Wilhelm Weber

físic alemany
(S'ha redirigit des de: Wilhelm Eduard Weber)

Wilhelm Eduard Weber (Wittenberg, 24 d'octubre de 1804 - Göttingen, 23 de juny de 1891),[1] fou un físic alemany. Juntament amb Carl Friedrich Gauss va ser inventor del primer telègraf electromagnètic, el 1822. La unitat del flux magnètic en el Sistema Internacional, el Weber, (símbol: Wb) fou batejada en honor seu.

Infotaula de personaWilhelm Eduard Weber

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 octubre 1804 Modifica el valor a Wikidata
Wittenberg Modifica el valor a Wikidata
Mort23 juny 1891 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Göttingen Modifica el valor a Wikidata
SepulturaStadtfriedhof de Göttingen 51° 31′ 50″ N, 9° 54′ 31″ E / 51.5305607°N,9.9084987°E / 51.5305607; 9.9084987
Catedràtic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Halle
Tesi acadèmicaLeges oscillationis oriundae si duo corpora diversa celeritate oscillantia ita conjunguntur ut oscillare non possint nisi simul et synchronice (1827)
Director de tesiJohann Salomo Christoph Schweigger
Es coneix perElectrodinàmica
Activitat
Camp de treballFísica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Leipzig Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFísica
OrganitzacióUniversitat de Halle
Universitat de Göttingen
Universitat de Leipzig
Membre de
AlumnesGottlob Frege Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Estudiant doctoralErnst Abbe
Friedrich Kohlrausch
Theodor Reye
Eduard Riecke
Premis
Signatura

Find a Grave: 153248449 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Wilhelm va néixer a Saxònia-Anhalt, on el seu pare, Michael Weber, era professor de teologia. Wilhelm era el segon germà de tres, tots ells amb grans aptituds per a les ciències. Després de la dissolució de la Universitat de Wittenberg, el seu pare fou destinat a Halle, l'any 1815.[2] Després dels seus estudis allà, entrà a la universitat i estudià filosofia natural, on destacà pel seu treball original i innovador. Després de doctorar-se i convertir-se en professor adjunt, fou nomenat Professor Extraordinari de filosofia natural a la mateixa Halle.[3]

L'any 1831, mitjançant la recomanació del seu amic Carl Friedrich Gauss, es traslladà a Göttingen (on Gauss ja era director de l'observatori astronòmic) per a exercir com a professor de física malgrat els seus 27 anys.[4] Les seves lliçons són recordades com a interessants, instructives i suggestives. El mateix Weber però, creia que aquelles lliçons, malgrat ser il·lustrades amb gràfics i dibuixos, eren simples texts, de forma que animava als seus estudiants a realitzar experiments i aplicar-los més enllà del laboratori. D'aquesta forma, pretenia generar un coneixement complet de la física, i autoritzava als seus alumnes a fer ús del laboratori sense necessitat de pagar-lo a banda, tal com es feia a l'època.

Quan tenia 20 anys i encara era estudiant, Wilhelm havia escrit amb el seu germà Ernst Heinrich Weber un llibre titulat Teoria ondulatòria i fluïdesa, que donà als seus autors una considerable reputació. Tot i això, Wilhelm s'inclinava més per l'acústica i escrigué força escrits sobre el tema. Algunes publicacions que mostraren els seus escrits van ser Poggendorffs Annalen, el Jahrbücher für Chemie und Physik de Schweigger, i el diari musical de l'època Carcilia. Un altre estudi realitzat amb els seus germans Ernst i Eduard, En Mechanik Der Menschlichen Gerverzeuge, (El mecanisme de caminar humà), publicat el 1836, analitzà els detalls del moviment humà i el bipedisme, així com les tensions i els esforços que suporten tendons i músculs.

Després de ser apartat del seu treball per part del govern de Hannover i a causa de les seves opcions polítiques liberals, Wilhelm es dedicà a viatjar. Així, visità diversos països europeus, entre ells Anglaterra, i s'instal·là posteriorment a Leipzig, on exercí de professor de física entre 1843 i 1849.[5] Aquest darrer any tornà a Göttingen.

Un dels seus treballs més importants fou l'Atlas des Erdmagnetismus (Atlas del Geomagnetisme), que escrigué en col·laboració amb Gauss.[6][7] L'obra està formada per diversos mapes magnètics de la Terra, que van causar força interès entre les diferents potències del moment per tal de construir "observatoris magnètics". L'any 1864, i també col·laborant amb Gauss, publicà Mesures Proporcionals Electromagnètiques, on exposa un sistema de mesures absolutes per als corrents elèctrics que s'ha convertit en la base de les mesures actuals.

Finalment, Weber va morir a Göttingen amb 86 anys.[8]

Referències modifica

  1. Asimov, Isaac. «Weber, Wilhelm Eduard». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 268. ISBN 8429270043. 
  2. Bauer, Louis Agricola; Fleming, John Adam. Terrestrial Magnetism and Atmospheric Electricity (en anglès). vol.12. University of Cincinnati, 1907, p. 125. 
  3. Assis, pàgina 47.
  4. Gupta, pàgina 139.
  5. Gupta, pàgina 140.
  6. «Book Details Page: Atlas Des Erdmagnetismus: Nach Den Elementen Der Theorie Entworfen». World Ebook Fair. [Consulta: 27 agost 2012].
  7. Atlas Des Erdmagnetismus: Nach Den Elementen Der Theorie Entworfen. Alibris [Consulta: 27 agost 2012]. 
  8. Assis, pàgina 48.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wilhelm Weber
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Wilhelm Weber» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Woodruff, A.E. «Weber, Wilhelm Eduard». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 14 setembre 2016].