Obre el menú principal

Pere Tintorer i Sagarra

Pianista, compositor i pedagog musical català
(S'ha redirigit des de: Pere Tintorer)

Pere Tintorer i Sagarra (Palma, Mallorca, 12 de febrer de 1814 - Barcelona, 11 de març de 1891) fou un pianista, compositor i pedagog musical català.

Infotaula de personaPere Tintorer i Sagarra
Biografia
Naixement 12 febrer 1814
Palma
Mort 11 març 1891 (77 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Compositor, mestre d'escola i pianista
Professors Pierre Joseph Zimmermann
Instrument Piano
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Fill de pares catalans que havien emigrat de Barcelona a causa de la invasió francesa, de retorn a Barcelona el 1822 va estudiar amb el mestre Ramon Vilanova com a membre del cor de la Catedral de Barcelona. Entre 1820 i 1823 formà part d'una banda musical dirigida per Marià Obiols on era conegut com "en Peret de la flauta", en referència a l'instrument que tocava. El 1823 va entrar d'alumne al Conservatori de Barcelona per rebre classes de composició i piano.[1]

El 1830 Tintorer es traslladà a Madrid per completar els seus estudis de piano amb Pedro Albéniz i de composició amb Ramón Carnicer al conservatori d'aquella ciutat, obtenint primer premi de piano el 1832. El 1834, Tintorer va viatjar a París per continuar els seus estudis en piano i composició com a alumne de Pierre Joseph Guillaume Zimmermann. Dos anys més tard, Tintorer s'instal·là a Lió durant catorze anys, on treballava d'un professor a l'Escola Reial i de professor agregat a la universitat. En aquest període va rebre lliçons de Franz Liszt. El 1849 retornà a Barcelona on aconseguia gran èxit que actuava al Liceu i es convertia en un cèlebre i lloat professor de piano. El 1883 era nomenat director principal de lliçons de piano al Conservatori del Liceu, una posició que coronava una vida dedicada a l'ensenyament i que va mantenir fins a uns quants mesos abans de la seva mort. Entre els seus alumnes podem trobar a Enrique Campano,[2] Claudi Martínez-Imbert, Maria Luisa Guerra, Ernest Marraco, Joan Baptista Pujol, Baudili Sabater i Agustí Salvans.

El 1853, l'emperadriu Eugènia li atorgà la medalla d'argent per a la composició de la missa per celebrar el dia de l'Assumpció. També va rebre la creu d'Isabel la Catòlica de mans de la reina Isabel II per a la composició del seu Stabat Mater dedicada a ella. Fou nomenat cavaller de la "Légion d'honneur".

Com a compositor només va fer un centenar de treballs; entre ells, dues simfonies, música religiosa, música de cambra i moltes peces per a piano, incloent-hi un curs de pianos complet.

Fou enterrat al Cementiri del Poblenou de Barcelona (Dep. I, illa 1, interior nínxol 778).

ReferènciesModifica

  1. «Els intèrprets catalans». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Abril 2013].
  2. Edita SARPE Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 82 (ISBN 84-7291-226-4)

Enllaços externsModifica