Obre el menú principal

El Petit Palais és un monument històric de França, seu del Museu de Belles Arts de la ciutat de París, situat al 8è arrondissement de París, avinguda Winston-Churchill, de cara al Grand Palais, construït en ocasió de l'Exposició Universal de París (1900) per l'arquitecte Charles Girault.

Infotaula d'edifici
Petit Palais
Paris - Petit Palais.jpg
Dades
Tipus edifici de museu i sala d'espectacles
Arquitecte Charles-Louis Girault
Creació 1902
Data d'obertura oficial 1900
Característiques
Estil arquitectònic arquitectura Beaux Arts
Ubicació geogràfica
EstatFrança
RegióIlla de França
MetròpoliMetròpolis del Gran París
CiutatParís
Districte municipal8è districte de París
Localització Avenue Winston-Churchill Tradueix
 48° 51′ 58″ N, 2° 18′ 52″ E / 48.86603333°N,2.31455278°E / 48.86603333; 2.31455278
Monument històric inventariat
Point in time Tradueix 15 gener 1975
Identificador PA00088878
Activitat
Afiliació Paris Musées Tradueix
Ocupant Museu de Belles Arts de la vila de París
Lloc web Lloc web
Twitter: PetitPalais_
Modifica les dades a Wikidata
La façana del Petit Palais

PresentacióModifica

El Petit Palais és organitzat al voltant d'un jardí semicircular. Els llocs d'exposició són situats al primer pis, la planta baixa és consagrada als despatxos i a les reserves.

La façana fa prop de 150 m de longitud, centrada per un porxo monumental superat d'una cúpula. Columnes dòriques en guarneixen la cara principal així com el peristil semicircular del tribunal interior. La decoració és completada per nombrosos baixos relleus.

Charles Girault havia concebut espais de manera única il·luminats per la llum natural, creant vidrieres, cúpules transparents i amples obertures.

La façana del Museu Reial de l'Àfrica Central de Tervuren, a Bèlgica, també dibuixada per Charles Girault, reprendrà en part la composició i els motius del Petit Palais.

L'arquitectura del Petit Palais s'assembla molt significativament a l'Òpera de Saigon al Vietnam, antiga capital de la Indoxina francesa. Construïda també el 1900 (d'ací aquesta semblança).

El primer quart del segle XX fou decorat pel pintor argenti Próspero López Buchardo amb col·laboarció amb Fernand Cormon.

Les col·leccionsModifica

Des de 1902, el Petit Palais esdevé «Palau de les Belles Arts de la Ciutat de París» per acollir una col·lecció permanent (de l'Antiguitat a la fi del segle XIX, les col·leccions del segle XX es troben al palais de Tokyo) i exposicions temporals.

Aquestes col·leccions han estat enriquides per nombroses donacions de les quals es poden citar les més importants:

Paral·lelament a aquestes donacions, el museu es adquireix nombroses obres entre les quals diversos quadres de Gustave Courbet.

Algunes grans exposicionsModifica

La renovacióModifica

Entre gener de 2001 i juny de 2005, el Petit Palais fou tancat per a fer renovació. El mestre d'obra dels treballs ha estat assegurat per l'Atelier d'architecture Chaix & Morel et associés.

El Petit Palais va reobrir les seves portes al gran públic el 10 de desembre de 2005 exposant tres fotògrafs: La fotògrafa Flore, Patrick Tourneboeuf i Bruno Delamain.

 
Vista dels Grand Palais i Petit Palais des de la Torre Eiffel
 
Vista d'una cantonada
 
Entrada principal

Es creen a la planta baixa espais d'exposició suplementaris (22000 m² en total), les reserves es traslladen al subsòl. La col·lecció permanent és exposada a l'esquerra entrant, les exposicions temporals a la dreta.

 
Cúpula de l'entrada
 
Galeria de les arts decoratives
 
Galeria d'exposicions temporals
 
Escala interior

Al fons del jardí, un cafè permet refrescar-se. Les finestres dels espais d'exposició i les vidrieres de les col·leccions permanents són restaurades per a l'enllumenat natural. Els despatxos són situats a sobre les exposicions temporals. Es crea un amfiteatre a la planta baixa sota el jardí.

 
El jardí interior
 
Panoràmica del jardí interior
 
Jardí interior
 
Entrada des del jardí interior

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Petit Palais