Pigarg africà
El pigarg africà[1] (Haliaeetus vocifer) és un gran ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae).[2][3] D'hàbits aquàtics i pescadors, es troba a la major part de l'Àfrica subsahariana. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[4]
Haliaeetus vocifer | |
---|---|
Dades | |
Pes | 2,24 kg (pes adult, mascle) 3,4 kg (pes adult, femella) 120 g (pes al naixement) |
Nombre de cries | 2 |
Període d'incubació de l'ou | 43 dies |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 22695115 |
Taxonomia | |
Super-regne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Accipitriformes |
Família | Accipitridae |
Gènere | Haliaeetus |
Espècie | Haliaeetus vocifer (Daudin, 1800) |
Nomenclatura | |
Protònim | Falco vocifer |
Morfologia
modifica- És un gran ocell, amb una llargària de 63 – 75 cm; els mascles són més petits que les femelles, fent aquestes un pes de 3,2 – 3,6 kg (2 – 2,5 kg els mascles) i una envergadura de 2,4 m (els mascles 2 m).
- Aspecte molt distintiu, amb un color general marró i les poderoses ales marró a sota i negre a sobre. Cap, coll, pit i cua blanc pur.
- Bec típic de les àguiles, de color groc amb la punta negra. Potes groguenques.
- Els joves són de color general castany, amb un to més clar en cap coll i pit.
Hàbitat i distribució
modificaÉs una espècie molt comuna i notable a prop dels llacs d'aigua dolça, embassaments o rius, encara que de vegades es poden trobar prop de la costa a la desembocadura de rius o llacunes. Ocupa la major part del continent africà al sud del Sàhara.[5] A Madagascar és substituït pel seu parent proper, el pigarg de Madagascar (Haliaeetus vociferoides).
Reproducció
modificaAquest ocell tria per a la reproducció l'estació seca, quan els nivells d'aigua són baixos. Hom creu que formen parelles de per vida, i amb freqüència reutilitzen el mateix niu, aportant nous materials, de manera que poden arribar a ser molt grans, i alguns arriben als 2 metres d'alçària i 1,2 m d'ample. Construeixen els nius amb trossos de fusta en arbres o penya-segats propers a l'aigua.
La femella pon 1 - 3 ous, blancs amb algunes taques vermelloses, amb intervals d'un o dos dies. Com a norma, cova la femella, però el mascle la substitueix quan aquesta surt a caçar. La incubació dura 42 - 45 dies. Els ous es desclouen sovint amb algun dia de diferència, i normalment el germà major mata els més joves. La cria roman al niu durant 70 - 75 dies, i després de prop de 8 setmanes, el jove és capaç d'alimentar-se ell a soles i comença a aventurar-se fora del niu dues setmanes més tard.
Alimentació
modificaDes d'una talaia en un arbre, amb una postura bastant erecta, espia els moviments dels peixos, i es llança sobre aquests per agafar-los amb les urpes i tornar a la talaia per menjar. Si es tracta d'un gran peix, de més d'1,8 kg, freqüentment no podrà alçar el vol i l'arrossegarà sobre la superfície de l'aigua fins a arribar-ne a la vora. Ocasionalment, també es pot alimentar d'ànecs, petites tortugues i cocodrils, flamencs i carronya.
Referències
modifica- ↑ «Pigarg africà». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 11 desembre 2022 (català)
- ↑ «Hoatzin, New World vultures, Secretarybird, raptors» (en anglès). IOC World Bird List Version 12.2. International Ornithologists' Union, juliol 2022. [Consulta: 30 novembre 2022].
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 281. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ BirdLife International. «African Fish-eagle. Haliaeetus vocifer» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2020. [Consulta: 7 novembre 2022].
- ↑ BirdLife International (2020). "Haliaeetus vocifer." 2020 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2020. [Consulta: 13 abril 2023]
Bibliografia
modifica- Ferguson-Lees, J. & D. A. Christie (2001): Raptors of the World. Christopher Helm, London.
- Leslie H. Brown: The African fish eagle. Baileys, Swinfen & Purnell, Folkestone, London, Kapstadt 1980. ISBN 0-561-00304-1.
- Helen Roney Sattler & Jean Zallinger: The book of eagles. Lothrop, Lee & Shepard, New York 1989. ISBN 0-688-07022-1.