wikidata
Retaule de la Passió de l'església dels sants Just i Pastor de Barcelona, del pintor Pere Nunyes i l'ebenista Joan de Brussel·les

Context artísticModifica

Nunyes fou un més entre els molts artistes forans castellans o estrangers que, a falta d’artistes autòctons competents, anaren a Catalunya. Escultors com el burgalès Bartolomé Ordoñez i el basc Martín Díez de Liatzasolo, o francesos com Joan Petit Monet i Joan de Tours; pintors com Joan Cardona de València, l’andalús Juan de la Fuente, o els alemanys Aine Bru, Joan de Borgunya d'Estrasburg, els italians Nicolau de Credença i Jaume Nasaro de Nàpols, o el grec Pere Serafí i el portuguès Enric Fernandes, són alguns dels personatges que volten per Barcelona, i amb qui Pere Nunyes buscarà establir-hi relació i cooperació.

Les arts catalanes dels segles XVI i XVII -com també arreu d’Europa- manifesten uns processos de canvi explicables sobretot per la importació i la progressiva assimilació de models d’origen italià. El procés d’assimilació del model es produeix de manera desigual i particular a cada territori. A Catalunya, les formes gòtiques predominaven en el paisatge, malgrat la difusió de gravats que difonien per tot Europa les obres d'autors com Rafael o Miquel Àngel, proporcionant llavors fonts d’inspiració. L’obra artística més sol·licitada del moment será l’art del retaule: hospitals, parròquies, esglésies conventuals i centres monacals esdevindran els principals clients dels artistes.

Vida i obraModifica

No se sap res de la vida del pintor abans de l'arribada a Barcelona. La presència d’estrangers i la mobilitat dels artistes són consubstancials en l’art espanyol dels segles XV i XVI. Potser Nunyes fugia de la forta competència dels molts pintors que treballaven a Portugal i arribà a Barcelona en busca de més oportunitats laborals. Hi ha qui diu que Pere Nunyes podria ser el "criat portuguès" de Miquel Àngel que Francisco de Holanda cita en la seva biografia de l’artista italià. Segons aquesta teoria, hauria arribat a Barcelona després d'estar a Itàlia, però sembla improbable: l'obra conservada de Nunyes no demostra haver assimilat la cultura artística romana. Treballa amb esquemes tradicionals flamencs, dinamitzats pel repertori gràfic de les estampes d'obres italianes que donen a les pintures, com diu Camón Aznar, uns certs "aires rafaelescos" i "postures rafaelesques".[1] Tanmateix, Nunyes és el primer pintor que incorpora el rafaelisme a Catalunya.

Era habitual en la Corona d’Aragó, i en particular a Barcelona, formar societats entre pintors o escultors: era una via de treball per a intentar obtenir el major nombre d’encàrrecs, sense deixar forat a la competència. Només d’arribar a Barcelona, Nunyes col·labora amb Joan de Borgunya, l’artista més sol·licitat llavors a la ciutat. Quan aquest mor en 1525, n'hereta tots els encàrrecs i treballs pendents i n'esdevé el continuador. Entre aquestes primeres feines heratades, hi ha la finalització del retaule de Santa Maria del Pi, avui desaparegut.

També va col·laborar amb altres companys del gremi. En una data primerenca, buscà d'establir relacions amb el pintor napolità Nicolau de Credença, establert a Barcelona ja des del final del segle XV; més endavant ho farà amb Pere Serafí. Amb qui farà una veritable societat de pintors, durant més de deu anys, serà amb el seu compatriota Enric Fernandes. En els retaules, també treballà amb els escultors Joan de Tours i Díez de Liatzasolo.

