Pierre Poujade

polític francès

Pierre Poujade (Sant Seren, Òlt, 1920 – La Bastida de l'Avesque, Avairon, 2003) fou un polític francès. Vinculat a la petita burgesia, durant l'ocupació nazi va lluitar amb la Royal Air Force el 1943.[1] En acabar la guerra, tornà al seu poble i treballà com a llibreter.[2]

Infotaula de personaPierre Poujade
Biografia
Naixement(fr) Pierre Marie Raymond Poujade Modifica el valor a Wikidata
1r desembre 1920 Modifica el valor a Wikidata
Sant Seren (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 agost 2003 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
La Bastida de l'Avesque (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaLa Bastida de l'Avesque Modifica el valor a Wikidata
Membre del Consell Econòmic, Social i Ambiental de França
1984 – 1999
Conseller municipal de França Sant Seren
1953 –
President Union for the Defense of Tradesmen and Artisans (en) Tradueix
1953 – 1962 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, autobiògraf, membre de la Resistència Francesa Modifica el valor a Wikidata
PartitUnion et fraternité française (en) Tradueix (1956–1958)
Reagrupament del Poble Francès (1944–1953)
French Popular Party (en) Tradueix (1936–1942) Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Discogs: 5175676 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

De 1940 a 1942, Poujade va donar suport a la Révolution nationale de Philippe Pétain.[3][4] Després de la invasió de la zona lliure per part de les forces alemanyes, es va unir a les Forces Franceses Lliures a Alger, on va conèixer la seva futura esposa, Yvette Seva, amb qui tindria cinc fills.

El 1954 es dedicà a la política i creà la Union de Défense des Commerçants et Artisans de France (UDCA), oposada a la política fiscal del govern.[5] Els seus partidaris assoliren 52 escons en les eleccions del 1956 (un d'ells, el jove Jean-Marie Le Pen) i formaren el grup parlamentari Union et Fraternité Françaises, que propugnà la justícia social i fiscal. Contrari al referèndum del 1958, el moviment poujadista s'extingí ràpidament, si bé el seu líder ha restat vinculat a organitzacions de treballadors autònoms, petits agricultors, etc. Publicà J'ai choisi le combat i À l'heure de la colère (1977).[6]

Tot i que hom el considera un precedent del Front Nacional, en els darrers anys se'n desvinculà.

Referències modifica

  1. Johnson, Douglas «Pierre Poujade» (en anglès). The Guardian, 28-08-2003. ISSN: 0261-3077.
  2. Rosenthal, Howard «Poujadism: The political economy of a flash party». European Journal of Political Economy, 1, 4, 01-01-1985, pàg. 509–537. DOI: 10.1016/S0176-2680(85)80003-3. ISSN: 0176-2680.
  3. Shields, James G. «The Poujadist Movement: A faux 'fascism'» (en anglès). Modern & Contemporary France, 8, 1, 2000-02, pàg. 19–34. DOI: 10.1080/096394800113330. ISSN: 0963-9489.
  4. Weber, Eugen «La Fièvre de la Raison: Nationalism and the French Right» (en anglès). World Politics, 10, 4, 1958-07, pàg. 560–578. DOI: 10.2307/2009277. ISSN: 1086-3338.
  5. Shields, James G. «An Enigma Still: Poujadism Fifty Years On» (en anglès). French Politics, Culture & Society, 22, 1, 01-03-2004, pàg. 36–56. DOI: 10.3167/153763704780996708. ISSN: 1537-6370.
  6. Vinen, Richard. France, 1934-1970 (en anglès). Bloomsbury Publishing, 1996-04-12, p. 219. ISBN 978-1-349-24568-0.