Weber (unitat)
El weber, de símbol Wb, és la unitat del Sistema Internacional per al flux magnètic o flux d'inducció magnètica, i és el corresponent al d'un camp magnètic uniforme d'1 T que travessa una superfície plana perpendicular d'1 m2 d'àrea. S'empra des del 1935 i duu el nom del físic alemany Wilhelm Eduard Weber.
Tipus | unitat derivada del SI amb nom especial, unitat derivada en UCUM i unit of magnetic flux (en) ![]() ![]() |
---|---|
Sistema d'unitats | Unitat derivada del SI |
Unitat de | Flux magnètic |
Símbol | Wb |
Epònim | Wilhelm Eduard Weber |
Conversions d'unitats | |
Unitats base del SI | 1 kg⋅m²⋅s−2⋅A−1 |
A unitats del SI | 1 Wb ![]() |
Unitats de base | quilogram1 metre2 segon−2 ampere−1 ![]() |

També es pot definir, a partir de la llei de Faraday-Lenz, com el flux magnètic que, quan travessa perpendicularment una espira i va disminuint uniformement fins a un valor 0 en un temps d'1 segon, indueix en l'espira una força electromotriu d'1 volt.[1]
Història
modificaLa Comissió Electrotècnica Internacional (IEC) es fundà el 1906 a Londres després d'haver-se proposada al Congrés Internacional d'Electricitat de Saint Louis, Missouri, EUA, el 1904.[2] El 1914, l'IEC havia format quatre comitès tècnics per tractar la nomenclatura, els símbols, la qualificació de la maquinària elèctrica i els motors principals. La Comissió també havia publicat una primera llista de símbols de lletres internacionals per a quantitats i signes per a noms d'unitats, a més d'altres llistes de maquinària i estàndards internacionals. Però aquesta tasca fou interrompuda el mateix any per l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Acabada la guerra es reiniciaren els treballs i el 1930 s'establí com unitat de flux magnètic el maxwell, símbol Mx, unitat del sistema CGS (centímetre-gram-segon), juntament amb altres unitats i emprant els llinatges de científics que havien fet importants aportacions en electromagnetisme (ohm, ampere, farad, gilbert, gauss...). Tanmateix, el 1935 quan s'adoptà el sistema MKSA (metre-kilogram-segon-ampere), proposat per l'italià Giovanni Giorgi (1871-1950) i que fou la base de l'actual Sistema Internacional d'Unitats (SI), s'establí com unitat del flux magnètic el weber, deixant el maxwell pel sistema CGS.[3][4][5]
El weber rebé el seu nom en honor del físic alemany Wilhelm Eduard Weber (1804-1891). Weber fou professor a la Universitat de Halle i a la Universitat de Göttingen. Són especialment importants els seus estudis sobre l’electricitat i el magnetisme. Amb Carl Friedrich Gauss (1777-1855) estudià el magnetisme terrestre i inventà un telègraf electromagnètic (1833). Construí també un electrodinamòmetre i proposà, amb Gauss, un sistema d’unitats en electricitat (unitats gaussianes). També feu estudis sobre acústica i elaborà un sistema de compensació de temperatura per als tubs d’orgue.[6]
Definició
modificaEl weber es pot definir en termes de la llei de Faraday-Lenz, que relaciona el canvi del flux magnètic a través d'una espira amb la inducció d'un corrent elèctric. Aquesta llei estableix que, en un circuit tancat sotmès a l’acció d’un camp magnètic variable, s’hi indueix una força electromotriu igual a la derivada respecte al temps del flux magnètic abraçat pel circuit. En general, la llei de Faraday-Lenz s'enuncia a partir de la força electromotriu que apareix en el circuit i també inclou el fet que aquesta força sempre tendeix a oposar-se a les variacions de flux magnètic, fet que constitueix la llei de Lenz. Analíticament:[7]
Un canvi d'un weber de flux magnètic en un segon a través d'un circuit d'una sola espira induiria una força electromotriu d'un volt. En unitats bàsiques del SI les dimensions del weber són . En unitats derivades s'expressaria en volts-segons . El weber és una unitat força gran, equival a 1 T m² = 108 maxwells.[1]
Múltiples i submúltiples
modificaMúltiple | Nom | Símbol | Múltiple | Nom | Símbol | |
---|---|---|---|---|---|---|
100 | weber | Wb | ||||
10¹ | decaweber | daWb | 10–1 | deciweber | dWb | |
10² | hectoweber | hWb | 10–2 | centiweber | cWb | |
103 | quiloweber | kWb | 10–3 | mil·liweber | mWb | |
10⁶ | megaweber | MWb | 10–6 | microweber | µWb | |
10⁹ | gigaweber | GWb | 10–9 | nanoweber | nWb | |
1012 | teraweber | TWb | 10–12 | picoweber | pWb | |
1015 | petaweber | PWb | 10–15 | femtoweber | fWb | |
1018 | exaweber | EWb | 10–18 | attoweber | aWb | |
1021 | zettaweber | ZWb | 10–21 | zeptoweber | zWb | |
1024 | yottaweber | YWb | 10–24 | yoctoweber | yWb |
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Le Système international d’unités (SI) (en francès). 9a. Sèvres: BIMP, 2019. ISBN 978-92-822-2272-0.
- ↑ Duddell, W. «The St. Louis International Electrical Congress» (en anglès). Nature, 70, 1826, 01-10-1904, pàg. 638–640. DOI: 10.1038/070638a0. ISSN: 1476-4687.
- ↑ «How & why the IEC was started» (en anglès). IEC. [Consulta: 9 febrer 2025].
- ↑ Kennelly, Arthur E. «Adoption of the Meter-Kilogram-Mass-Second (M.K.S.) Absolute System of Practical Units by the International Electrotechnical Commission (I.E.C.), Bruxelles, June, 1935». Proceedings of the National Academy of Sciences, 21, 10, 10-1935, pàg. 579–583. DOI: 10.1073/pnas.21.10.579. ISSN: 0027-8424.
- ↑ Silsbee, Francis B. «Systems of electrical units». JOURNAL OF RESEARCH of the Nationol Bureau of Standards-C. Engineering and Instrumentation [Gaithersburg, MD], 66C, April-June 1962, 1962.
- ↑ «Wilhelm Eduard Weber». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 9 febrer 2025].
- ↑ Chow, Tai L. Introduction to Electromagnetic Theory: A Modern Perspective (en anglès). Jones & Bartlett Learning, 2006. ISBN 978-0-7637-3827-3.
Bibliografia
modifica- «Le Système International d'Unités» (PDF) (en francès i anglès). BIMP [Sèvres], Novena edició, 2019.