Picarol (revista humorística)

Picarol va ser una revista exquisida que, malgrat la seva breu existència, va deixar empremta en el panorama editorial català per la qualitat del seu equip artístic i la bellesa de les seves pàgines.

Infotaula de publicacions periòdiquesPicarol
Fitxa

Fitxa tècnicaModifica

Origen Desaparició Numeració Mides Format Editor Idioma País Periodicitat
10/02/1912 16/03/1912 6 números 320x197mm Revista Santiago Segura Català Espanya Setmanal

OrigenModifica

Va aparèixer el 10 de febrer de 1912, en plena eclosió del Noucentisme català, un moviment artístic autòcton posterior al Modernisme.

Història – Evolució – SuspensionsModifica

La revista estava dotada d'un humor català intel·lectualitzat, tot i que una mica elitista, però molt delicada i aguda.

El seu editor era el mecenes i marxant d'art Santiago Segura, propietari del Faianç Català i les Galeries Laietanes, i la direcció de la revista va ser gestionada per Xavier Nogués i Josep Aragay, que es van envoltar d'un excel·lent equip d'artistes, derivats majoritàriament de Papitu, entre els quals destacaven Manuel Humbert, Marian Andreu, Enric Casanovas, Joan Colom, Apa o Ismael Smith. Es important saber que tot i que Lluís Bagaria, Yda i Torres García apareixien citats en el prospecte publicitari de la revista que es va editar abans de la publicació del primer número, mai van arribar a col·laborar.

L'impressor era l'actiu Avel·lí Artís, pare del dibuixant Tísner i també escriptor i motor de diverses iniciatives editorials. Entre els seus redactors destaquen Francesc Pujols, Ramon Reventós, Alexandre Plana, Carles Soldevila o Josep Carner, és a dir, la flor i nata de la intel·lectualitat del moment.

Picarol va ser una revista avantguardista que, amb el pretext de l'humor, va unir textos i dibuixos dels més moderns creadors del seu temps. Fins i tot la premsa francesa va elogiar la factura d'aquesta revista. Entre d'altres elogis, el Paris-Journal escrivia: "Picarol, de Barcelonne, (...) est certainement l'une des meilleures revues d'art de l'époque".

Santiago Segura editaria també altres revistes en què tractava del món de l'art mitjançant l'humor com La Cantonada, de la qual només va aparèixer un número el 1914, la Revista Nova, amb un format molt més semblant a Picarol i que va arribar a durar poc més de trenta números el 1914, i, finalment, Vell i Nou, que es va publicar entre 1915 i 1920.

Picarol s'estampava a dues tintes, va publicar belles caricatures d'Aragay (Jacob), Humbert, Nogués, Pidelaserra, Marian Andreu, Remigius, Ismael Smith, Apa, Joan Colom, Capuz i Enric Casanovas, i també va reproduir obres de Picasso o de l'escultor Josep Clarà. Per acabar, cal citar la definició que el dibuixant Apa va deixar escrita en la seva biografia de Nogués del que va ser Picarol: "publicació exquisida, d'un bon gust que aleshores passava per avantguardista i que acredita l'editor, el director i a la ciutat en pes".

Final – DesaparicióModifica

La revista va finalitzar-se el 16 de març de 1912. Per la qual cosa va tenir una durada molt limita, de tan sol un mes.

Bibliografia, principals referènciesModifica

Cadena, Josep Maria: "Revistes i publicacions d'humor en català 1841-1939", Il·lustradors a Catalunya, Nadala Fundació Jaume I, Barcelona, Any XXIX, 1995

Mas Peinado, Ricard: "Gran Via 616. Santiago Segura i les revistes d'Art a Catalunya (1912-1919)", Picarol Revista humorística, Parsifal, Barcelona, 1996

Torrent, Joan; Tasis, Rafael: Història de la premsa catalana, 2 vol., Bruguera, Barcelona, 1966.

Digitalització amb enllaçModifica

Domini públic. En enllaços, reproduccions o altres usos d'aquest recurs es cita  la font “Biblioteca de Catalunya”:   

http://creativecommons.org/publicdomain/mark/1.0/

També existeix una edició facsímil en format de tela publicada el 1996 de Ediciones Parsifal a un preu de 31,25€, tot i que actualment està esgotada.

Relació de directorsModifica

Els sis números van ser editats per Santiago Segura i dirigits per Xavier Nogués i Josep Aragay.

Relació de col·laboradors principalsModifica

Tingué gran categoria artística pels dibuixos dels directors i dels col·laboradors, com Manuel Humbert, Marià Andreu, Joan Colom, Pere Ynglada, Ismael Smith, Marià Pidelaserra, Feliu Elias, Remigi Dargallo i Pasqual Capuz. Els texts eren de Francesc Pujols, Alexandre Plana, Josep Carner, Carles Soldevila, Ramon Reventós i Cristòfol de Domènech.

Enllaços externsModifica

https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/consulta/registro.do?id=2248

http://humoristan.org/ca/publicaciones/picarol/