Ararat
L'Ararat ("Ağrı" en turc, "Արարատ" en armeni (llegit Masis o Masik), "Agirî" en kurd, "آرارات" en persa (llegit Koh-i Nuh), "אררט" en hebreu), és una muntanya de Turquia. Segons el capítol novè del gènesi s'hi va aturar l'arca de Noè després del diluvi universal.[1] Fa 5.166 metres d'altitud.
![]() | ||||
Tipus | Muntanya i atracció turística | |||
---|---|---|---|---|
Ubicació | ||||
Continent | Àsia | |||
Províncies | Província d'Ağrı | |||
| ||||
Serralada | Altiplà d'Armènia | |||
Dades i xifres | ||||
Prominència | 3.611 m | |||
Altitud |
5.137 m 5.165 m | |||
| ||||
| ||||
![]() |
Pel tractat de Turkmančay, pactat del 2 al 14 de febrer de 1828, Pèrsia va cedir el vessant nord de la muntanya a Rússia (districtes de Surmlu, Kulp i Tsolakert), conservant el vessant est, mentre els vessants sud i oest romanien territori turc. El cim del Gran Ararat va quedar en territori rus mentre que el del Petit Ararat formava el punt d'unió de les fronteres entre Pèrsia, Rússia i Turquia, coneguda com a "frontera dels tres emperadors". Pel tractat de Moscou de 16 de març de 1921 entre Rússia i Turquia, la plana de l'Aras era concedida a Turquia. L'acord entre turcs i iranians de 23 de gener de 1932 (efectiu el 3 de novembre de 1932) concedia a Turquia una petita part del vessant oriental. La part soviètica va quedar dins la República autònoma de Nakhtxivan i per tant en territori de l'Azerbaidjan després del 1991.
NotesModifica
- ↑ Sagona, Antonio. The Heritage of Eastern Turkey: From Earliest Settlements to Islam (en anglès). Macmillan Education AU, 2006, p. 25. ISBN 1876832053.
Vegeu tambéModifica
Enllaços externsModifica
- «Ararat». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Armenica.org Història
Coord.: 39° 42′ 7″ N, 44° 17′ 50″ E / 39.70194°N,44.29722°E