De la societat Nunyes–Fernandes sortiren els retaules major de Santa Maria del Pi (un dels conjunts més ambiciosos de l’època), el de Sant Genís de Vilassar de Dalt i el major de l’església de Sant Jaume de Barcelona (un dels treballs més ben pagats que van emprendre, però també desaparegut). Per la documentació conservada, pel gran nombre d’obres atribuïdes i el seu predomini en l’ambient artístic del moment, es pot dir que Nunyes era millor pintor que Fernandes, qui era més aviat un ajudant.[2]

Pere Nunyes, amb els seus socis, esdevé el gran dominador del panorama artístic barceloní de la primera meitat del segle XVI. La totalitat de la seva obra és religiosa; només en algunes obres incorpora algun tema històric, com el trasllat de les relíquies de Sant Sever des del Monestir de Sant Cugat del Vallès fins a la Catedral de Barcelona.

A mesura que s’anava guanyant el respecte i prestigi dels clients, Nunyes aconsegueix bona part dels encàrrecs, tal com havia fet Joan de Borgunya a la seva època. Tots dos feien una pintura "a la romana" però encara de base flamenca.

Llista d’obres de Pere NunyesModifica

Llista d'obres de Pere Nunyes
Obra Data Nom Tècnica, mides i notes Localització
1513 Vitrall dels Quatre Evangelistes Disseny, obra destruida per una bomba l'any 1937. Se'n conserva una fotografia d'arxiu. Catedral de Barcelona. Tribuna, costat sud de la nau on avui hi ha la vidriera de la Verge del Buste i Sant Gregori
1522 Retaule de Santa Anna i Sant Joaquim En col·laboracó amb Pere Homdedéu
Desaparegut
Seu Vella
Lleida
1525 ca. Retaule major de Santa Maria del Pi Començat per Joan de Borgunya, fet per Nunyes i Enrique Fernandes
Desaparegut
Santa Maria del Pi
Barcelona


1526 ca. Portes del retaule de Sant Eloi dels Argenters Tremp sobre fusta
493 x 280 cm
També se'n conserven les pintures exteriors de les portes
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Barcelona
1527 ca. Retaule de Sant Genís Tremp sobre fusta
Església de Sant Genís
Vilassar de Dalt
1528-1530 Retaule de la Passió o de la Santa Creu Tremp sobre fusta
Talla en fusta de Joan de Brussel·les
Església dels Sants Just i Pastor. Capella de Sant Fèlix
Barcelona
1530 ca. Retaule de la capella del Santíssim (El Miracle) Tremp sobre fusta
430 x 350 cm
16 dels 18 compartiments són de Nunyes
Església del Miracle
Riner (Solsonès)
1527-1533 Retaule major Tremp sobre fusta Església de Santa Maria i Sant Martí
Capella (Ribagorça)
1540-1541 Retaule de l'Hospital de Clergues de Sant Sever Tremp sobre fusta
430 x 350 cm
16 dels 18 compartiments són de Nunyes
Museu Diocesà de Barcelona
Barcelona
1542 ca. Retaule major Desaparegut
En col·laboració amb Enrique Fernandes
Església de Sant Jaume
Barcelona
Taula de l'arribada dels apòstols, d'un retaule de la Dormició de la Mare de Déu Església
Bellpuig
Mare de Déu del Remei Atribuït a Nunyes a partir de 2014, quan fou restaurat i exposat en La Llum de les Imatges; abans s'atribuïa al cercle de Vicent Macip Església de Sant Bartomeu
Benicarló

BibliografiaModifica

  • «Pere Nunyes». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  • Avila A. Article: Entre las dos riberas. Imbricaciones historico-artísticas en torno a los portugueses Nunyes i Fernades. Anuario Del Departamento de Historia y Teoria Del Arte de la Universitat Autónoma de Madrid. Vol VI. 1994.
  • BARAUT, Cebrià - Santa Maria del Miracle - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2001 - ISBN 978-84-8415-329-0
  • Bosch Ballbona, J. Article: Un ‘Miracle’ per a Pere Nunyes. Locus Amoenus 6, 2002-2003.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere Nunyes  
  1. Són evidents en el quadre del trasllat de les relíquies de Sant Marçal, del retaule de Sant Eloi.
  2. Una carta de pagament del 1536 en diu: "mestre Anrich que l’ajuda".