Obre el menú principal

Coord.: 57° 59′ N, 56° 14′ E / 57.983°N,56.233°E / 57.983; 56.233

Perm (rus: Пермь) és la capital del Territori de Perm, a Rússia. La ciutat està situada a la ribera del riu Kama, als peus dels Urals. Demogràficament, amb els seus 976.116 habitants (estimació de 2006), és la tretzena ciutat de la federació.

Infotaula de geografia políticaPerm
Пермь (ru)
Bandera de Perm Escut de Perm
flag of Perm Tradueix Coat of Arms of Perm Tradueix
Perm Russia.jpg

Epònim Gran Perm Tradueix, Bjarmaland Tradueix i Viatxeslav Mólotov
Localització
Location of Perm (Perm Kray).svg
58° 00′ 50″ N, 56° 14′ 56″ E / 58.013888888889°N,56.248888888889°E / 58.013888888889; 56.248888888889
EstatRússia
Territoriterritori de Perm
Capital de

Conté la subdivisió
Població
Total 1.048.005 (2017)
• Densitat 1.310,53 hab/km²
Idioma oficial rus
Geografia
Superfície 799,68 km²
Banyat per Riu Kama
Altitud 171 m-90 m
Limita amb
Història i celebracions
Creació 4 maig 1723 (Julià)
Esdeveniment clau
Organització política
• Cap de govern Dmitry Samoylov Tradueix (2016)
Identificador descriptiu
Codi postal 614000–614999
Fus horari
Prefix telefònic (+7) 342
Identificador OKTMO 57701000001
Identificador OKATO 57401000000
Altres
Agermanament amb

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

El nom del període Permià prové del d'aquesta ciutat.

Contingut

HistòriaModifica

La primera menció escrita de Perm és sota el nom de Iagoxikha (Ягошиха) l'any 1647; tanmateix, la història de la ciutat moderna de Perm s'inicia amb el desenvolupament de la regió dels Urals pel Tsar Pere el Gran. Vassili Tatísxev, nomenat pel tsar com a cap de les factories dels Urals, fundà Perm com també Iekaterinburg.

 
Mapa de Perm i el riu Iagoxikha, 1898

Al segle XIX, Perm va esdevenir un gran centre industrial i comercial amb més de 20.000 habitants durant la dècada de 1860, amb diverses fàbriques de metal·lúrgia, paper, i vaixells de vapor. El 1870, es va obrir un teatre d'òpera i el 1871 la primera fàbrica de fòsfor de Rússia. L'any 1916, es va inaugurar la Universitat Estatal de Perm.

 
Carrer Pokróvskaia a Perm, 1910

Amb la Guerra Civil Russa, Perm va esdevenir un objectiu principal donat que tenia fàbriques de municions. El 1918, l'Exèrcit Blanc siberià comandat per Anatoli Pepeliàiev va prendre Perm. L'1 de juliol de 1919, l'Exèrcit Roig la va recuperar.

Període sovièticModifica

A la dècada de 1930, Perm va créixer com a gran ciutat industrial amb fàbriques d'avions, de vaixells i de química. Durant la Gran Guerra Patriòtica (Segona Guerra Mundial), Perm va ser un centre vital per a la producció d'artilleria de la Unió Soviètica. Durant la Guerra freda, Perm va passar a ser una ciutat tancada.[1]

Ciutat modernaModifica

Aquesta ciutat és un gran centre cultural, científic, industrial i administratiu.

ClimaModifica

Perm en la classificació de Köppen té un clima del tipus continental humit (Dfb). La seva temperatura mitjana anual és de 2,7 °C, la temperatura mitjana de gener és de -12,8 °C i la de juliol 18,7 °C, la pluviometria mitjana és de 657 litres.[2]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Perm  
  1. Jones, Finn-Olaf. «A Bilbao on Siberia’s Edge?». The New York Times, 22-07-2011. [Consulta: 14 gener 2015].
  2. http://www.pogoda.ru.net/climate/28224.htm