Pet de monja

(S'ha redirigit des de: Pets de monja)

Els pets de monja o, d'una manera més puritana, sospirs de noia,[1] són unes galetetes petites i rodones, amb forma de mugró, de la cuina catalana.

Infotaula de menjarPet de monja
Pets de monja.jpg
Origen
País d'origenCatalunya Modifica el valor a Wikidata
Detalls
Tipusdarreries Modifica el valor a Wikidata
Ingredients principalsou, farina, sucre, llimona i mantega Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

Hom diu que les va inventar un pastisser italià cap al segle XIX a Barcelona. El nom original de la galeta era pit de monja, en al·lusió a la seva forma de mamella. Sembla que amb el temps pit va derivar en pet, terme també irreverent però sense connotacions sexuals.

Un dels ingredients principals d'aquestes galetes són nous polvoritzades.

Cultura popularModifica

Els pets de monja apareixen a la tornada de la cançó El meu avi va anar a Cuba de Quimi Portet.[2]

ReceptaModifica

IngredientsModifica

* 5 - Ous
* 300 g - Sucre
* Pell de llimona ratllada
* 200 g - Farina
* Mantega

PreparacióModifica

Bateu els ous amb el sucre fins que quedin d'un color blanquinós. Afegiu-hi la ratlladura de llimona i la farina, i barregeu-ho amb una espàtula. Poseu la massa en una mànega amb un broc petit i llis i aneu-ne fent pilonets en una placa de forn untada amb mantega o coberta amb paper d'estrassa. Poseu-ho al forn a 180° fins que les pastes s'assequin i es daurin una mica.[3]

Notes i referènciesModifica

  1. Les postres i els pastissos de l'àvia, pàg. 410. Jaume Fàbrega, Cossetània Edicions, 2005. ISBN 8497910915
  2. "Ai, ai! Manta i carretera, /carquinyolis, pets de monja i mel. /Ai, ai! Carretera i manta /i els teus llavis de pur caramel."
  3. Font: Corpus Culinari Català

Enllaços externsModifica