Piazza Cavour
La Piazza Cavour és una plaça situada entre la Via Triboniano i la Piazza Adriana, en el rione Prati de Roma, Itàlia.[1] Dedicada a l'estadista piemontès Camillo Benso di Cavour, es troba en una zona que en l'antiguitat va ser ocupada parcialment pels Neronis, que donen el seu nom a tot el barri. Al jardí central de la plaça, realitzat per Nicodemo Severi entre 1895 i 1911, es troba un monument dedicat a l'estadista, es tracta d'una estàtua de bronze sobre una plataforma de granit i un pedestal de marbre, envoltada per al·legories d'Itàlia, Roma, el Pensament i l'Acció.[2] L'obra, dissenyada per Stefano Galletti, es va iniciar l'any 1885 i es va completar en 1895.[3]
  | ||||
| Tipus | plaça | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Camillo Benso di Cavour | |||
| Situació | ||||
| Entitat territorial administrativa | Roma | |||
Interseccions
| ||||
| Codi postal | 00193 | |||
| ||||
A la plaça es troba un temple de l'Església evangèlica valdense, seu de la comunitat dels fidels romans i de la Facultat Valdense de Teologia; el Palazzo De Parente, dissenyat per Gaetano Koch; i el Teatre Adriano. També fa cap a la plaça el costat posterior del Palau de Justícia de Roma, anomenat Palazzaccio, és una obra imponent realitzada entre 1889 i 1911 per l'arquitecte Guglielmo Calderini, .[4]
L'any 2004 van començar les obres de restauració de la plaça, que es van interrompre a causa de troballes arqueològiques i problemes burocràtics. Al febrer de 2010 es van reprendre, i van concloure el 26 de gener de 2012 amb la realització d'una zona per als vianants davant del Palau de Justícia, coincidint amb l'obertura de l'any judicial, i la remodelació del jardí central de la plaça. La superfície de la zona per als vianants es va ampliar a uns 14.000 m² i està inspirada en el projecte original de Nicodemo Severi.[5] El paviment és de pòrfir i travertí. El jardí va ser realitzat l'any 1910, i és decorat amb plantes de baladre, de llorer i envoltat de nombroses palmeres, adquirides a l'ajuntament de Ventimiglia.[6]
La nova viabilitat de la plaça i dels seus voltants va ser estudiada per millorar el transport públic de la zona. La plaça és accessible per l'estació Lepanto de la línia A del Metro de Roma.[5]
-
El Palazzo De Parente de Gaetano Koch (1887).
Referències modifica
- ↑ Rendina i Paradisi, 2004, p. 344.
- ↑ Touring Club Italiano, 1993, p. 671-672.
- ↑ «Monumento a Camillo Cavour» (en italià). Sovraintendenza ai Beni Culturali di Roma. [Consulta: 27 desembre 2020].
- ↑ Touring Club Italiano, 1993, p. 672-673.
- ↑ 5,0 5,1 «Piazza Cavour inaugurata dopo il restyling. La nuova mobilità» (en italià). Roma Capitale. Arxivat de l'original el 26 de febrer de 2019. [Consulta: 27 desembre 2020].
- ↑ «Piazza Cavour e dintorni Roma, a cura di Anna Zelli» (en italià). www.annazelli.com. [Consulta: 27 desembre 2020].
Bibliografia modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Piazza Cavour |
- Rendina, Claudio; Paradisi. Le strade di Roma. Volume primo A-D (en italià). Newton Compton Editori, 2004. ISBN 88-541-0208-3.
- Touring Club Italiano. Roma (en italià). 8.ª, 1993 (Collana Guida d'Italia). ISBN 88-365-0508-2.