Perseguint la Betty

pel·lícula de 2000 dirigida per Neil LaBute

Perseguint la Betty (títol original en anglès: Nurse Betty) és una pel·lícula germano-americana dirigida per Neil LaBute, estrenada el 2000 i doblada al català[1]

Infotaula de pel·lículaPerseguint la Betty
Nurse Betty
Nursebetty.jpg
Fitxa
DireccióNeil LaBute
Protagonistes
ProduccióSteve Golin, Gail Mutrux
GuióJohn C. Richards, James Flamberg
MúsicaRolfe Kent
Dissenyador de soFelipe Borrero (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJean-Yves Escoffier Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJoel Plotch i Steven Weisberg
VestuariLynette Meyer (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProductoraIntermedia Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorFocus Features i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Alemanya
Estrena2000
Durada110 minuts
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeLos Angeles, Colorado i Arizona Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost24.000.000 de dòlars
Descripció
GènereComèdia
Lloc de la narracióLos Angeles Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0171580 Filmaffinity: 875957 Allocine: 25080 Rottentomatoes: m/nurse_betty Mojo: nursebetty Allmovie: v201790 TCM: 443673 Metacritic: movie/nurse-betty TV.com: movies/nurse-betty Modifica el valor a Wikidata

ArgumentModifica

Cambrera en un restaurant situat en una petita ciutat texana, Betty sempre ha somiat en ser infermera. Intenta oblidar la seva vida mediocre mirant el seu fulletó preferit, «Amor i passió», on l'heroi, el doctor David Ravell, li fa una forta impressió. Però una nit, Betty assisteix a l'homicidi del seu marit masclista per dos truans. En situació de xoc, es refugia en l'univers de la seva sèrie favorita i intenta negar el que ha vist. Persuadida que és verdaderament infermera, marxa a buscar el seu amor de sempre, el doctor Ravell.[2]

RepartimentModifica

Premis i nominacionsModifica

PremisModifica

NominacionsModifica

ReferènciesModifica

  1. Perseguint la Betty
  2. «Nurse Betty». The New York Times.