Pinus taeda
Pinus taeda (en anglès: Loblolly Pine) és un dels diversos pins originaris del sud-est dels Estats Units, va des del centre de Texas a Florida, arribant cap al nord a Delaware i el sud de Nova Jersey.[1] Domina a la meitat est de Carolina del Nord. La indústria de la fusta classifica aquesta espècie com southern yellow pine.[2]
 Aspecte característic dels Pinus taeda, Mississipí, USA  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 42420 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Pinopsida |
| Ordre | Pinales |
| Família | Pinaceae |
| Gènere | Pinus |
| Espècie | Pinus taeda L., 1753 |
| Distribució | |
 | |
Descripció modifica
Arriba a fer 35 m d'alt. Les seves fulles aciculars formen grups de tres i fan de 12 a 22 cm de llargada. Les pinyes madures són de color marró pàl·lid i fan de 7 a 13 cm de llargada.[1][3]
Nom modifica
La paraula del nom comú en anglès, loblolly, significa "lloc baix humit",[4] però aquests pins no estan limitats a aquest hàbitat específic. L'epítet del nom científic taeda es refereix a la seva fusta resinosa.[5]
Ecologia modifica
Amb la vinguda de la supressió dels focs forestals (wildfire suppression), aquest pi ha agafat prevalència en algunes parts del sud dels Estats Units i especialment al nord de Florida.[6]
És un pi amb una alta taxa de creixement i se'n fan moltes plantacions als Estats Units, ja que se n'aprecia la fusta i també per a fer polpa de paper.[2]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Flora of North America: Pinus taeda
- ↑ 2,0 2,1 «USDA FS: Silvics of Trees of North America: Pinus taeda». Arxivat de l'original el 2013-05-14. [Consulta: 22 octubre 2012].
- ↑ Farjon, A. (2005). Pines. Drawings and descriptions of the genus Pinus, ed.2. Brill, Leiden ISBN 90-04-13916-8
- ↑ The American Heritage Dictionary of the English Language: Loblolly.
- ↑ «Oklahoma Biological Survey: Pinus taeda L.». Arxivat de l'original el 2010-06-22. [Consulta: 22 octubre 2012].
- ↑ Richardson, D. M., & Rundel, P. W. (1998). Ecology and biogeography of Pinus: an introduction. Pages 3–46 in Richardson, D. M., ed. Ecology and biogeography of Pinus. Cambridge University Press ISBN 0-521-55176-5