Obre el menú principal

Pinus armandii

espècie de planta

Pinus armandii, Pi d'Armand, és una espècie de pi[1] natiu de la Xina,[2] que apareix a Shanxi, Gansu i Yunnan, amb poblacions a Anhui. Creix a altituds de 2200–3000 m a Taiwan, i s'estén al nord de Birmània.[3]

Infotaula d'ésser viuPinus armandii
Pinus armandii Cangshan.jpg
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 42342
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
ClassePinopsida
OrdrePinales
FamíliaPinaceae
GènerePinus
EspèciePinus armandii
Adrien René Franchet, 1884
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
  • P. armandii var. amamiana (Koidz.) Hatus.
  • P. armandii var. farjonii Silba
  • P. armandii subsp. yuana Silba
Modifica les dades a Wikidata

És un arbre que fa fins 35 m d'alt.[4]

Pinya jove
Pinus armandii - Kunming Botanical Garden - DSC02782.JPG

Les seves acícules estan disposades en fascicles de 5 fulles. Fan 8–20 cm de llargada. Les pinyes fan 9–22 cm de llargada i 6–8 cm d'amplada. Les llavors són grosses, comestibles, 10–16 mm de llargada.

Varietats

En té tres:

  • Pinus armandii var. armandii.
  • Pinus armandii var. mastersiana. a Taiwan.
  • Pinus armandii var. dabeshanensis.[5]

ReferènciesModifica

  1. «Pinus armandii». Natural Resources Conservation Service PLANTS Database. USDA.
  2. «Pinus Armandii: Chinese White Pine_Haverford College Arboretum Association», 2012.
  3. Critchfield. Geographic distribution of the pines of the world.. U.S.D.A. Forest Service Miscellaneous Publication 991, 1966. 
  4. Liguo Fu; Nan Li; Thomas S. Elias; Robert R. Mill. «Pinus armandii». Flora of China. Missouri Botanical Garden, St. Louis, MO & Harvard University Herbaria, Cambridge, MA. [Consulta: 2 octubre 2012].
  5. Liguo Fu; Nan Li; Thomas S. Elias; Robert R. Mill. «Pinus fenzeliana var. dabeshanensis». Flora of China. Missouri Botanical Garden, St. Louis, MO & Harvard University Herbaria, Cambridge, MA. [Consulta: 2 octubre 2012].
  • Fang, Jim-Min, Wei-Yu Tsai, and Yu-Shia Cheng. "Serratene triterpenes from Pinus armandii bark." Phytochemistry 30.4 (1991): 1333-1336.

Enllaços externsModifica