Peter, Paul and Mary

grup de folk estatunidenc

Peter, Paul and Mary (també anomenats PP&M) era un grup musical dels Estats Units d'Amèrica que fou una de les formacions musicals de música folk de més èxit dels anys 60. Els integrants del trio van ser Peter Yarrow, (Noel) "Paul" Stookey i Mary Travers.

Infotaula d'organitzacióPeter, Paul and Mary

(començant per l'esquerra) Mary Travers, Paul Stookey i Peter Yarrow a Nova York, el 5 d'agost del 2006
Dades
Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1961, Nova York, Estats Units d'Amèrica
Activitat
Activitat1961–1970
1978–2009
AfiliatsPeter Yarrow
Noel "Paul" Stookey
Mary Travers
Segell discogràficWarner Bros. Records
GènereFolk Modifica el valor a Wikidata
EstilMúsica folk

Lloc webhttp://www.peterpaulandmary.com
IMDB: nm1356181 IBDB: 87716
Facebook: peterpaulandmary Spotify: 6yrBBtqX2gKCHCrZOYBDrB Last fm: Peter,+Paul+&+Mary Musicbrainz: 3d621c94-2356-4532-ad52-79e0ef73e20c Songkick: 106182 Discogs: 327360 Allmusic: mn0000274321 Deezer: 64410 Modifica el valor a Wikidata

Força temes interpretats pel grup, sovint cançons de protesta, van ser adaptats al català i popularitzats pel Grup de Folk i Falsterbo 3.

Història

modifica
 
Peter, Paul and Mary 1963

El grup va ser creat i gestionat per Albert Grossman, que volia obtenir un supergrup folk amb finalitats comercials. Amb aquesta finalitat va aplegar una "rossa alta [Mary], un tipus divertit [Paul], i un xicot de bon veure [Peter]". Peter, Paul & Mary començà a cantar l'any 1961, debutant en el The Bitter End, un cafè de Nova York popular com a lloc de trobada de la música folk. El grup gravà el seu primer àlbum, Peter, Paul and Mary a l'any següent (incloïa "500 Milles", "Lemon Tree" ('El llimoner'),[1] i els èxits de Pete Seeger "If I Had a Hammer" ('Si tingués un martell') i "Where Have All the Flowers Gone" ('Què se n'ha fet d'aquelles flors'). El disc romangué deu mesos en la llista dels deu més venuts als EUA, i més de tres anys en la llista dels cent.

En l'any 1963, PP&M ja havia gravat tres àlbums, presents de forma simultània en la llista estatunidenca dels deu més venuts. El grup encara publicaria al mateix any "Puff the Magic Dragon" ("Puff, el drac màgic"), escrita per Yarrow i Leonard Lipton el 1959, i van interpretar "If I Had a Hammer" davant l'auditori aplegat a la Marxa sobre Washington del 1963, coneguda pel discurs 'Tinc un somni' de Martin Luther King. Una de les peces de més èxit va ser la interpretació de la cançó "Blowin' in the Wind" ('Escolta-ho en el vent'), original de Bob Dylan; el grup també cantà altres peces de Dylan, com "The Times They Are a-Changin" ('Els Temps estan canviant'), "Don't Think Twice, it's Alright" i "When the Ship Comes In" ('El dia que el vaixell vindrà'). El desembre del 1969, PP&M va assolir el primer lloc a les llistes estatunidenques de més venuts amb el single "Leaving on a Jet Plane", una cançó de John Denver. "Day Is Done" ('Quan el sol es pon') va ser el darrer disc d'èxit que el grup va gravar, el juny del 1969.

El trio es va desfer l'any 1970, perquè els seus membres volien continuar carreres en solitari, però individualment tingueren molt menys èxit que abans plegats. Tot i això, "The Wedding Song (There is Love)" de Stookey (escrita per al casament entre Yarrow i Marybeth McCarthy, neboda del senador Eugene McCarthy) va ser un èxit i ha esdevingut una peça típica en els casaments nord-americans des del 1971.

