Obre el menú principal

Phloeosinus aubei

espècie d'insecte

Phloeosinus aubei és una espècie de coleòpter polífag de la família dels curculiònids, subfamília escolitins. Habita a la conca del Mediterrani (n'existeixen registres a França, Itàlia, Israel, Tunísia i Marroc, entre altres països). Desenvolupa el seu cicle vital majoritàriament en els xiprers, però també altres cupressàcies dels gèneres Juniperus, Thuja, Cedrus, Sequoia i Cephalotaxus. Tot el seu cicle vital té lloc en aquests arbres. És considerat com una plaga per a les cupressàcies, ja que s'alimenta de les fulles i excava galeries en els troncs per reproduir-se. També és considerat un possible vector del xancre del xiprer Seiridium cardinale, tot i que això darrer no està demostrat.[1]

Infotaula d'ésser viuPhloeosinus aubei
Phloeosinus aubei female lateral.JPG
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreColeoptera
SubordrePolyphaga
FamíliaCurculionidae
SubfamíliaScolytinae
TribuPhloeosinini
GènerePhloeosinus
EspèciePhloeosinus aubei
Jean Pierre Omer Anne Édouard Perris, 1855
Modifica les dades a Wikidata

EcologiaModifica

 
Forats en un tronc de xiprer (Cupressus sempervirens) provocats per la infestació de Phloeosinus aubei

P. aubei, com la majoria d'espècies del gènere Phloeosinus és un escolití secundari, i com a tal, ataca arbres caiguts fa poc, a menys que aquests hagin patit els efectes del foc, la sequera, l'atac de Seiridium cardinale o danys a les arrels.[2] Aquest insecte pot ser monògam o polígam i pot arribar a fer fins a 3 generacions anuals i 4 "cries germanes", fets que varien en funció del clima. Una “cria germana” és la re-emergència del tronc per part d'una femella que ja s'ha reproduït i fa una altra oviposició. Això es pot donar fins a 4 vegades, tot i que el més comú és que es faci només un cop. Abans de l'inici de cada "cria germana", els descendents adults surten dels troncs per alimentar-se de fulles i així madurar les gònades.[3]

El mascle excava una cambra nupcial en el floema, on espera l'arribada de les femelles. Els punts més habituals de reproducció són el tronc i les branques principals. Poc després que el mascle excavi la cambra nupcial, la o les femelles busquen l'entrada per dur a terme l'aparellament. Poques hores després de la còpula les femelles comencen a excavar les galeries d'oviposició en el càmbium. Si hi ha més d'una femella, aquestes excaven les galeries en direccions diferents. Pocs dies després de la construcció de la galeria, té lloc l'oviposició. El període d'incubació dura entre dues i tres setmanes. El primer i segon estadi larvari duren també entre dues i tres setmanes, mentre l'estadi de pupa dura entre una i dues setmanes. En els atacs de P. aubei s'ha observat, com en altres espècies d'escolitins, que un augment en la intensitat de l'atac comporta una disminució de la fecunditat. També com en els altres escolitins, la temperatura juga un paper important en el seu cicle vital.[4]

Phloeosinus aubei té, entre altres paràsits,[5] Dendrosoter protuberans, Eurytoma morio, Cerocephala eccoptogastri, Metacolus unifasciatus, Rhaphitelus maculatus.

ReferènciesModifica

  1. Marco Covassi, Marcello Intini, Alberto Panconesi Osservazioni preliminari sui raporti fra Coryneum Cardinale Wag. E Phloeosinus aubei Perr. In toscana Redia, vol. LVI, 1975, pp. 159-166 (italià)
  2. Z. Mendel. Life history of Phloeosinus armatus Reiter and P. aubei Perris (Coleoptera: Scolytidae) in Israel. Phytoparasitica 12(2), 1984 pàgines 89-97 (anglès)
  3. Raoudha Bel Habib, Mohamed Lahbib Ben Jamâa,Saïd Nouira. Biological Characteristics of the Cypress Bark Beetle Phloeosinus aubei in the Kessra Forest, Center of Tunisia. Tunisian Journal of Plant Protection Vol.2, No. 2, 2007. pp. 99-108.(anglès)
  4. Sauvard, D., 2004. General biology of bark beetles. Pages: 63-88. In: Bark and Wood Boring Insects in Living Trees In Europe, A Synthesis. Lieutier F., Day K.R., Battisti A., Grégoire J.C. and Evans H.F. Eds. Kluwer Academic Publishers, London, 569 pp.(anglès)
  5. Z. Mendel & J. Halperin. Parasites of bark beetles [col.: Scolytidae] on pine and cypress in Israel. Entomophaga, 26 (4), 1981, pp. 375-379(anglès)