Peter Foldes

Peter Foldes (nascut Földes Péter Mihály, Budapest, 22 d'agost de 1924 - París, 29 de març de 1977) va ser un director i animador de nacionalitat britànica.

Infotaula de personaPeter Foldes
Biografia
Naixement22 agost 1924 Modifica el valor a Wikidata
Budapest (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 març 1977 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióSlade School of Fine Art
Courtauld Institute of Art
Universitat Hongaresa de Belles Arts Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAnimació per ordinador Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióanimador, pintor, realitzador Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0284077 Allocine: 31918 Allmovie: p390652 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Peter Foldes, nascut a Budapest, va ser un dels artistes hongaresos (un altre fou el compositor Mátyás Seiber) que va acabar treballant amb el compatriota John Halas en les pel·lícules d'animació d'aquest últim després de traslladar-se a Gran Bretanya el 1946. Després de deixar Halas, Foldes va fer diverses pel·lícules d'animació en col·laboració amb la seva esposa britànica Joan (n. 1924), a partir de les al·legòriques Animated Genesis (1952), On Closer Inspection (1953) i A Short Vision (1956).[1]

A Short Vision es va convertir en una de les pel·lícules d'animació britàniques més influents mai realitzades, quan es va projectar a la televisió nord-americana com a part del popular Ed Sullivan Show. Tot i que es va aconsellar als nens sortir de la sala mentre s'emitia, encara va causar indignació i alarma amb la seva representació gràfica dels horrors de la guerra nuclear. A la pel·lícula, les criatures salvatges fugen del terror com un estrany míssil vola per sobre els seus caps. Al passar per sobre de la ciutat adormida, els líders i savis del món miren cap amunt. El míssil esclata destruint els humans, les criatures salvatges i la mateixa Terra. Va captar l'estat d'ànim de l'època, ja que a mitjans dels anys cinquanta va ser el punt àlgid tant de la guerra freda com de la paranoia nuclear.[1]

Més tard, Foldes es va traslladar a París, on es va convertir en un pioner en l'animació per ordinador.[1] Foldes va ser un dels primers animadors a utilitzar el mètode tweening. A la dècada de 1960 va treballar per al Servei de Recerca de la ORTF. És un dels pioners de l'animació per ordinador amb la seva pel·lícula Hunger, que també va rebre el premi del Jurat en la categoria de "curtmetratges" al 27è Festival Internacional de Cinema de Canes així com a nominació a l'Oscar a la millor pel·lícula d'animació.[2]

FilmografiaModifica

  • 1952 : Animated genesis, curtmetratge d'animació
  • 1956 : A Short Vision, curtmetratge d'animació [1][3]
  • 1964 : Un Appétit d'oiseau, curtmetratge d'animació
  • 1965 : Dim Dam Dom, sèrie de televisió
  • 1968 : La Belle cérébrale, curtmetratge
  • 1969 : Je, tu, elles...
  • 1971 : Metadata, curtmetratge d'animació
  • 1971 : Narcissus, curtmetratge d'animació
  • 1974 : Hunger, curtmetratge d'animació
  • 1977 : Rêve, curtmetratge d'animació
  • 1977 : Visage, curtmetratge d'animació

PinturesModifica

  • « Histo - Art N°1 », 1962, oil on canvas, 161 x 129 cm[4]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Brooke, Michael. "Short Vision, A (1956)". BFI Screenoline. Retrieved 2011-04-20.
  2. "Retired NRC Scientists Burtnyk and Wein honoured as Fathers of Computer Animation Technology in Canada" Arxivat 2020-02-19 a Wayback Machine.. Sphere (National Research Council of Canada) 4. 1996. Retrieved 2011-04-20.
  3. Aquest curtmetratge d'animació és el segon i l'últim film de Peter i Joan Foldes junts. El seu tema desolador -la fi del món causat per una apocalipsi nuclear- reflecteix una preocupació generalitzada a la Gran Bretanya dels anys 50 que aviat portaria a la Campanya pel Desarmament Nuclear (CND). La pel·lícula està composta principalment per dibuixos fixos, creant un efecte terrorífic amplificat per un comentari ombrívol parlat a l'estil de la Bíblia. La pel·lícula va tenir un fort impacte en les audiències, en particular passat l'Atlàntic, on es va mostrar a la televisió a milions de teleespectadors nord-americans i va suposar que va produir una de les reaccions més importants des de "La guerra dels mons" d'Orson Welles emesa el 1938. (Christophe Dupin)
  4. Reproduction in "Beaux Arts magazine" n°72, October 1989, p. 20