El Pilar de la Foradada

municipi del País Valencià
(S'ha redirigit des de: Pilar de la Horadada)

El Pilar de la Foradada (en castellà i oficialment, Pilar de la Horadada) és el municipi més meridional del País Valencià, a la comarca del Baix Segura. Té 21.033 habitants i té costa, encara que el nucli tradicional està allunyat uns quants quilòmetres. Fins a 1986 va pertànyer a Oriola, de la qual es va segregar. Des d'aleshores ha tingut un creixement vertiginós i ha passat dels 7.500 habitants de 1991 als més de 20.000 de l'actualitat.

Infotaula de geografia políticaEl Pilar de la Foradada
Pilar de la Horadada (es) Modifica el valor a Wikidata
Bandera Escut
Bandera Escut
Església de la mare de Déu de la Torre Foradada.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Pilar de la Foradada respecte al País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 37° 52′ 03″ N, 0° 47′ 33″ O / 37.8675°N,0.7926°O / 37.8675; -0.7926
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
ComarquesBaix Segura Modifica el valor a Wikidata

Capitalel Pilar de la Foradada Modifica el valor a Wikidata
Població
Total21.905 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat280,83 hab/km²
Predomini lingüísticCastellà
Geografia
Superfície78 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perMar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Altitud35 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialOriola
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJosé María Pérez Sánchez Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal03190-03191-03192 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE03902 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis03902 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webpilardelahoradada.org Modifica el valor a Wikidata

El predomini lingüístic al Pilar de la Foradada, com a la resta de la comarca, és del castellà. No obstant això, el valencià encara hi té presència i el mateix Ajuntament del Pilar de la Foradada col·labora amb la UMH per impartir cursos de valencià.[1]

Entre els plats típics del poble estan els arrossos i els calderos de peix i també el guisat de patates amb carn, el guisat de pilotes, el conill a l'ajo cabañil, tota mena de peixos i mariscs i les excel·lents fruites i verdures de la terra.

GeografiaModifica

S'accedix a esta localitat per la N-332 i l'autopista AP-7. Està envoltat pel terme municipal d'Oriola en la província d'Alacant i pels termes de San Pedro del Pinatar, San Javier i Múrcia en la província de Múrcia.

En el terme municipal del Pilar de la Foradada hi ha diversos nuclis de poblacions costaneres com són Torre de la Foradada, envoltada de modernes urbanitzacions (Pueblo Latino, Victoria Playa), Mil Palmeras, El Mojón, i a la muntanya hi ha Pinar de Campoverde i Rebate (actualment, zona agrícola). De tots els nuclis, els de major importància a efectes administratius en són la Torre de la Foradada i el Pinar de Campoverde, popularment coneguts pels seus habitants com la Torre i el Pinar.

Hi ha zones de gran valor ecològic, comunitats d'arbust o màquia d'espí negre, margalló, llentiscle. La garriga (Globularia alypum) i la denominada garriga de palmit compten amb una de les cinc zones més importants per a esta comunitat vegetal dins de la Comunitat Valenciana. Pel que fa a la fauna, és també este un municipi dels més importants de la Comunitat Valenciana i a escala nacional per tindre un gran nombre d'animals rapaços, a més de ser lloc de pas o d'hivernada d'altres espècies com el martinet.

HistòriaModifica

Gràcies al gran nombre de jaciments arqueològics d'època romana molts historiadors situen al Pilar de la Foradada la població de Thiar situada entre la Via Augusta i el mar la qual cosa li donava certa rellevància a nivell comercial; dels àrabs també hi ha testimoni arqueològic. Ha sigut un lloc de cruïlles en trobar-se situada en la frontera històrica entre el Regne de Múrcia i el Regne de València, establerta per la Sentència Arbitral de Torrelles en 1304. En un principi es tractaven d'explotacions agrícoles de secà, agrupades al voltant d'un grup de cases, i la zona s'anomenava Camp de la Foradada.

Davant les incursions dels pirates barbarescs Felip II, en 1591, ordena bastir una línia defensiva costanera de què formaria part la torre de guaita de la Foradada; durant el segle xvii, al recer d'una ermita (embrió de l'actual església) que els mateixos camperols aixequen la població, que llavors era d'uns 300 habitants i es trobava dispersa en masies, el lloc comença a ser conegut amb el topònim actual; en 1835 la que llavors era una finca del terme d'Oriola passà a propietat de Guillermo Maclure, sogre de Ramón de Campoamor —que hi residí i escrigué sobre el lloc— a conseqüència de la desamortització de Mendizábal; el 30 de juliol de 1986 rere llargs anys de negociació s'aconseguix la independència d'Oriola i la constitució en municipi.

