Flamenc del Carib

(S'ha redirigit des de: Phoenicopterus ruber)

El flamenc del Carib (Phoenicopterus ruber) és una espècie de flamenc gran, molt relacionat amb el flamenc rosat i el xilè. És l'únic flamenc nadiu de l'Amèrica del Nord.

Infotaula d'ésser viuFlamenc del Carib
Phoenicopterus ruber Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes142 g (pes al naixement)
3,579 kg (pes adult, mascle)
2,525 kg (pes adult, femella) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura1,53 m Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries1 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22729706 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePhoenicopteriformes
FamíliaPhoenicopteridae
GènerePhoenicopterus
EspèciePhoenicopterus ruber Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Distribució

Modifica el valor a Wikidata
Crani

Descripció modifica

  • Fa una llargària de 120–140 cm.
  • Els mascles pesen uns 2,8 kg, i 2,2 kg les femelles.
  • La major part del plomatge és rosat, amb un to molt més fort que el del flamenc rosat. Les plomes de cobertura són roges, i les rèmiges primàries i secundàries negres.
  • El bec és blanc i rosa, amb la punta negra.
  • Les potes són completament de color rosa.

Hàbitat i distribució modifica

El seu hàbitat preferit és l'habitual en la família: llacunes salades, aiguamolls i llacs salobres costaners o interiors. Viu a les Illes Galápagos, zona costanera de Colòmbia i Veneçuela i illes properes, nord de les Guaianes i el Brasil. Península de Yucatán, a Mèxic, i al Carib septentrional, a les Bahames, la Hispaniola, Cuba i les Illes Turks i Caicos. Els albiraments al sud de Florida es consideren animals captius escapats, però també poden arribar aus fins als Everglades des de la península del Yucatán i també, en altres casos, autèntics emigrants des de Cuba.

Taxonomia modifica

Antany es considerava conespecífic amb el flamenc rosat i el xilè, especialment amb el primer. Avui es consideren tres espècies diferents.

Reproducció modifica

Com les altres espècies de flamenc, pon un ou blanc sobre una base de fang, entre maig i agost, covant-lo durant 28 a 32 dies. Ambdós pares tenen cura dels joves durant un període de fins a 6 anys, en què arriben a la maduresa sexual.

Alimentació modifica

S'alimenta de larves aquàtiques i crustacis que filtra del fang amb el seu especialitzat bec.

Hàbits modifica

No són autèntics migradors, però desenvolupen moviments relacionats amb la cria i la cerca d'aliment. La població de les illes Galápagos és sedentària. La longevitat és d'uns 40 anys, una de les més llargues entre les aus. [1]

Referències modifica

  1. IUCN (anglès)

Bibliografia modifica

  • Blake, E. R., 1977. Manual of Neotropical Birds. Vol. 1. University of Chicago Press. 674 p.
  • Kahl, M. P., 1975: Distribution and numbers. A: Flamingos, Kear, J. i Duplaix-Hall, N. (editors). T. i A. D. Poyser Ltd. Berkhampstead. 246 p.