Philip Stamma
Philipp Stamma (Alep, Síria, cap a 1705– Londres, 1755) fou un jugador d'escacs sirià. Tot i que va néixer en territori del llavors Imperi Otomà, va residir molts anys a França i posteriorment a Anglaterra, on hi ensenyava llengües orientals. Fou un pioner dels escacs moderns i un dels jugadors més destacats de la primera meitat del segle xviii.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1705  Alep |
| Mort | 1755 (49/50 anys) Londres |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Anglaterra |
| Activitat | |
| Ocupació | Jugador d'escacs |
| Esport | escacs |
Biografia modifica
Stamma era un habitual del cafè Slaughter's Coffee House a St. Martin's Lane, Londres, que era un dels punts neuràlgics dels escacs anglesos al segle xviii, i on hi era considerat un dels més forts jugadors del país. Aquest cafè era, a Londres, l'equivalent al Café de la Régence de París.
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 |        | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
L'Essai sur le jeu des echecs i la notació algebraica modifica
La fama i bona reputació de Philip Stamma es basa principalment en la publicació del seu llibre Essai sur le jeu des echecs publicat el 1737 a França (amb traducció anglesa, The Noble Game Of Chess de 1745, i alemanya de 1754). Gràcies a aquest llibre es va popularitzar a Europa l'estudi dels finals que ja era molt popular anteriorment a l'Orient Pròxim. El llibre estudia cent posicions aparentment desesperades, però que es poden revertir gràcies a imaginatives jugades. El llibre de Stamma també va introduir la notació algebraica com una millor manera d'anotar els moviments d'escacs en relació a l'avui obsoleta notació descriptiva.
La rivalitat amb Philidor modifica
Quan Stamma vivia a Londres, aquesta ciutat i París rivalitzaven pel que fa al lideratge del món dels escacs. Mentre Stamma era el millor jugador londinenc, a París hi va sorgir el seu gran rival, Philidor, la fama del qual es va expandir ràpidament degut, en part, a la seva gran capacitat pel joc a la cega.
L'inevitable matx entre tots dos es va produir al Slaughter's Coffee House l'any 1747, a deu partides, i Philidor va demostrar la seva gran superioritat (+8 =1 -1)[2] Aquest matx va significar la confirmació de l'ascensió de Philidor al lloc més alt en el món dels escacs.
Sistema descriptiu vs sistema algebraic modifica
La fama assolida per Philidor després de derrotar Stamma, feu que les seves obres (que feien servir la notació descriptiva) fossin molt més llegides, cosa que va contribuir a fer que aquest fos el sistema dominant durant molt de temps.[3] La principal diferència entre el sistema d'anotació algebraic de Stamma i l'actual és que Stamma feia servir "p" per indicar peó, i que sempre indicava la lletra corresponent a la columna (a-h) d'origen davant de la lletra inicial de la peça moguda.[4]
Contribucions a la teoria dels escacs modifica
| Aquesta secció empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs. |
El nom de Stamma s'usa avui per a denominar el gambit Stamma dins el gambit de rei (1.e4 e5 2.f4 exf4 3.h4).[5]
Notes i referències modifica
- ↑ Lés negres són a punt de coronar un peó a g1, recolzat per la torre que hi ha a h1 i les blanques tenen atacada la torre, que s'ha de moure. Fer escac a a8 no serveix, ja que el rei negre s'aniria acostant a la columna a fins amenaçar la torre, i els escacs s'acabarien. La solució és una jugada sorprenent: 1.Tg1!!, un moviment de bloqueig, que entrega la torre sencera però guanya dos temps, ja que la torre negre ha d'ocupar la casella de coronació g1, i després tornar-la a deixar lliure. Aquests dos temps són els que permetran el blanc coronar primer el seu propi peó de g6, amb escac al rei, i guanyar la partida.
- ↑ La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.
- ↑ McCrary, R.J. «The History of Chess Notation». Arxivat de l'original el 2000-03-12. [Consulta: 17 desembre 2009].
- ↑ Davidson, Henry. A Short History of Chess (1949). McKay, 1981, p. 152–53. ISBN 0-679-14550-8.
- ↑ «gambit de rei acceptat, gambit Stamma». 365Chess.com. [Consulta: 30 octubre 2009].
Bibliografia modifica
- Gaige, Jeremy. Chess Personalia, A Biobibliography. McFarland & Company, 1987, p. 403. ISBN 0-7864-2353-6.
- John Roycroft: Philip Stamma, dins: British Chess Magazine, 124 (2004), pp. 544–549, 603-608