Weber (unitat)

unitat del SI per al flux magnètic

El weber, de símbol Wb, és la unitat del Sistema Internacional per al flux magnètic o flux d'inducció magnètica, i és el corresponent al d'un camp magnètic uniforme d'1 T que travessa una superfície plana perpendicular d'1 m2 d'àrea. S'empra des del 1935 i duu el nom del físic alemany Wilhelm Eduard Weber.

Infotaula d'unitatweber
Tipusunitat derivada del SI amb nom especial, unitat derivada en UCUM i unit of magnetic flux (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Sistema d'unitatsUnitat derivada del SI
Unitat deFlux magnètic
SímbolWb
EpònimWilhelm Eduard Weber
Conversions d'unitats
   Unitats base del SI   1 kgm²⋅s−2A−1
A unitats del SI1 Wb Modifica el valor a Wikidata
Unitats de basequilogram1 metre2 segon−2 ampere−1 Modifica el valor a Wikidata
Si el camp magnètic té una intensitat B = 1 T, la superfície té una àrea S = 1 m2 i l'angle és θ = 0°, el flux magnètic que passa per aquesta espira és Φm = 1 Wb.

També es pot definir, a partir de la llei de Faraday-Lenz, com el flux magnètic que, quan travessa perpendicularment una espira i va disminuint uniformement fins a un valor 0 en un temps d'1 segon, indueix en l'espira una força electromotriu d'1 volt.[1]

Història

modifica

La Comissió Electrotècnica Internacional (IEC) es fundà el 1906 a Londres després d'haver-se proposada al Congrés Internacional d'Electricitat de Saint Louis, Missouri, EUA, el 1904.[2] El 1914, l'IEC havia format quatre comitès tècnics per tractar la nomenclatura, els símbols, la qualificació de la maquinària elèctrica i els motors principals. La Comissió també havia publicat una primera llista de símbols de lletres internacionals per a quantitats i signes per a noms d'unitats, a més d'altres llistes de maquinària i estàndards internacionals. Però aquesta tasca fou interrompuda el mateix any per l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Acabada la guerra es reiniciaren els treballs i el 1930 s'establí com unitat de flux magnètic el maxwell, símbol Mx, unitat del sistema CGS (centímetre-gram-segon), juntament amb altres unitats i emprant els llinatges de científics que havien fet importants aportacions en electromagnetisme (ohm, ampere, farad, gilbert, gauss...). Tanmateix, el 1935 quan s'adoptà el sistema MKSA (metre-kilogram-segon-ampere), proposat per l'italià Giovanni Giorgi (1871-1950) i que fou la base de l'actual Sistema Internacional d'Unitats (SI), s'establí com unitat del flux magnètic el weber, deixant el maxwell pel sistema CGS.[3][4][5]

 
Wilhelm Eduard Weber.

El weber rebé el seu nom en honor del físic alemany Wilhelm Eduard Weber (1804-1891). Weber fou professor a la Universitat de Halle i a la Universitat de Göttingen. Són especialment importants els seus estudis sobre l’electricitat i el magnetisme. Amb Carl Friedrich Gauss (1777-1855) estudià el magnetisme terrestre i inventà un telègraf electromagnètic (1833). Construí també un electrodinamòmetre i proposà, amb Gauss, un sistema d’unitats en electricitat (unitats gaussianes). També feu estudis sobre acústica i elaborà un sistema de compensació de temperatura per als tubs d’orgue.[6]

Definició

modifica
 
Representació d'una corba   que defineix una superfície   travessada per les línies de camp magnètic que defineixen el flux magnètic  .

El weber es pot definir en termes de la llei de Faraday-Lenz, que relaciona el canvi del flux magnètic a través d'una espira amb la inducció d'un corrent elèctric. Aquesta llei estableix que, en un circuit tancat sotmès a l’acció d’un camp magnètic variable, s’hi indueix una força electromotriu   igual a la derivada respecte al temps del flux magnètic   abraçat pel circuit. En general, la llei de Faraday-Lenz s'enuncia a partir de la força electromotriu que apareix en el circuit i també inclou el fet que aquesta força sempre tendeix a oposar-se a les variacions de flux magnètic, fet que constitueix la llei de Lenz. Analíticament:[7]

 

Un canvi d'un weber de flux magnètic en un segon a través d'un circuit d'una sola espira induiria una força electromotriu d'un volt. En unitats bàsiques del SI les dimensions del weber són  . En unitats derivades s'expressaria en volts-segons  . El weber és una unitat força gran, equival a 1 T m² = 108 maxwells.[1]

Múltiples i submúltiples

modifica
Múltiple Nom Símbol Múltiple Nom Símbol
100 weber Wb      
10¹ decaweber daWb 10–1 deciweber dWb
10² hectoweber hWb 10–2 centiweber cWb
103 quiloweber kWb 10–3 mil·liweber mWb
10⁶ megaweber MWb 10–6 microweber µWb
10⁹ gigaweber GWb 10–9 nanoweber nWb
1012 teraweber TWb 10–12 picoweber pWb
1015 petaweber PWb 10–15 femtoweber fWb
1018 exaweber EWb 10–18 attoweber aWb
1021 zettaweber ZWb 10–21 zeptoweber zWb
1024 yottaweber YWb 10–24 yoctoweber yWb

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Le Système international d’unités (SI) (en francès). 9a. Sèvres: BIMP, 2019. ISBN 978-92-822-2272-0. 
  2. Duddell, W. «The St. Louis International Electrical Congress» (en anglès). Nature, 70, 1826, 01-10-1904, pàg. 638–640. DOI: 10.1038/070638a0. ISSN: 1476-4687.
  3. «How & why the IEC was started» (en anglès). IEC. [Consulta: 9 febrer 2025].
  4. Kennelly, Arthur E. «Adoption of the Meter-Kilogram-Mass-Second (M.K.S.) Absolute System of Practical Units by the International Electrotechnical Commission (I.E.C.), Bruxelles, June, 1935». Proceedings of the National Academy of Sciences, 21, 10, 10-1935, pàg. 579–583. DOI: 10.1073/pnas.21.10.579. ISSN: 0027-8424.
  5. Silsbee, Francis B. «Systems of electrical units». JOURNAL OF RESEARCH of the Nationol Bureau of Standards-C. Engineering and Instrumentation [Gaithersburg, MD], 66C, April-June 1962, 1962.
  6. «Wilhelm Eduard Weber». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 9 febrer 2025].
  7. Chow, Tai L. Introduction to Electromagnetic Theory: A Modern Perspective (en anglès). Jones & Bartlett Learning, 2006. ISBN 978-0-7637-3827-3. 

Bibliografia

modifica