Perves
Perves és un poble de la comarca de l'Alta Ribagorça, del terme municipal del Pont de Suert,[1] que el 2019 tenia censats 2 habitants.[2] Fins al 1968 pertanyia a l'antic terme de Viu de Llevata.
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Lleida | |||
| Comarca | Alta Ribagorça | |||
| Municipi | el Pont de Suert  | |||
| Població humana | ||||
| Població | 2 (2019) | |||
| Gentilici | Pervesí, pevesina | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 1.198,1 m | |||
Es troba a 1.198,1 metres d'altitud, al peu de la Creu de Perves. S'hi accedeix per la N-260, entre el Pont de Suert i la Pobla de Segur, després d'haver passat per Viu de Llevata si hom ve del Pont de Suert.
L'església del poble, que té la categoria de parroquial, és dedicada a sant Fruitós; és un ample edifici amb campanar octogonal. Prop del poble, a més, hi ha l'ermita de Santa Llúcia. La parròquia de Sant Fruitós de Perves pertany al bisbat de Lleida, pel fet d'haver pertangut, a l'edat mitjana, al bisbat de Roda de Ribagorça. Format part de la unitat pastoral 24 de l'arxiprestat de la Ribagorça, i és regida pel rector del Pont de Suert.
Etimologia modifica
Segons Joan Coromines,[3] Perves prové de villas pervias, masies travessades per un camí, que fan referència a una via de comunicació antiquíssima.
Història modifica
En el Fogatge del 1553 hi consten 10 focs[4] (uns 50 habitants).
Va pertànyer a la baronia d'Erill, després comtat, fins a l'extinció dels senyorius, el 1831. Del seu castell, esmentat el 1080 i el 1094, a les convinences pallareses, actualment no en queda res.
Pascual Madoz parla de Perbes en el seu Diccionario geográfico...[5] del 1845. Descriu el poble dient que és damunt d'una roca, a la dreta d'un barranc, ventilat de tots els vents. El clima fes red, propens a inflamacions, cadarns i reumes. Constava de 13 cases, dues capelles (dedicades a santa Llúcia i sant Cristòfol, i l'església parroquial, dedicada a sant Fructuós, de la qual depenia la de les Esglésies. El cementiri era al costat de l'església, i fora del poble hi havia una font escassa, sobretot a l'estiu, i una bassa per a abeurar el bestiar.
El terreny és muntanyós, àrid i trencat, especialment la part de llevant, de molt mala qualitat; la resta, de mitjana. Hi havia molts prats de secà i uns quants hortets que es reguen amb l'aigua de petites fonts. També hi havia bosc per a llenya. S'hi produïa blat de qualitat inferior, patates i pastures, i s'hi criaven ovelles, vaques i eugues, tots tanshumants. Hi havia poca caça i molts llops. La població era de 5 veïns (caps de família) i 49 ànimes (habitants).
Festa modifica
El segon diumenge d'agost se celebra la festa del poble, ja que és l'època de l'any en què hi ha més persones residint-hi. L'estiu del 2003 es va commemorar el 25è aniversari de la festa del poble amb una paella per a 90 persones i diversos actes. Tenint en compte que a l'hivern són 5 els seus habitants, es pot considerar que és tot un èxit haver reunit tanta gent aquell dia.
Llocs d'interès modifica
La carretera N-260, per la qual s'accedeix, té diversos revolts amb espai suficient com per aturar-se amb seguretat, en ells, es poden obtenir unes vistes magnífiques de les serres del Pallars Sobirà. En especial a l'hivern, amb els cims nevats.
- Església de Sant Fruitós de Perves
- La Creu de Perves
- La Serra
Galeria d'imatges modifica
Referències modifica
- ↑ «Perves». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «251734 Pont de Suert, el». Idescat. [Consulta: 28 octubre 2020].
- ↑ Coromines 1996.
- ↑ Mossèn Joan Boneta, vicari, Bartomeu Erta, Joan Castellà, Francesc Figuera, Tomàs d'Erta, Pere Canut, Antoni Coll, Joan Boneta, Antoni Boneta i Joan Mora. Iglésies 1981, p. 82.
- ↑ Madoz 1845.
Bibliografia modifica
- BOIX I POCIELLO, Jordi. "Castell de Perves", a Catalunya romànica. XVI. La Ribagorça. Barcelona: 1996, Enciclopèdia Catalana. ISBN 84-412-2511-7
- COROMINES, Joan. "Perves". Dins Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de parla catalana. Vi O-SAI. Barcelona: Curial Edicions Catalanaes i Caixa d'Estalvis i de Pensions de Barcelona "La Caixa", 1996. ISBN 84-7256-852-0
- GAVÍN, Josep M. Inventari d'esglésies. 2. Baixa Ribagorça, Alta Ribagorça, Vall d'Aran. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978. ISBN 84-85180-09-7
- Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9.
- MADOZ, Pascual. "Perbes". Dins Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edició facsímil Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó de Pascual Madoz. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Perves |