Permeància

La permeància, en general, és el grau en el qual un material admet el flux de matèria o d'energia. Es denota, normalment per la lletra majúscula cal·ligràfica P: .

ElectromagnetismeModifica

En electromagnetisme, la permeància és la magnitud inversa de la reluctància. En un circuit magnètic, la permeància dóna una mesura de la quantit de flux magnètic per un cert nombre d'espires de corrent elèctric. Un circuit magnètic funciona gairebé com si hi corregués el flux, per tant la permeància és més gran com més gran és la superfície de la secció transversal del material conductor. Aquest concepte és anàleg a la conductància en els circuits elèctrics.[1]

La permeància magnètica   és definida com l'invers de la reluctància magnètica   (en analogia amb la reciprocitat entre la conductància i la resistència elèctriques):[2]

 

que pot ser reescrit com

 

utilitzant la llei de Hopkinson (l'anàloga en circuits magnètics de la llei d'Ohm en circuits elèctrics) i la definició de la força magnetomotriu (anàloga magnètica de la força electromotriu):

 

on:

ΦB és el flux magnètic,
I és la intensitat, en amperes,
N, és l'índex o nombre d'espires.

Alternativament, en termes de la permeabilitat magnètica (anàloga a la conductivitat elèctrica):

 

on:

μ és la permeabilitat del material,
A és l'àrea de la secció transversal,
  és la longitud magnètica.

La unitat del sistema internacional de la permeància magnètica és el Henry (H), que correspon a webers per ampere-volta.

Ciència de materialsModifica

En ciència de materials, la permeància és el grau en què un material transmet una altra substància.

Enllaços externsModifica

ElectromagnetismeModifica

Ciència de materialsModifica

ReferènciesModifica

  1. «What is permeance?» (en anglès). Circuit Globe. [Consulta: 30 maig 2020].
  2. «Permeance, definition» (en anglès). Merriam Webster. [Consulta: 30 maig 2020].