Garsa
La garsa eurasiàtica[1] o senzillament garsa[2] o blanca[3] (Pica pica) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels còrvids.[4] És distribuïda per tota la regió paleàrtica, de la península ibèrica al Japó
Pica pica  | |
|---|---|
 Pica pica pica | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Pes | 9,9 g (pes al naixement) 221 g (pes adult, mascle) 191 g (pes adult, femella) |
| Envergadura | 56 cm |
| Nombre de cries | 5,3 |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 103727048 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Corvidae |
| Gènere | Pica |
| Espècie | Pica pica (Linnaeus, 1758) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Corvus pica |
| Distribució | |
 Distribució geogràfica de les diferents subespècies de garsa (Pica pica) | |
Distribució geogràfica modifica
Habita a tot Europa (excepte a Islàndia, Còrsega, Sardenya i les Balears), i per Àsia des de les zones temperades fins Sibèria Oriental. Té algunes subespècies.
Característiques modifica
És fàcil d'identificar pel color, blanc al ventre i a les ales, i negre a la resta del cos, amb irisacions de to blau, verd o morat a les vores de les ales i a la cua. Fa uns 46 centímetres de llargada.
Història natural modifica
És un ocell molt sociable i gregari a l'hivern. A l'estiu i a la primavera es desplaça en parella, mentre que a la tardor i a l'hivern s'aplega en estols més grans. És omnívor; s'alimenta d'insectes, cargols, llimacs, sargantanes, ous i pollets d'altres ocells, carn morta, cireres, nous, raïm, fruita en general, patates i pastanagues.
Les garses s'aparellen per tota la vida, i la parella roman junta també fora de la temporada de cria.[5][6] Cada any, a principi de primavera, construeixen un niu nou, de forma esfèrica amb una o dues entrades laterals,[5] situat habitualment a la capçada d'un arbre però de vegades també entre matolls.[6] La femella pon de sis a vuit ous i els incuba durant disset o divuit dies,[6][5] i els pollets, que neixen nus, es queden al niu de 22 a 27 dies.[6] La cria de la garsa és parasitada pel cucut reial, que pon els ous en nius de garsa perquè les garses els incubin i li criïn els polls.[5]
Cultura popular modifica
En català, hi ha una dita popular «donar garsa per perdiu» o bé «donar garsa per colom», que s'utilitza quan es vol enganyar a algú tot donant-li quelcom que sigui de qualitat inferior a allò que espera.
En general, en català s'associa «garsa» amb un lladre o una persona que procura adquirir massa coses en perjudici d'altres. Les garses és una obra de teatre modernista i sociològic català d'Ignasi Iglésias que fou molt popular el segle passat.
També es diu que es tornen boges per les coses brillants.
Vegeu també modifica
Altres espècies d'ocells també s'anomenen garsa:
Referències modifica
- ↑ «Garsa». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10-01-2020 (català)
- ↑ «garsa». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «blanca». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «Tree of Life». Arxivat de l'original el 2007-10-31. [Consulta: 28 octubre 2007].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Rodríguez de la Fuente, F.. Enciclopedia Salvat de la Fauna. 4. Pamplona: Salvat, 1970, p. 268-272.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 SAUER, F. Aves terrestres Barcelona, 1984. Ed. Blume (Original alemany Landvögel Múnic, 1982) (castellà)
