Pere Orsèol, de vegades escrit Ursèol, (Rivo Alto, prop d'Udine, 928 - Sant Miquel de Cuixà, Conflent, 997), nascut Pietro Orseolo, va ser dux de la República de Venècia, retirat a la vida monàstica i eremítica. És venerat com a sant per l'església Catòlica.

Infotaula de personaSant Pere Orsèol
San Rocco (Venice) - Statue of Saint Peter Orseolo.jpg
Escultura del sant a la façana de l'església de San Rocco (Venècia), s. XVI
Biografia
NaixementPietro Orseolo (Pere I Orsèol, dux de Venècia), Petrus Urseulus
928
Rivo Alto, prop d'Udine (Itàlia)
Mort10 de gener de 987 o 997
prop de l'abadia de Sant Miquel de Cuixà (Conflent)
Lloc d'enterramentSant Miquel de Cuixà (fins a 1790); església de Sant Pere de Prada de Conflent 
 23è Doge de Venècia 

976 (Gregorià) – 978 (Gregorià)
← Pietro IV Candiano (en) TradueixVitale Candiano →
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica
Activitat
OcupacióPolític
Orde religiósbenedictins
religiós
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
Beatificació1027 (reconeixement del culte) , Elna nomenat per Berenguer III de Sendred de Gurb, bisbe d'Elna
Canonització1731 , Roma nomenat per Climent XII
PelegrinatgePrada de Conflent
Festivitat10 de gener (abans, 14 de gener)
Iconografiahàbit benedictí, amb el barret de dux de Venècia a les mans; com a dux, amb aurèola de sant
Família
FamíliaOrseolo
CònjugeFelicia Malipiero
FillsPietro II Orseolo (en) Tradueix

Escut d'armes Sant Pere Orsèol
Modifica les dades a Wikidata

OrígensModifica

 
Gravat amb Sant Pere Orsèol
 
Antiga tomba de Pere Orsèol al claustre de Cuixà
 
Església de Prada, actual enterrament del sant
 
Restes de l'ermita de Pere Orsèol, prop de Cuixà

Pietro Orseolo pertanyia a una noble família veneciana. Era casat amb Felícia, que segons les cròniques contemporànies era de la família Maripietro, però segons altres historiadors de la Badoer.[1] Foren pares del futur dux Pere II Orseolo.

Dux de la República de VenèciaModifica

En 976 va participar en el cop d'estat per tal de suplantar el dux Pere IV Candiano: després de fer-lo assassinar, va erigir-se'n en successor. Com a governant, va demostrar talent: va imposar la pau a Venècia, i va reconstruir la Basílica de Sant Marc, el palau Ducal i els edificis destruïts durant els conflictes, a més d'una bona part de la ciutat que havia estat incendiada. A la basílica va fer amagar les restes de Sant Marc evangelista per evitar-ne una possible pèrdua. Va fer construir dos hospitals nous.

En política, va restablir les relacions amb el Sacre Imperi Romanogermànic, malmeses arran del cop d'estat, ja que Pere IV Candiano era un home de confiança de l'emperador Otó II del Sacre Imperi. El 12 d'octubre de 977 va renovar tots els pactes existents amb la ciutat de Capodistria, els documents dels quals s'havien perdut a l'incendi del palau. Igualment, respectà els béns del difunt Pere IV, garantint-ne la possessió a la seva vídua.

Retir a CuixàModifica

Cap al 978 va arribar a Venècia Garí, abat benedictí de Sant Miquel de Cuixà per pelegrinar a San Marco. Pere Ursèol el conegué i, arran de la conversa amb ell, va tenir una crisi espiritual. L'1 de setembre de 978 va deixar Venècia, acompanyat dels nobles Joan Gradenigo, Joan Morosini (gendre seu) i Romuald de Ravenna, sense deixar-ne rastre i sense previ avís. Tots dos, amb un nom fals, van ingressar com a monjos al monestir de Sant Miquel de Cuixà, al Conflent. Pere hi va passar la resta de la seva vida en penitència i oració. Al final de la seva vida, va deixar el monestir per a fer-se eremita en un bosc proper, on va ser-hi set anys fins que morí, sota la guia espiritual de Romuald.

La seva esposa, Felicitas, havia acceptat que marxés, entenent la seva voluntat. El seu fill únic Pere fou després dux de Venècia amb el nom de Pere II Ursèol i, seguint-ne l'exemple, va demostrar honradesa al servei de la República. El fill d'aquest, Otó, fou dux i un nét, rei d'Hongria.

VeneracióModifica

El seu cos va ser enterrat al claustre del monestir i, més tard, en ésser beatificat, va traslladar-se a l'església. El 6 de desembre de 1644 se'n col·locaren les relíquies en una arqueta a la capella de Sant Romuald, que passà a estar dedicada als dos sants. Algunes relíquies van ser donades a Venècia arran de la canonització: hi arribaren tres ossos de la cama esquerra, que el gener de 1733 foren dipositats a la Basílica de San Marco. Des de llavors, cada 14 de gener s'hi feia una missa solemne on s'exposaven les relíquies de l'antic dux. Les relíquies de Cuixà, en 1790 i durant la Revolució Francesa, van ser traslladades a l'església de Sant Pere de Prada de Conflent, on són avui dia. El 1027 fou declarat beat per l'Església catòlica i canonitzat en 1731. La seva festa se celebra el 10 de gener.

ReferènciesModifica

  1. Sethre, Janet. The Souls of Venice (en anglès). McFarland, 2003, p. 74. ISBN 0786415738. 

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere Orsèol