Pergamí Vindel

El pergamí Vindel (Nova York, Biblioteca i Museu Morgan, Vindel MS M979) és un pergamí copiat a la fi del s. XIII o començaments del xiv que conté set cantigues d'amic del trobador gallec Martín Codax. Té característiques semblants al Cancioneiro da Ajuda.

Infotaula de llibrePergamí Vindel
Martim Codax Cantigas de Amigo.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusmanuscrit Modifica el valor a Wikidata
Llenguagalaicoportuguès Modifica el valor a Wikidata
Creaciósegle XIII Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

El descobriment d'aquest pergamí fou casual. El comerciant de llibres antics Pedro Vindel se'l trobà a la seua llibreria, al 1914, en la solapa interior d'un exemplar del llibre De officiis de Ciceró, del s. XIV amb enquadernació del s. XVIII.

El pergamí desaparegué al poc de temps de ser descobert, i es considerà perdut durant molts anys. Li l'havia adquirit a Pedro Vindel el diplomàtic i musicòleg Rafael Mitjana i Gordon, que l'havia dipositar a la seua biblioteca d'Upsala, ciutat sueca on residia aleshores. A la seua mort, al 1921, la biblioteca passà a la seua vídua i després els hereus se la vengueren. El pergamí fou adquirit pel bibliòfil Otto Haas i el vengué a Londres el seu col·lega Albi Rosenthal. En acabant, el comprà la llibreria J. Pierpont Morgan de Nova York, on es conserva des de 1977, amb la signatura Ms. 979.

La primera notícia del descobriment, la donà Pedro Vindel, al febrer de 1914, en la revista Art Español. A l'any següent, el 1915, el llibreter publicà la primera edició facsímil del manuscrit.

Entre els mesos d'octubre de l'any 2017 i març de l'any 2018, el pergamí Vindel s'exposà al Museu del Mar de Galícia, a Vigo.[1]

DescripcióModifica

La grandària del pergamí és de 34 x 45 cm. Està escrit per una sola cara a quatre columnes, amb 26, 24, 23 i 17 línies, respectivament. La primera columna conté 5 pentagrames, 6 la segona, 6 la tercera i 4 la quarta. El text fou escrit en tinta negra i els pentagrames en vermella. Les inicials estan adornades en blau i roig. El nom del joglar Martín Codax apareix a la part superior del pergamí, en roig. En la còpia del pergamí intervingueren diverses mans.

Conté set cantigues d'amic, sis amb notació musical:

Els textos ja eren coneguts per formar part de cançoners sense música de la lírica a. La seua música, però, constitueix, juntament amb les set cantigues d'amor de Dionís I de Portugal, trobades en el pergamí Sharrer, les úniques mostres que s'han trobat fins hui de la cançó profana galaicoportuguesa. La música de les cantigues està escrita en notació quadrada, amb lligadures molt semblants a les Cantigues de Santa Maria.

El descobriment del pergamí confirmà la hipòtesi de l'existència de fulls volants, amb el text i la música de les poesies trobadoresques que donaven els trobadors als joglars perquè les interpretaren.

En el cinemaModifica

L'any 2016 s'estrena la pel·lícula titulada El manuscrit Vindel. S'hi narra la vida del seu descobridor, Pedro Vindel Álvarez, des de la seua infantesa fins a la troballa del cèlebre manuscrit. Aquest film, produït per Linterna Produccions, el dirigiren descendents del mateix Pedro Vindel, José Manuel Fernández Jardón Vindel (besnét) i Luis Alejandro Fernández Jardón (rebesnet).[2][3]

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Fernández de la Cuesta, Ismael. Manuscritos y fuentes musicales en España. Edad Media. Madrid: Alpuerto, 1980. ISBN 84-381-0029-5. 
  • Fernández de la Cuesta, Ismael. Historia de la música española. Vol 1. Desde los orígenes hasta el ars nova. Madrid: Alianza Editorial, 1983. ISBN 84-206-8501-1. 
  • Fernández de la Cuesta, Ismael. Les cantigas de amigo de Martín Codax (en francés). Cahiers de Civilisation Médiévale, 1982. 
  • Ferreira, M. P. O som de Martin Codax. Sobre a dimensão da lirica galego-portuguesa (séculos XII-XIV), 1986. 
  • Pena, Xosé Ramón. Historia da literatura medieval galego-portuguesa. Sotelo Blanco, 2002. ISBN 84-7824-399-2. 
  • Vindel, Pedro. Martín Códax. Las siete canciones del siglo XII. Publícase en facsímil, ahora por primera vez con algunas notas. Sucesores de M. Minuesa, 1915. 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pergamí Vindel