Pinta dental
Una pinta dental és una estructura anatòmica pròpia dels primats estrepsirrins, subordre que inclou els lèmurs, els loris i els gàlags. La pinta dental consisteix en un grup de dents llargues, planes, lleugerament corbades i parelles,[1] format per les incisives i canines del maxil·lar inferior.[2]
En els índrids, els lèmurs mico i alguns lèmurs peresós l'estructura està formada per quatre dents, però consisteix en sis dents en tots els altres lèmurs (quatre incisives i dues canines), excepte en el peculiar ai-ai, i tan sols aquest últim, l'extint ai-ai gegant (Daubentonia robusta) i el més gran dels també extints mesopropitecs manquen de pinta dental funcional, característica dels estrepsirrins.[3][4] En el cas de l'ai-ai, la morfologia de les incisives decídues, que perden poc després de néixer, indica que els seus avantpassats tenien pinta dental. Perden aquests dents de llet poc després del naixement[5] i són substituïdes per unes incisives que creixen contínuament i durant tota la vida.[3]
La primera premolar inferior després de la pinta dental generalment és similar a una canina típica.[2] La pinta dental dels lèmurs conté uns solcs microscòpics que permeten que la pinta sigui utilitzada per l'empolainament i a vegades per la cerca d'aliment.[1]
El primer fòssil d'estrepsirí trobat que comptava amb pinta dental fou Karanisia clarki, una espècie extinta de loris datat a l'Eocè mitjà (fa uns 40 Ma) i trobat a Egipte.[6][7] Aquesta troballa, juntament amb la manca de fòssils de lèmurs a Madagascar i Àfrica, ha complicat l'interrogant sobre els orígens i la diversificació dels lèmurs.[6]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Bower, B. «New fossils add to primate-origins debate - Fine Toothcomb» (en anglès). Science News [Consulta: 10 gener 2011].
- ↑ 2,0 2,1 Macdonald, David. «Primates». A: The Encyclopedia of Mammals (en anglès). The Brown Reference Group, 2006, p. 292. ISBN 0-681-45659-0.
- ↑ 3,0 3,1 Cuozzo, F. P.; Yamashita, N. «Capítol 4: Impact of Ecology on the Teeth of Extant Lemurs: A Review of Dental Adaptations, Function, and Life History». A: {{{títol}}}, 2006, p. 67–96.
- ↑ Godfrey, L. R.; Jungers, W.L.. Quaternary fossil lemurs (en anglès), 2002, p. 108–110.
- ↑ Simons, E. L.; Meyers, D. M. «Folklore and beliefs about the Aye aye (Daubentonia madagascariensis)» (en anglès). Lemur News, 6, 2001, pàg. 11-16. Arxivat de l'original el 2011-07-23. ISSN: 0343-3528 [Consulta: 9 setembre 2011]. Arxivat 2011-07-23 a Wayback Machine.
- ↑ 6,0 6,1 Michelle L. Sauther. Lemurs: Ecology and Adaptation (Developments in Primatology: Progress and Prospects) (en anglès). 1a edició. Springer, 2006, p. 7–8. ISBN 038734585X.
- ↑ Seiffert, E. R.; Simons, E. L. i Attia, Y. «Fossil evidence for an ancient divergence of lorises and galagos» (en anglès). Nature, 422, 6930, 2003, pàg. 421–424. DOI: 10.1038/nature01489. PMID: 12660781.