Pi d'escorça blanca
El pi d'escorça blanca (Pinus albicaulis)[1] és una espècie de conífera de la família Pinaceae nadiuade les muntanyes de l'oest dels Estats Units i Canadà,
Pinus albicaulis  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Longevitat màxima | 1.267 anys |
| Estat de conservació | |
 | |
| Espècie amenaçada | |
| UICN | 39049 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Pinopsida |
| Ordre | Pinales |
| Família | Pinaceae |
| Gènere | Pinus |
| Espècie | Pinus albicaulis Engelm. |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
Distribució
modificaHabita en la zona subalpina de Sierra Nevada, les Cascades, la Serralada costanera del Pacífic i el nord de les muntanyes Rocoses, incloent l'ecosistema de Yellowstone.[2]
Característiques
modificaÉs un pi típic de grans altituds arribant al límit arbori de la seva zona aleshores creix retorçat i ajagut (Creeping pine en anglès). Arriba a fer 20 m d'alt i alguns 27 m.
Com tots els pins del subgènere Strobus les seves fulles es disposen en fascicles de cinc. És difícil de distingir del pi Limber i cal examinar les pinyes, els pinyons o el pol·len. En Pinus albicaulis, les pinyes fan 4-7 cm de llarg, en pi Limber fan 6-12 cm de llarg. També és difícil de distingir de Pinus monticola si no hi ha les pinyes.
Usos
modificaEl pi d'escorça blanca és una font d'aliment per a molts animals granívors incloent els que dispersen les seves llavors.
Referències
modifica- ↑ «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 7 abril 2023].
- ↑ Earle, Christopher J. «Pinus albicaulis Engelmann 1863». Gymnosperm Database, 2000. Arxivat de l'original el 2011-06-05. [Consulta: 17 desembre 2010].
- Lanner, R. M. 1996. Made for each other: a symbiosis of birds and pines. OUP. ISBN 0-19-508903-0
- Logan, J. A., Regniere, J., and Powell, J. A. 2003. Assessing the Impacts of Global Warming on Forest Pest Dynamics. Frontiers in Ecology and the Environment 1(3): 130-137.
- Schwandt, J. 2006. Whitebark pine in peril: A case for restoration. USDA, Forest Service, Northern Region, R1-06-28.
- Tomback, D. F., Arno, S. F., and R. E. Keane (editors) 2001. Whitebark pine communities: ecology and restoration. Island Press, Washington, D. C.
Enllaços externs
modifica