En l'any 1978, el grup es reuní per protestar contra l'energia nuclear; posteriorment, PP&M gravà discos i feu gires de concerts, amb una mitjana[2] de 25 intervencions per any. En l'any 1999 entrà en el Vocal Group Hall of Fame. El grup es significà políticament pel seu compromís per la pau a Centreamèrica i per donar suport, tant musicalment com personal, al moviment per la pau i la justícia social a Amèrica. El seu suport inveterat per Israel el distingí d'altres grups de música folk. PP&M va ser guardonat amb el Peace Abbey Courage of Conscience l'1 de setembre del 1990.

El 2004 diagnosticaren leucèmia a Mary Travers, que hagué de suspendre per tot l'any les gires de concerts. Rebé posteriorment un trasplantament de moll de l'os i pogué reprendre les gires al 9 de desembre del 2005, amb un concert al Carnegie Hall. En l'estiu del 2007 calgué interrompre una nova gira[2] a causa de diverses intervencions operatòries de la cantant. La seva mort el 2009 posà punt final a la carrera del trio.

Discografia

modifica

Senzills

modifica
Any Títol Llistes de més venuts als EUA[3][4] Àlbum
Llista dels 100 més venuts als EUA US AC
1962 Lemon Tree 35 - Peter, Paul and Mary
1962 If I Had a Hammer 10 -
1963 Puff, the Magic Dragon 2 1 Moving
1963 Big Boat 93 -
1963 Settle Down (Goin' Down That Highway) 56 -
1963 Blowin' in the Wind 2 1 In the Wind
1963 Don't Think Twice, It's All Right 9 2
1963 Stewball 35 -
1964 Tell it on the Mountain 33 7
1965 For Lovin' Me 30 - A Song Will Rise
1965 When The Ship Comes In 91 -
1965 Early Mornin' Rain 91 - See What Tomorrow Brings
1966 Cruel War 52 4 Peter, Paul and Mary
1967 I Dig Rock and Roll Music 9 - Album 1700
1967 Too Much of Nothing 35 - Late Again
1969 Day is Done 21 - Peter, Paul and Mommy
1969 Leaving on a Jet Plane 1 1 Album 1700

Àlbums de llarga durada

modifica
  • 1962: Peter, Paul and Mary
  • 1963: Moving
  • 1963: In the Wind
  • 1964: In Concert
  • 1965: A Song Will Rise
  • 1965: See What Tomorrow Brings
  • 1966: The Peter, Paul and Mary Album
  • 1967: Album 1700
  • 1967: In Japan
  • 1968: Late Again
  • 1969: Peter, Paul and Mommy
  • 1970: The Best of Peter, Paul and Mary: Ten Years Together
  • 1978: Reunion
  • 1983: Such Is Love
  • 1986: No Easy Walk To Freedom
  • 1988: A Holiday Celebration
  • 1990: Flowers & Stones
  • 1993: Peter, Paul and Mommy, Too
  • 1995: Once Upon The Time
  • 1995: PPM& (Lifelines)
  • 1996: Lifelines Live
  • 1998: Around The Campfire
  • 1998: The Collection
  • 1999: Songs of Conscience and Concern
  • 2000: Don't Laugh at Me
  • 2004: Carry It On
  • 2004: In These Times
  • 2005: The Very Best of Peter, Paul & Mary
  • 2005: Platinum Collection
  • 2006: Weave Me the Sunshine
  • 2008: The Solo Recordings (1971-1972)

Videografia

modifica
  • 1986: Peter, Paul & Mary 25th Anniversary Concert
  • 1988: Peter, Paul & Mary Holiday Concert
  • 1993: Peter, Paul & Mommy, Too
  • 1996: Peter, Paul & Mary: Lifelines Live
  • 2004: Peter, Paul & Mary: Carry It On — A Musical Legacy

Guardons

modifica
Nominacions

Referències

modifica
  1. «Edigsa: 1961-1983 / Nova cançó. Inicis i evolució by Various Artists». [Consulta: 11 desembre 2020].
  2. 2,0 2,1 calendari de gires
  3. Whitburn, Joel The Billboard Book of Top 40 Hits 8a. ed. Minneapolis: Watson-Guptill Publications, Incorporated, 2004, p. 488
  4. Peter, Paul and Mary a allmusic.com

Enllaços externs

modifica