DemografiaModifica

Té uns 22.555 habitants (2010). Un 44,8% de la seua població és de nacionalitat no espanyola, principalment procedent d'altres països de la Unió Europea.[2]

Evolució demogràfica
1991 1996 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
7.636 9.528 10.210 10.723 11.495 12.179 13.246 14.958 16.050 18.051 19.631 21.033

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 11 regidors del Partit Popular (PP), 7 el Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 2 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) i 1 de Vecinos por el Pilar-Unides Podem (VPP-Podem-EUPV).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - el Pilar de la Foradada

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular   José María Pérez Sánchez 3.523 49,56% 11 ( +4)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Pilar Samper Navarro 2.077 29,22% 7 ( -3)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania   Roberto Carrasco Albadalejo 753 10,59% 2 ( +2)
Vecinos por el Pilar-Unides Podem   José Francisco Albaladejo Hernández 417 5,87% 1 ( )
Altres candidatures[a][b]   289 4,07% 0 (  -3)
Vots en blanc   39 0,55%
Total vots vàlids i regidors 7.098 100 % 21
Vots nuls 32 0,45%
Participació (vots vàlids més nuls) 7.130 58,58%**
Abstenció 5.041* 41,42%**
Total cens electoral 12.171* 100 %**
Alcalde: José María Pérez Sánchez (PP) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (11 de PP[3])
Fonts: JEC,[4] JEZ Oriola,[5] M. Interior,[6] Periòdic Ara.[7]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

Des de 2019 l'alcalde del Pilar de la Foradada és José María Pérez Sánchez de PP.[8]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1987–1991 Emeterio Samper Samper CDS 30/06/1987 --
1991–1995 Matilde Moreno Soria PP 15/06/1991 --
1995–1999 Ignacio Ramos García PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Ignacio Ramos García PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 Ignacio Ramos García
José Fidel Ros Samper
PSPV-PSOE
PP
14/06/2003
12/12/2006
Moció de censura
--
2007–2011 Ignacio Ramos García PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 José Fidel Ros Samper PP 11/06/2011 --
2015–2019 Ignacio Ramos García PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 José María Pérez Sánchez PP 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[8]

Monuments i llocs d'interésModifica

  • Torre de la Foradada. Ja hem parlat dels seus orígens; actualment és de propietat particular i l'accés és des de la casa dels Roche a la qual està adossada. La conservació és bona malgrat haver estat molt modificada.
  • Església del Pilar. De 1981, sobre les anteriors de 1616 i 1753. El campanar és de 1899. Ubicada en el centre de la ciutat. Va ser edificada l'any 1981 en el mateix lloc que anteriorment havien ocupat els vells temples derruïts pel pas del temps. És dedicada a la Mare de Déu del Pilar i a l'edifici hi ha diverses obres de gran valor escultòric, en especial de l'autor local José María Sánchez Lozano.
  • Museu arqueològic i etnològic Gratiniano Baches G: és el museu més important del municipi. En ell podem conèixer tota la història d'este poble mitjançant les restes arqueològiques i altres objectes conservats a les instal·lacions.
  • Paratge natural del río Seco (Pinar de Campoverde)
  • Zona de reserva especial de les aus de Sierra Escalona.
  • Runes arqueològiques de THIAR: antiga mansió romana a mig camí entre Illici (Elx) i Cartago Nova (Cartagena), ubicada a la Via Augusta.

Entitats de poblacióModifica

  • Les "Mil Palmeras" (en valencià, Mil Palmeres) és una urbanització i pedania del municipi amb una població de 1.322 habitants (INE 2009). És una localitat litoral, nascuda al caliu del desenvolupament turístic i residencial de la costa del Baix Segura. Es troba al costat de l'àrea natural de la desembocadura del riu Sec.[9]

NotesModifica

  1. També participaren a les eleccions municipals de 2019: Vox (289 vots, 4,07%).
  2. Unión Pilareña, que no es presentà, perdé els 3 regidors obtinguts el 2015.

ReferènciesModifica

  1. «Inscripción Curso Valenciano | Pilar de la Horadada». [Consulta: 24 maig 2017].
  2. Font: Explotació estadística del cens segons l'INE. Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).
  3. Selma, Beatriz (Secretària municipal) «Acta Nº 9/19. Sesión constitutiva de la Corporación» (en castellà). Libro de actas de los plenos municipales, 15-06-2019.
  4. Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Albacete, Alicante, Almería, Araba-Álava». Butlletí Oficial de l'Estat, 160, 05-07-2019, pàg. 72.524 [Consulta: 29 abril 2020].
  5. Junta Electoral de Zona d'Oriola «Proclamación de candidaturas para las elecciones Locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Alacant], 82, 30-04-2019, pàg. 50-56. inserció 4533/2019 [Consulta: 3 abril 2020].
  6. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». [Consulta: 3 abril 2020].
  7. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats al Pilar de la Foradada», 26-05-2019. [Consulta: 3 abril 2020].
  8. 8,0 8,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Pilar de la Horadada. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 15 juny 2017].
  9. "Al fresco de Río Seco" (La Verdad, 24/06/11)

Vegeu tambéModifica

Enllaços relacionatsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Pilar de la Foradada