Obre el menú principal

Peter Cornelius (Magúncia, Alemanya, 24 de desembre de 1824 - 26 d'octubre de 1874) fou un compositor alemany.

Infotaula de personaPeter Cornelius
Peter Cornelius.png
Nom original (de) Carl August Peter Cornelius
Biografia
Naixement 24 desembre 1824
Magúncia
Mort 26 octubre 1874 (49 anys)
Magúncia
Activitat
Ocupació Compositor, poeta, escriptor, professor d'universitat, crític musical i traductor
Ocupador Hochschule für Musik und Theater München Tradueix
Gènere artístic Òpera
Professors Siegfried Wilhelm Dehn

Musicbrainz: d329a84d-c7af-458d-a037-405f52ca68a5 Songkick: 445212
Modifica les dades a Wikidata

Cornelius ja era conegut pels lectors alemanys a través de la revista Neue Zeitschrift für Musik com un dels representants més vehements de la Nova Escola Alemanya, abans de destacar com a compositor de lieder després de la finalització de la seva formació musical, el 1853.

Un any abans, el 1852, havia visitat per primera vegada a Franz Liszt a la seva torre d'Altenburg a Weimar. Havia de pujar molts graons fins a arribar a l'estudi de Liszt. Els contà: en cas que el resultat fos un nombre parell, l'encontre li portaria sort, el contrari succeiria de ser senars.

Això pensà el jove compositor, que també mostrava un talent per la literatura digne de menció. Hi havia 21 graons... Un mal presagi. Sis anys després tingué lloc l'escandalosa acollida de la seva òpera El barber de Bagdad sota la direcció de Liszt, el qual havia imposat l'obra des del seu càrrec de mestre de l'orquestra de palau a Weimar.

Cornelius fill d'un matrimoni d'actors, que, despès de la prompta mort del seu pare, visqué a Berlín amb el seu oncle, el famós pintor Peter von Cornelius, es familiaritzà ràpidament amb l'ambient artístic que envoltava a Liszt. Gràcies al seu coneixement d'idiomes (parlava un francès impecable), Liszt el prengué com a secretari i Cornelius se n'anà a viure a la torre d'Altenburg.

Traduí a l'alemany tants articles de Liszt, com alguns textos de les seves cançons en francès. Liszt volia fer d'ell un compositor de música religiosa. Per això, Cornelius va compondre diverses misses, que no tindrien èxit. El 1854 Cornelius es retira a una cabana en el bosc de Turíngia, tradueix el llibret de Benvenuto Cellini d'Hector Berlioz i compon la seva pròpia obra còmica Der Barbier von Bagdad. El seu reconeixement a l'aportació musical de Berlioz el portà a elaborar l'expressió "les tres Bes" per situar aquest compositor francès al costat de Bach i Beethoven.

Durant la seva vida, aprofitarà les seves nombroses aptituds realitzant traduccions de l'alemany ensems escrivint texts per a ell mateix. Treballant d'actor, i sobretot, component música vocal. Després de l'escàs èxit de l'estrena de Der Barbier von Bagdad, abandona Weimar el 1858 per anar a Viena. Durant els anys que va romandre a Weimar donà lliçons a molts alumnes que més tard es distingirien per la seva qualitat musical. Entre aquests hi hagué el que més tard seria un compositor molt assenyat en Franz Huber.

El 1867 aconsegueix una plaça de professor de composició en la nova Reial Escola de Música de Munic. A final de la seva carrera tingué com alumne al cec Alexander Frederick, Landgrave d'Hesse.[1]

Obres més conegudesModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica