A la mitologia romana, Philotis, també coneguda com a Tutula, era una esclava (ancilla) que va obtenir una victòria important dels Romans sobre els llatins durant el segle IV aC.

Infotaula personatgePhilotis
Tipuspersonatge fictici modifica
Dades
Sexedona modifica

Debilitats pel saqueig dels Gals a Roma l'any 390 aC, els Romans havien patit un derrota punyent a Fidenes, i els hi havien reclamat que entreguessin les seves esposes i filles verges com a ostatges per assegurar la pau. A La vida de Ròmul de Plutarc (ca. 75 aC), s'explica que Philotis va proposar que ella i altres dones esclaves fingissin ser les mullers i filles de les famílies Romanes i les entreguessin als llatins hostils.

Després que el senat Romà dongues el vist-i-plau al pla, les dones es van vestir amb robes elegants i joies, i van visitar el campament del enemic.[1] Allà van seduir els llatins fent festes i bevent. Després que els enemics quedessin adormits, Philotis i les altres esclaves van robar les espases de l'enemic. Philotis Va trepar a un ficus salvatge (caprificus), amagant una torxa a la seva roba, llavors el va encendre per avisar els Romans. Aquests, al veure el senyal, van envair el campament llatí i van matar els soldats mentre dormien. Les dones van ser alliberades i els hi van donar una dot com a premi per la seva actuació.[2]

Nonae CaprotinaeModifica

Pel festival conegut com a Nonae Caprotinae, les dones lliures i les esclaves Romanes menjaven al costat del ficus per tal de commemorar la victòria.

ReferènciesModifica

  1. Jennifer A. Glancy, Slavery in Early Christianity (Oxford University Press, 2002; First Fortress Press, 2006), p. 27; Bradley, Slavery and Society at Rome, p. 18.
  2. Plutarch, Camillus 33 and Romulus 29; Varró, De Lingua Latina VI 18; Macrobi, Saturnalia I.11.35-40.