Obre el menú principal

Perves és un poble de la comarca de l'Alta Ribagorça, del terme municipal del Pont de Suert, que arriba als 5 habitants. Fins al 1968 pertanyia a l'antic terme de Viu de Llevata.

Infotaula de geografia políticaPerves
Perves Portada.JPG
El poble de Perves

Localització
 42° 21′ 44″ N, 0° 50′ 59″ E / 42.362207°N,0.849764°E / 42.362207; 0.849764
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaAlt Pirineu i Aran
ComarcaAlta Ribagorça
Municipiel Pont de Suert
Població
Gentilici Pervesí, pevesina
Geografia
Altitud 1.198,1 m
Modifica les dades a Wikidata

Es troba a 1.1098,1 metres d'altitud, al peu de la Creu de Perves. S'hi accedeix per la N-260, entre el Pont de Suert i la Pobla de Segur, després d'haver passat per Viu de Llevata si hom ve del Pont de Suert.

L'església del poble, que té la categoria de parroquial, és dedicada a sant Fruitós; és un ample edifici amb campanar octogonal. Prop del poble, a més, hi ha l'ermita de Santa Llúcia. La parròquia de Sant Fruitós de Perves pertany al bisbat de Lleida, pel fet d'haver pertangut, a l'edat mitjana, al bisbat de Roda de Ribagorça. Format part de la unitat pastoral 24 de l'arxiprestat de la Ribagorça, i és regida pel rector del Pont de Suert.

El paisatge de Perves

EtimologiaModifica

Segons Joan Coromines,[1] Perves prové de villas pervias, masies travessades per un camí, que fan referència a una via de comunicació antiquíssima.

HistòriaModifica

En el Fogatge del 1553 hi consten 10 focs[2] (uns 50 habitants).

Va pertànyer a la baronia d'Erill, després comtat, fins a l'extinció dels senyorius, el 1831. Del seu castell, esmentat el 1080 i el 1094, a les convinences pallareses, actualment no en queda res.

Pascual Madoz parla de Perbes en el seu Diccionario geográfico...[3] del 1845. Descriu el poble dient que és damunt d'una roca, a la dreta d'un barranc, ventilat de tots els vents. El clima fes red, propens a inflamacions, cadarns i reumes. Constava de 13 cases, dues capelles (dedicades a santa Llúcia i sant Cristòfol, i l'església parroquial, dedicada a sant Fructuós, de la qual depenia la de les Esglésies. El cementiri era al costat de l'església, i fora del poble hi havia una font escassa, sobretot a l'estiu, i una bassa per a abeurar el bestiar.

El terreny és muntanyós, àrid i trencat, especialment la part de llevant, de molt mala qualitat; la resta, de mitjana. Hi havia molts prats de secà i uns quants hortets que es reguen amb l'aigua de petites fonts. També hi havia bosc per a llenya. S'hi produïa blat de qualitat inferior, patates i pastures, i s'hi criaven ovelles, vaques i eugues, tots tanshumants. Hi havia poca caça i molts llops. La població era de 5 veïns (caps de família) i 49 ànimes (habitants).

FestaModifica

El segon diumenge d'agost se celebra la festa del poble, ja que és l'època de l'any en què hi ha més persones residint-hi. L’estiu del 2003 es va commemorar el 25è aniversari de la festa del poble amb una paella per a 90 persones i diversos actes. Tenint en compte que a l'hivern són 5 els seus habitants, es pot considerar que és tot un èxit haver reunit tanta gent aquell dia.

Llocs d'interèsModifica

La carretera N-260, per la qual s'accedeix, té diversos revolts amb espai suficient com per aturar-se amb seguretat, en ells, es poden obtenir unes vistes magnífiques de les serres del Pallars Sobirà. En especial a l'hivern, amb els cims nevats.

ReferènciesModifica

  1. Coromines 1996.
  2. Mossèn Joan Boneta, vicari, Bartomeu Erta, Joan Castellà, Francesc Figuera, Tomàs d'Erta, Pere Canut, Antoni Coll, Joan Boneta, Antoni Boneta i Joan Mora. Iglésies 1981, p. 82.
  3. Madoz 1845.

BibliografiaModifica

  • BOIX I POCIELLO, Jordi. "Castell de Perves", a Catalunya romànica. XVI. La Ribagorça. Barcelona: 1996, Enciclopèdia Catalana. ISBN 84-412-2511-7
  • COROMINES, Joan. "Perves". Dins Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de parla catalana. Vi O-SAI. Barcelona: Curial Edicions Catalanaes i Caixa d'Estalvis i de Pensions de Barcelona "La Caixa", 1996. ISBN 84-7256-852-0
  • GAVÍN, Josep M. Inventari d'esglésies. 2. Baixa Ribagorça, Alta Ribagorça, Vall d'Aran. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978. ISBN 84-85180-09-7
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
  • MADOZ, Pascual. "Perbes". Dins Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edició facsímil Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-256-5.

Enllaços externsModifica