Pistatxer

espècie de planta
(S'ha redirigit des de: Pistatxo)

El festuc o pistatxer (Pistacia vera) és un arbre petit, de fins a 10 metres d'alt, originari de les regions muntanyoses de l'Àsia central. És un arbre caducifoli amb fulles compostes i pinnades, de 10 a 20 cm de llarg.[1]

Infotaula d'ésser viuPistatxer
Pistacia vera Modifica el valor a Wikidata

Pistatxer amb fruits
Dades
Font depistatxo i oli de festuc Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitdrupa Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Gairebé amenaçada
UICN63497 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreSapindales
FamíliaAnacardiaceae
GènerePistacia
EspèciePistacia vera Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Arbre femella a l'inici de la brotada primaveral.

Es tracta d'un arbre dioic, és a dir, que hi ha plantes masculines i plantes femenines. Les flors no tenen pètals, són unisexuals i en panícula. Els fruits, que són en forma de drupa ovoide i vermellosa i amb una sola llavor comestible d'una flaire característica. Tant el fruit com la llavor s'anomena festuc o pistatxo, tot i que aquests mots s'utilitzen principalment per referir-se a la llavor.


Pistatxos o festucs.

És l'arbre fruiter amb més resistència a la secada i supera en aquest aspecte l'ametller. Però és de creixement i fructificació molt lents.

L'Iran produeix més del 50% dels pistatxos del món que, alhora, són considerats els de màxima qualitat.

Els dos noms, festuc i pistatxo, tenen un mateix origen, però han seguit camins diversos fins a arribar al català. L'original és el grec pistákion. Aquest va donar, per una banda, l'àrab fústaq o fústuq, d'on prové festuc, i, per l'altra, l'italià pistacchio, d'on prové pistatxo.

En temps de la dominació musulmana a Espanya, aquest arbre ja es conreava. Sembla que per desconeixement dels conqueridors cristians de la necessitat de conservar peus mascles (que no fan fruit, i per aquesta raó van ser arrencats) es va perdre aquest conreu, que s'ha recuperat en temps contemporanis.

Informació nutricional

modifica
Valor nutricional per cada 100 g de pistatxos[2]
Component Nombre
proteïna
12%
carbohidrats
11%
greix
74%
calories 594 Kcal
calci 180 mg
potassi 811 mg
fòsfor 390 mg
magnesi 122 mg
vitamina A 25 mg

També conté altres vitamines tiamina (vitamina B1), riboflavina (vitamina B2), niacina (vitamina B3).

Referències

modifica
  1. Turull, Albert «Pistatxos o festucs». Sàpiens [Barcelona], núm. 100, 01-02-2011, p. 18. ISSN: 1695-2014.
  2. AESAN/BEDCA. «Base de Datos Española de Composición de Alimentos». [Consulta: 3 febrer 2017].