Perves

poble del Pont de Suert

Perves és un poble de la comarca de l'Alta Ribagorça, del terme municipal del Pont de Suert,[1] que el 2019 tenia censats 2 habitants.[2] Fins al 1968 pertanyia a l'antic terme de Viu de Llevata.

Plantilla:Infotaula geografia políticaPerves
Imatge
El poble de Perves

Localització
Map
 42° 21′ 44″ N, 0° 50′ 59″ E / 42.362207°N,0.849764°E / 42.362207; 0.849764
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
ComarcaAlta Ribagorça
Municipiel Pont de Suert Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població2 (2019) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciPervesí, pevesina
Geografia
Altitud1.198,1 m Modifica el valor a Wikidata
Codi INE25173001500 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT2517340015400 Modifica el valor a Wikidata

Es troba a 1.198,1 metres d'altitud, al peu de la Creu de Perves. S'hi accedeix per la N-260, entre el Pont de Suert i la Pobla de Segur, després d'haver passat per Viu de Llevata si hom ve del Pont de Suert.

L'església del poble, que té la categoria de parroquial, és dedicada a sant Fruitós; és un ample edifici amb campanar octogonal. Prop del poble, a més, hi ha l'ermita de Santa Llúcia. La parròquia de Sant Fruitós de Perves pertany al bisbat de Lleida, pel fet d'haver pertangut, a l'edat mitjana, al bisbat de Roda de Ribagorça. Format part de la unitat pastoral 24 de l'arxiprestat de la Ribagorça, i és regida pel rector del Pont de Suert.

El paisatge de Perves

Etimologia

modifica

Segons Joan Coromines,[3] Perves prové de villas pervias, masies travessades per un camí, que fan referència a una via de comunicació antiquíssima.

Història

modifica

En el Fogatge del 1553 hi consten 10 focs[4] (uns 50 habitants).

Va pertànyer a la baronia d'Erill, després comtat, fins a l'extinció dels senyorius, el 1831. Del seu castell, esmentat el 1080 i el 1094, a les convinences pallareses, actualment no en queda res.

Pascual Madoz parla de Perbes en el seu Diccionario geográfico...[5] del 1845. Descriu el poble dient que és damunt d'una roca, a la dreta d'un barranc, ventilat de tots els vents. El clima fes red, propens a inflamacions, cadarns i reumes. Constava de 13 cases, dues capelles (dedicades a santa Llúcia i sant Cristòfol, i l'església parroquial, dedicada a sant Fructuós, de la qual depenia la de les Esglésies. El cementiri era al costat de l'església, i fora del poble hi havia una font escassa, sobretot a l'estiu, i una bassa per a abeurar el bestiar.

El terreny és muntanyós, àrid i trencat, especialment la part de llevant, de molt mala qualitat; la resta, de mitjana. Hi havia molts prats de secà i uns quants hortets que es reguen amb l'aigua de petites fonts. També hi havia bosc per a llenya. S'hi produïa blat de qualitat inferior, patates i pastures, i s'hi criaven ovelles, vaques i eugues, tots tanshumants. Hi havia poca caça i molts llops. La població era de 5 veïns (caps de família) i 49 ànimes (habitants).

El segon diumenge d'agost se celebra la festa del poble, ja que és l'època de l'any en què hi ha més persones residint-hi. L'estiu del 2003 es va commemorar el 25è aniversari de la festa del poble amb una paella per a 90 persones i diversos actes. Tenint en compte que a l'hivern són 5 els seus habitants, es pot considerar que és tot un èxit haver reunit tanta gent aquell dia.

Llocs d'interès

modifica

La carretera N-260, per la qual s'accedeix, té diversos revolts amb espai suficient com per aturar-se amb seguretat, en ells, es poden obtenir unes vistes magnífiques de les serres del Pallars Sobirà. En especial a l'hivern, amb els cims nevats.

Galeria d'imatges

modifica

Referències

modifica
  1. «Perves». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «251734 Pont de Suert, el». Idescat. [Consulta: 28 octubre 2020].
  3. Coromines 1996.
  4. Mossèn Joan Boneta, vicari, Bartomeu Erta, Joan Castellà, Francesc Figuera, Tomàs d'Erta, Pere Canut, Antoni Coll, Joan Boneta, Antoni Boneta i Joan Mora. Iglésies 1981, p. 82.
  5. Madoz 1845.

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica