Pirosmani

pel·lícula de 1969 dirigida per Georgiy Shengelaya

Pirosmani (en georgià ფიროსმანი, rus: Пиросмани) és una pel·lícula soviètica, dirigida el 1969 per Guiorgui Xenguelaia. Ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaPirosmani
Пиросмани Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióGuiorgui Xenguelaia Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióGuiorgui Xenguelaia Modifica el valor a Wikidata
FotografiaKonstantin Viktorovich Apryatin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProductoraKartuli Pilmi Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenUnió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Estrena28 desembre 1969 Modifica el valor a Wikidata
Durada86 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalrus
georgià Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema biogràfic Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0064815 Filmaffinity: 460753 Allocine: 923 Letterboxd: pirosmani Allmovie: v141122 TMDB.org: 88302 Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

Final del segle xix. Després d'haver distribuït els seus magres béns als miseriosos, el pintor naïf georgià Niko Pirosmanichvili (1862-1918) erra pels carrers de Tbilissi, trocant el seu talent pel premi d'un àpat. En els seus quadres es fixen dos artistes de pas que organitzen una exposició de les seves obres. Però la crítica oficial els fa mala cara o se'n burla. Només molt rars coneixedors hauran detectat el seu geni. Pirosmani mor en la indigència i molt incomprès.[2]

Repartiment modifica

Al voltant de la pel·lícula modifica

« Més poètica que estrictament biogràfica, aquesta evocació intenta de crear una constant circulació d'imatges entre la realitat - la vida quotidiana a Tbilissi al final del segle xix - i la visió interior (...) del pintor Niko Pirosmani, que es banya en aquesta realitat sense voler prendre'n cap distància »

[3] Guiorgui Xenguelaia es prohibeix, de fet, d'elaborar un guió novel·lesc de forma lineal tractant de la vida i de l'obra de l'artista georgià. Ha intentat més aviat, amb èxit, recrear-ne l'esperit i l'atmosfera.

« Cada seqüència de la seva pel·lícula és una mena de quadre, de cèl·lula narrativa les intencions de la qual són tan clares i tan precises que pensem en curtes faules que ens parlarien successivament de les relacions de l'artista amb la societat del seu temps, de les seves aspiracions sempre decebudes, de les seves febleses, de les seves certeses orgulloses. »

[4] Guiorgui Xenguelaia aplica, a més a més, l'estil naïf a la pantalla:

« seqüències molt descriptives, perspectiva aixafada, ús dels colors, riquesa de l'evocació sota un aparent simplisme. L'univers de la pel·lícula i l'univers pictòric de l'artista es superposen. »

[5] Jacques Lourcelles ret homenatge a la rara délicatesse[6] d'una pel·lícula

« on s'exalta la recerca d'una llibertat creadora (...), les condicions i les exigències d'aquesta llibertat, que el consagren a la fugida, al vagareig, a la marginació, perquè detesta "portar l'argolla", encara que sigui la de l'admiració de la bona societat, de l'ordre i de l'art establert... »

[7]

Premis i nominacions modifica

Premis modifica

Referències modifica

  1. esadir.cat. Pirosmani. esadir.cat. 
  2. «Pirosmani». The New York Times.
  3. Jacques Lourcelles: Diccionari del cinema - Les pel·lícules, Bouquins/Robert Laffont, 1992.
  4. Michel Perez, citat en El cinema georgià , publicació del Centre nacional d'art i de cultura Georges-Pompidou, París, 1988.
  5. Béatrice Bottet, a: Diccionari mundial de les pel·lícules Edicions Larousse.
  6. op. cité
  7. Michel Capdenac, Pantalla , n° 41, 15/11/1975.