Obre el menú principal

Pinus serotina és un arbre del gènere Pinus.

Infotaula d'ésser viuPinus serotina
Pinus serotina USBG.jpg
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 42414
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
ClassePinopsida
OrdrePinales
FamíliaPinaceae
GènerePinus
EspèciePinus serotina
Michx., 1803
Distribució
Pinus serotina range map.png
Distribució natural
Modifica les dades a Wikidata
Pinyes que són més petites que les del Pinus taeda.
A diferència dels Pinus taeda , Pinus serotina té la capacitat de fer créixer acícules directament des del tronc.[1]

Contingut

Distribució i hàbitatModifica

Es troba a la plana costanera atlàntica de l'est dels Estats Units, des del sud de Nova Jersey al sud de la Florida i a l'oest fins al sud d'Alabama. Es troba en hàbitats humits.[2]

En l'extrem nord de la seva zona de distribució s'hibrida amb Pinus rigida

EtimologiaModifica

serotina: epítet específic llatí que significa "tardana" en referència al retard en obrir les seves pinyes.

SinònimsModifica

  • Pinus alopecuroides Gordon
  • Pinus rigida subsp. serotina (Michx.) Engelm.
  • Pinus rigida var. serotina (Michx.) Loudon ex Hoopes
  • Pinus rigida var. serotina (Michx.) Mill.
  • Pinus rigida subsp. serotina (Michx.) R.T. Clausen[3]


ReferènciesModifica

  1. Trees, Shrubs, and Woody Vines of North Carolina: Pond Pine (Pinus serotina)
  2. Moore, Gerry; Kershner, Bruce; Craig Tufts; Daniel Mathews; Gil Nelson; Spellenberg, Richard; Thieret, John W.; Terry Purinton; Block, Andrew. National Wildlife Federation Field Guide to Trees of North America. Nueva York: Sterling, 2008, p. 73. ISBN 1-4027-3875-7. 
  3. «Pinus serotina». The Plant List. [Consulta: 19 novembre 2014].

BibliografiaModifica

  1. Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Flora of China (Checklist & Addendum). Unpaginated. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  2. Flora of North America Editorial Committee, e. 1993. Pteridophytes and Gymnosperms. Fl. N. Amer. 2: i–xvi, 1–475.
  3. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1968. The Pteridophytoa, Gymnospermae and Monocotyledoneae. 1: 1–482. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S.. New York Botanical Garden, New York.
  4. Radford, A. E., H. E. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
  5. Small, J. K. 1933. Man. S.E. Fl. i–xxii, 1–1554. Published by the Author, New York. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
  6. Wunderlin, R. P. 1998. Guide Vasc. Pl. Florida i–x, 1–806. University Press of Florida, Gainesville.

Enllaços externsModifica