Pic Meru

Pic Meru
Tipus	muntanya
Localitzat en l'àrea protegida	Parc Nacional de Gangotri
Localització
Entitat territorial administrativa	Uttarkashi district (Índia) (en)
	30° 52′ 05″ N, 79° 01′ 56″ E / 30.8681°N,79.0322°E
Serralada	Gangotri Group (en)
Característiques
Altitud	6.660 m
Prominència	460 m

El Pic Meru és una muntanya situada a la Divisió de Garhwal de l'Himàlaia, a l'estat d'Uttarakhand a l'Índia.^[1] Es troba entre el Thalay Sagar i el Shivling, i compta amb diverses rutes d'alt repte. El nom "Meru" probablement es va originar de la paraula "espina" en idioma tàmil primitiu, en referència a la forma de la muntanya. Té 6.660 metres d'altura (21.850 peus).^[2] Va ser el lloc del salt BASE més alt del món des de la Terra, per Glenn Singleman i Heather Swan des d'una altura de 6.604 metres (21.667 peus) al juny de l'any 2006,^[3] però va ser superat pel salt de Valery Rozov el 2013 des de la cara nord de l'Everest.^[4]

La muntanya té tres pics: Sud (6.660 metres, 21 850 peus), Central (6.310 metres, 20.700 peus), i Nord (6.450 metres, 21.160 peus). Els dos pics més alts van ser escalats abans que el difícil pic Central, que va ser escalat per primera vegada en 2001 per Valery Babanov en una ascensió en solitari,^[5] dues vegades per altres equips el 2006,^[6] i per primera vegada per la ruta "Aleta de Tauró" en 2011.^[7]

Referències

↑ Negi, Sharad Singh. «Important Mountain Peaks of Uttarakhand». A: Uttarakhand: Land and People. M.D. Publications Pvt. Ltd., 1995, p. 4. ISBN 978-81-85880-73-0 [Consulta: 16 març 2020].
↑ O'hare, Sean «We conquered the Shark's Fin! American climbers become world's first to summit 20,700ft Himalayan peak after 11-day trek. Shark's Fin on India's Mount Meru is a near vertical climb for only the bravest of explorers». Daily Mail, 31-12-2012 [Consulta: 16 març 2020].
↑ Gibson, Jano «Leap from the top of the world». The Sydney Morning Herald, 08-06-2006 [Consulta: 16 març 2020].
↑ Maggs, Jo «Everest: 60th anniversary of first ascent marked by Valery Rozov with base jump record attempt». Guinness World Records, 29-05-2013 [Consulta: 16 març 2020].
↑ Babanov, Valery. «Himalayan Journal 58: Meru Peak: the gate to the sky». The Himalayan Journal, 2002. Arxivat de l'original el 20 d’octubre 2011. [Consulta: 16 març 2020].
↑ Beckwith, Christian «Japanese climb Meru before Czechs». The Himalayan Club, 20-11-2006 [Consulta: 16 març 2020].
↑ Coley, Mariah «Shark's Fin Full Report». Alpinist, 17-10-2011 [Consulta: 16 març 2020].

[Negi-1] Negi, Sharad Singh. «Important Mountain Peaks of Uttarakhand». A: Uttarakhand: Land and People. M.D. Publications Pvt. Ltd., 1995, p. 4. ISBN 978-81-85880-73-0 [Consulta: 16 març 2020].

[2] O'hare, Sean «We conquered the Shark's Fin! American climbers become world's first to summit 20,700ft Himalayan peak after 11-day trek. Shark's Fin on India's Mount Meru is a near vertical climb for only the bravest of explorers». Daily Mail, 31-12-2012 [Consulta: 16 març 2020].

[3] Gibson, Jano «Leap from the top of the world». The Sydney Morning Herald, 08-06-2006 [Consulta: 16 març 2020].

[4] Maggs, Jo «Everest: 60th anniversary of first ascent marked by Valery Rozov with base jump record attempt». Guinness World Records, 29-05-2013 [Consulta: 16 març 2020].

[5] Babanov, Valery. «Himalayan Journal 58: Meru Peak: the gate to the sky». The Himalayan Journal, 2002. Arxivat de l'original el 20 d’octubre 2011. [Consulta: 16 març 2020].

[6] Beckwith, Christian «Japanese climb Meru before Czechs». The Himalayan Club, 20-11-2006 [Consulta: 16 març 2020].

[7] Coley, Mariah «Shark's Fin Full Report». Alpinist, 17-10-2011 [Consulta: 16 març 2020].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]