Pinastre
El pinastre (Pinus pinaster),[1] pi marí,[2] pi marítim,[3] pi redó,[4] és un arbre de fulla perenne de la família dels pins.
Pinus pinaster  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | pinastre |
| Longevitat màxima | 210 anys |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 42390 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Pinopsida |
| Ordre | Pinales |
| Família | Pinaceae |
| Gènere | Pinus |
| Espècie | Pinus pinaster Aiton, 1789 |
| Distribució | |
 | |
MorfologiaModifica
Els arbres madurs poden arribar a atènyer els 30 metres d'alçada. El tronc és llarg, fort i força recte, amb una capçada densa, en forma cònica. Té l'escorça rogenca i profundament clivellada, formant plaques gruixudes.
Presenta unes fulles molt llargues, les més llargues de tots els pins europeus, de 10 a 20 cm, rígides i punxants. Les fulles surten de dos en dos.
Floreix d'abril a maig[5] i les flors masculines i femenines neixen al mateix arbre. Les pinyes del pinastre són còniques i força llargues. Poden assolir els 22 cm de llargada. Generalment es troben en grups de 2 a 3 al voltant de la branca. Les esquames piramidals de les pinyes estan força sortides. El cicle cicle de maduració del fruit és força llarg, i triguen uns quants anys abans d'obrir-se i alliberar els petits pinyons alats, que cauran al terra del bosc. Aquests són molt energètics, i són l'aliment de molts animals del bosc, sobretot dels esquirols.
DistribucióModifica
Viu a la terra baixa, especialment en sòls granítics o esquistosos no massa secs (Galícia). Al litoral sovint és plantat per a fixació de dunes.
És propi de l'Europa sud-occidental, on és extensament plantat a la costa atlàntica.
Als Països Catalans és escàs, i només forma boscs de consideració a les comarques nord-orientals del Principat com la Costa Brava i la Selva, entre els 0 i els 1.200 metres d'altitud.[6] També es troba a algunes muntanyes valencianes.
A Catalunya Representa l'onzena espècie pel nombre d'hectàrees (14.000) i la catorzena pel que fa al nombre de peus (12,5 milions). És característica de les comarques gironines,on se'n concentren al voltant de les tres quartes parts, sobretot a la Selva, on hi ha més del 41% del total.[7]
UsosModifica
La seva resina s'utilitza per fer trementina.
ReferènciesModifica
- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 62-63. ISBN 84-7306-390-2.
- ↑ «Diccionari català-valencià-balear». [Consulta: 16 març 2016].
- ↑ «Pinus pinaster Aiton». [Consulta: 2 abril 2021].
- ↑ «pi». Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 7 agost 2010].
- ↑ «FloraCatalana.net». Arxivat de l'original el 2016-03-06. [Consulta: 26 gener 2016].
- ↑ «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 26 gener 2016].
- ↑ Comellas, Jordi «L'IFEC, una fotografia dels boscos». presència, Del 14 al 20 abril del 2006, pàg. 4-5.