Pierre Sergent

polític francès
No confondre amb Pierre Sergent, ciclista francès

Pierre Sergent (Sèvres, Alts del Sena, 30 de juny de 1926Perpinyà, 15 de setembre de 1992) fou un escriptor, militar i polític francès, diputat a l'Assemblea Nacional per la Catalunya del Nord.

Infotaula de personaPierre Sergent
Biografia
Naixement30 juny 1926 Modifica el valor a Wikidata
Sèvres (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 setembre 1992 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Perpinyà (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Passy Modifica el valor a Wikidata
Armoiries république française.svg  Diputat de l'Assemblea Nacional
16 de març de 1986 – 14 de maig de 1988
← Nou càrrec
Circumscripció4a Pirineus Orientals
Activitat
Camp de treballDomini militar i activitat literària Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, oficial, escriptor, membre de la Resistència Francesa, militar, soldat Modifica el valor a Wikidata
Activitat1947-1961
OcupadorÉcrits de Paris Modifica el valor a Wikidata
PartitLogo Front National.svg Front Nacional
Carrera militar
LleialtatInsigne Front National années 30.png Front Nacional
Flag of France.svg Quarta República Francesa
Oas logo public.svg Organisation armée secrète
Branca militarFlag of legion.svg Legió Estrangera Francesa
Rang militarArmy-FRA-OF-02.svg Capità
Unitat militarInsigne1erBEP.jpg 1a secció de la 1a companyia del 1r B.E.P. (1952-1953)
Escamot de la 1a C.S.P.L. (1954-1956)
Insigne 1er régiment étranger-transparent.png Companyia del C.I. 1 del 1r R.E.
Insigne du 1° REP.jpg 1a Companyia del 1r R.E.P. (1959-1960)
ConflicteSegona Guerra Mundial
Guerra d'Indoxina
Guerra d'Algèria
Premis

BiografiaModifica

Va començar la seva carrera militar amb 18 anys quan es va unir al maquis de Sologne amb el cos franc Liberté, on es va escapar per poc d'una caiguda. Amb aquesta unitat participà en l'alliberament de París. Després de l'alliberament, va fer carrera d'oficial i va servir amb la Legió Estrangera Francesa després de passar un temps a Saint-Cyr fins a 1949. El 1950 fou adscrit al Primer Regiment Estranger a Siddi-bel-Abbés (Algèria), on assolí el grau de tinent. Fou enviat amb el Primer Regiment Estranger de Paracaigudistes a la Guerra d'Indoxina (1952-1953), i fou greument ferit a Annam Central.

El 1953 tornà a Algèria per a comandar les companyies saharianes de la Legió, i el 1956 assolí el grau de capità durant la guerra d'Algèria. Participà en les operacions "Etincelle", "Jumelle", "Pierre Précieuse", però l'1 de gener de 1961 fou enviat disciplinàriament al grup de subdivisió de Chartres. L'abril de 1961 va deixar el comandament per a tornar clandestinament a Algèria i participar en el putsch del general Maurice Challe amb un cos armat a Alger. Fracassat el moviment, es va unir a l'Organisation armée secrète (OAS) del general Raoul Salan, quei el va enviar a la metròpoli per tal d'organitzar una xarxa clandestina que penetrés els cercles militars.

El setembre de 1961 fou el cap d'estat major de l'OAS-Metròpoli, i el 20 de maig de 1962 ho fou del Consell Nacional de la Resistència format per Georges Bidault, Antoine Argoud i Jacques Soustelle. Després de la detenció d'Argoud i de l'exili de Bidault organitzà l'abril de 1963 el Consell Nacional de la Revolució, amb l'objectiu d'organitzar arreu d'Europa la lluita contra el comunisme. Fou condemnat a mort dos cops (1962 i 1964), però sempre aconseguí escapolir-se per Bèlgica i Suïssa fins que després del maig de 1968 fou amnistiat pel govern francès el 23 de juliol de 1968.

Proper al solidarisme, al Moviment Jove Revolució (MJR) i a Jean-Pierre Stirbois, a les eleccions legislatives franceses de 1986 fou elegit diputat pels Pirineus Orientals dins les llistes del Front Nacional, partit al que s'havia unit el 1972 després de passar un temps al CNIP i fer campanya a favor de Valéry Giscard d'Estaing a les eleccions presidencials franceses de 1974.

PublicacionsModifica

  • Ma peau au bout de mes idées, La table ronde, 1967
  • La bataille, La table ronde, 1968
  • Je ne regrette rien, Fayard, 1972
  • Le malentendu algérien, Fayard, 1974
  • Lettre aux officiers, Fayard, 1975
  • Les maréchaux de la Légion : l'odyssée du 5e étranger, Fayard, 1977
  • La Légion saute sur Kolwezi, Presses de la cité, 1978, ISBN 2258004268
  • Camerone, Fayard, 1980
  • Paras Légion, le 2e BEP en Indochine
  • 2e R.E.P., Presses de la Cité, 1984
  • Les voies de l'honneur, tom 1
  • Les voies de l'honneur - la revanche, tom 2
  • Les voies de l'honneur - le coup de grâce, tom 3

Enllaços externsModifica