Pinastre

espècie de planta
(S'ha redirigit des de: Pi marítim)

El pinastre (Pinus pinaster),[1] pi marí,[2] pi marítim, pi redó,[3] és un arbre de fulla perenne de la família dels pins.

Infotaula d'ésser viuPinastre
Pinus pinaster modifica
Pinus pinaster.jpg
modifica
Dades
Font demaritime pine (en) Tradueix modifica
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN42390 modifica
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
ClassePinopsida
OrdrePinales
FamíliaPinaceae
GènerePinus
EspèciePinus pinaster modifica
Aiton

DescripcióModifica

 
Fulles

Pot arribar als 30 metres d'alçada. El tronc, és llarg, fort i força recte, amb una capçada densa, en forma cònica. Té l'escorça rogenca i profundament clivellada, formant plaques gruixudes.

Presenta unes fulles molt llargues, les més llargues de tots els pins europeus, de 10 a 20 cm, rígides i punxants. Les fulles surten de dos en dos.

Les pinyes del pinastre són còniques i força llargues. Poden assolir els 22 cm de llargada. Generalment es troben en grups de 2 a 3 al voltant de la branca. Les esquames piramidals de les pinyes estan força sortides. Floreix d'abril a maig[4] i les flors masculines i femenines neixen al mateix arbre. El cicle de maduració del fruit és força llarg, i triguen uns quants anys abans d'obrir-se i alliberar els petits pinyons alats, que cauran al terra del bosc. Aquests són molt energètics, i són l'aliment de molts animals del bosc, sobretot dels esquirols.

DistribucióModifica

Viu a la terra baixa, especialment en sòls granítics o esquistosos no massa secs (Galícia). Al litoral sovint és plantat per a fixació de dunes.

És propi de l'Europa sud-occidental, on és extensament plantat a la costa atlàntica.

Als Països Catalans és escàs, i només forma boscs de consideració a les comarques nord-orientals del Principat com la Costa Brava i la Selva, entre els 0 i els 1.200 metres d'altitud.[5] També es troba a algunes muntanyes valencianes.

A Catalunya Representa l’onzena espècie pel nombre d’hectàrees (14.000) i la catorzena pel que fa al nombre de peus (12,5 milions). És característica de les comarques gironines,on se’n concentren al voltant de les tres quartes parts, sobretot a la Selva, on hi ha més del 41% del total.[6]

UsosModifica

La seva resina s'utilitza per fer trementina.

 
Escorça del Pinus pinaster.

ReferènciesModifica

  1. Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans (en català). Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 62-63. ISBN 84-7306-390-2. 
  2. «Diccionari català-valencià-balear». [Consulta: 16 març 2016].
  3. «pi». Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 7 agost 2010].
  4. «FloraCatalana.net» (en català). [Consulta: 26 gener 2016].
  5. «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya» (en català). [Consulta: 26 gener 2016].
  6. Comellas, Jordi «L’IFEC, una fotografia dels boscos». presència, Del 14 al 20 d’abril del 2006, pàg. 4-5.