Pere Tintorer i Sagarra

Pianista, compositor i pedagog musical català
(S'ha redirigit des de: Pere Tintorer)

Pere Tintorer i Sagarra (Palma, Mallorca, 12 de febrer de 1814 - Barcelona, 11 de març de 1891[1]) fou un pianista, compositor i pedagog musical català.

Infotaula de personaPere Tintorer i Sagarra
Biografia
Naixement12 febrer 1814 Modifica el valor a Wikidata
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 març 1891 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, mestre d'escola i pianista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsPierre Joseph Zimmermann, Pedro Albéniz y Basanta, Ramon Carnicer i Batlle i Ramon Vilanova i Barrera Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMSLP: Category:Tintorer,_Pedro Modifica els identificadors a Wikidata

Fill de pares catalans que havien emigrat de Barcelona a causa de la invasió francesa, de retorn a Barcelona el 1822 va estudiar amb el mestre Ramon Vilanova com a membre del cor de la Catedral de Barcelona. Entre 1820 i 1823 formà part d'una banda musical dirigida per Marià Obiols on era conegut com "en Peret de la flauta", en referència a l'instrument que tocava. El 1823 va entrar d'alumne al Conservatori de Barcelona per rebre classes de composició i piano.[2]

El 1830 Tintorer es traslladà a Madrid per completar els seus estudis de piano amb Pedro Albéniz i de composició amb Ramón Carnicer al conservatori d'aquella ciutat, obtenint primer premi de piano el 1832. El 1834, Tintorer va viatjar a París per continuar els seus estudis en piano i composició com a alumne de Pierre Joseph Guillaume Zimmermann. Dos anys més tard, Tintorer s'instal·là a Lió durant catorze anys, on treballava d'un professor a l'Escola Reial i de professor agregat a la universitat. En aquest període va rebre lliçons de Franz Liszt. El 1849 retornà a Barcelona on aconseguia gran èxit que actuava al Liceu i es convertia en un cèlebre i lloat professor de piano. El 1883 era nomenat director principal de lliçons de piano al Conservatori del Liceu, una posició que coronava una vida dedicada a l'ensenyament i que va mantenir fins a uns quants mesos abans de la seva mort. Entre els seus alumnes podem trobar a Enrique Campano,[3] Claudi Martínez-Imbert, Maria Luisa Guerra, Ernest Marraco, Joan Baptista Pujol, Baudili Sabater i Agustí Salvans.

El 1853, l'emperadriu Eugènia li atorgà la medalla d'argent per a la composició de la missa per celebrar el dia de l'Assumpció. També va rebre la creu d'Isabel la Catòlica de mans de la reina Isabel II per a la composició del seu Stabat Mater dedicada a ella. Fou nomenat cavaller de la "Légion d'honneur".

Com a compositor només va fer un centenar de treballs; entre ells, dues simfonies, música religiosa, música de cambra i moltes peces per a piano, incloent-hi un curs de pianos complet.

Casat amb Antònia Dumont varen ser pares de Isabel Tintorer Dumont, casada amb Joan Cuyàs i Artés i de Gonzalo Tintorer i Dumont pare de Gonzalo Tintorer Latour. Fou enterrat al Cementiri del Poblenou de Barcelona (Dep. I, illa 1, interior nínxol 778).

ReferènciesModifica

  1. «Registre de Defuncions. Any 1891. Registre 2384. Jutjat "Universidad".». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 11-03-1891. [Consulta: 4 març 2020].
  2. «Els intèrprets catalans». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Abril 2013].
  3. Edita SARPE Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 82 (ISBN 84-7291-226-4)

Enllaços externsModifica