Fidenes
Fidenes (llatí Fidenae) fou una antiga ciutat del Latium a l'esquerra del Tíber, a la via Salària, a uns 8 km de Roma.
 Fidenes | ||||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Geografia | ||||
| Part de | ciutats desaparegudes del Làtium  | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
Fou una ciutat llatina i Virgili l'esmenta com una de les colònies fundades pels reis d'Alba Longa. Dionís explica que Fidenae, Crustumerium i Nomentum foren fundades per colons d'Alba Longa dirigits per tres germans, el més gran dels quals fou el que va fundar Fidenae. Plini esmenta la ciutat entre les que feien sacrificis al Mont Albà però diu que era d'origen etrusc i que va estar aliada amb Veïs; també diu que els habitants de Fidenae van aprendre llatí per les seves relacions comercials amb colons romans. Les relacions amb Veïs són certes però Fidenae no es va relacionar amb cap altra ciutat etrusca que se sàpiga.
Fidenae va entrar en guerra amb Roma molt aviat, ja en temps de Ròmul. Segons Plutarc la ciutat, juntament amb Caenina i Antemnae, va participar en la guerra que va portar a la violació de les dones. Livi i Dionís esmenten les lluites i duen que la ciutat fou ocupada per Ròmul que hi va establir una colònia de 300 homes (Plutarc dona 2500 colons). Si això fou així no han quedat rastres. Al regnat de Numa, la ciutat de Fidenae era independent i tenia pacífiques relacions amb Roma, però amb el seu successor Tul·li Hostili va tornar a guerrejar aliada Veïs i les forces combinades foren derrotades pels romans sota les muralles de la ciutat de Fidenae que va quedar assetjada per Tul·li Hostili i es va haver de rendir. Després la ciutat va lliurar altres guerres contra Anc Marci i Tarquí Prisc, i segons els autors romans tots dos reis la van conquerir i fins i tot hi van establir una colònia romana, però això és bastant dubtós.
En el temps posterior la ciutat era aliada a la Lliga llatina, i més tard aliada als sabins per tornar després a la lliga llatina, fins que el 496 aC, abandonada pels seus aliats, fou obligada a rendir-se a Roma. A la llista de ciutats confederades feta per Dionís el 493 aC ja no apareix, i la ciutat va romandre tranquil·la per un temps però el 438 aC altre cop es va aliar amb Veïs, i amb la mort dels ambaixadors romans es va trencar tota possibilitat d'acord amb Roma. Les forces de les dues ciutats foren derrotades per Cornelius Cossus altra vegada sota les muralles de Fidenae i pocs anys després la ciutat fou altre cop conquerida i sotmesa. El 426 aC la ciutat es va aliar una vegada més amb Veïs però fou altre cop ocupada pel dictador romà Tit Quint Cincinnat Penne i la ciutat fou incendiada i els habitants venuts com esclaus.
La ciutat ja no torna a aparèixer més a la història amb excepció del llegendari relat de Var que esmenta que les ciutats de Fidenae, Ficulea, i altres veïnes es van rebel·lar després de la sortida dels gals de Roma (389 aC).
Si encara existia llavors no era gaire més que una petita ciutat que va acabar com a llogaret al segle i aC. A la meitat d'aquest segle l'esmenta Ciceró com un poblet pobre i decadent, i Estrabó l'esmenta com a lloc propietat d'una sola persona. Horaci l'esmenta com a llogaret desert junt amb Gabii, i Juvenal també esmenta les dues ciutats com a pobres llogarets rústics. Però pel que diu Ciceró se sap que encara que pobre i decadent tenia rang municipal i Juvenal parla també dels magistrats locals que apareixen també a algunes inscripcions. Plini el Vell l'esmenta com a ciutat llatina ja no existent però això és un error, ja que com ell mateix diu era en aquell temps a Sabínia (i no al Latium, ja que el riu Anio s'havia deixat com a límit entre les dues regions i Fidenae, igual que Nomentum, va passar així a Sabínia) i dins la quarta regió d'August.
En el regnat de Tiberi va caure un amfiteatre construït de fusta per una lluita de gladiadors a la ciutat, i segons Tàcit van morir o resultar ferides 50.000 persones.[1] Aquesta és la darrera menció de la ciutat que apareix encara a la Taula de Peutinger com estació a la via Salària. Algunes inscripcions i records eclesiàstiques permeten prolongar la seva existència fins al segle vii, quan tot rastre desapareix.
No en queden ruïnes però s'ha pogut fixar el seu emplaçament a Castel Giubileo, a un turó prop del Tíber i a l'antiga via Salària.
ReferènciesModifica
- ↑ Klingaman, William K. The First Century: Emperors, Gods, and Everyman. Edison, NJ: Castle Books, 2007, p. 139. ISBN 978-0-7858-2256-1.