Pèrlids

(S'ha redirigit des de: Perlidae)

Els pèrlids o perles (Perlidae) constitueixen una família d'insectes i la més ben coneguda dels plecòpters.[1][2]

Infotaula d'ésser viuPèrlids
Perlidae Modifica el valor a Wikidata
Plecoptera-perlidae1-sp.png
Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdrePlecoptera
FamíliaPerlidae Modifica el valor a Wikidata
Latreille, 1802
Subfamílies
Dinocras ferreri fotografiat a Itàlia.
Perlidae sp.
Larva de pèrlid sense identificar
Perlidae sp.
Dinocras ferreri fotografiat a Itàlia.

DescripcióModifica

  • Les nimfes d'algunes espècies poden assolir grans dimensions (de fins a gairebé 4 cm en el cas de Perla marginata).
  • Els estadis nimfals una mica avançats es poden distingir clarament de les altres famílies de plecòpters per la presència de traqueobrànquies a les bases de les potes.[1][3]

ReproduccióModifica

Els adults emergeixen durant l'estiu i poden viure entre 1 i 3 anys.[4]

AlimentacióModifica

Totes les espècies d'aquesta família són depredadores actives de tota classe d'invertebrats de mida inferior a la seva, encara que pertanyin a la mateixa espècie.[1][4]

Hàbitat i distribució geogràficaModifica

Es troben àmpliament distribuïts als rius i rierols de l'hemisferi nord, amb uns pocs gèneres que s'estenen cap a l'hemisferi sud (Àfrica, Sud-amèrica i Nova Zelanda).[3][5][4]

SubdivisionsModifica

Se subdivideix en diversos gèneres, molts d'ells agrupats en dues subfamílies:

CostumsModifica

Tenen un comportament força nerviós, poden realitzar desplaçaments a contracorrent molt importants i els adults són atrets per les fonts de llum. En aigües calmes, mouen llurs cossos amunt i avall per mantindre la circulació de l'oxigen de l'aigua a través de les brànquies.[1][4]

ObservacionsModifica

Són molt sensibles a la manca d'oxigen dissolt a l'aigua. Si se'ls priva d'aigua corrent en un recipient de dimensions reduïdes (com un pot o una safata), és molt fàcil que morin al cap de pocs minuts. Això els fa especialment sensibles a la contaminació i els atorga un valor destacat com a indicadors de la qualitat de l'aigua.[1][4]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 J. Ortiz i M. Ordeix (ed.), 2009: Espiadimonis, nàiades, sabaters i cuques de capsa. Els macroinvertebrats dels rius i zones humides de Catalunya. Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis - Museu Industrial del Ter i Eumo Editorial. Manlleu i Vic. Pàg. 55-56. ISBN 978-84-9766-357-1
  2. The Taxonomicon (anglès)
  3. 3,0 3,1 Tree of Life (anglès)
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 ZipCodeZoo (anglès)
  5. GBIF (anglès)
  6. BioLib (anglès)
  7. Catalogue of Life (anglès)

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica