Obre el menú principal

Plàcid Vidal i Rosich

(S'ha redirigit des de: Plàcid Vidal)

Plàcid Vidal i Rosich (Alcover, l'Alt Camp, 23 d'abril de 1881 - Barcelona, 1938)[1] va ser un poeta i novel·lista català, germà de Cosme Vidal i Rosich, Josep Aladern. A més de poesia i novel·la, va conrear la literatura del jo, gènere en el qual té tres llibres publicats de considerable interès testimonial al voltant del període que transcorre de la darrera dècada del segle XIX fins a la Guerra Civil espanyola.

Infotaula de personaPlàcid Vidal i Rosich
Plàcid Vidal.jpg
Biografia
Naixement 23 abril 1881
Alcover
Mort 1938 (56/57 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Escriptor
Moviment Modernisme català
Família
Fills Maria Eugènia Vidal i Güell
Germans Cosme Vidal i Rosich
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Començà a escriure de ben jove, quan, acompanyant al seu germà Cosme Vidal, va fer cap a Reus i es va integrar al Grup modernista de Reus. Va seguir vivint a Alcover, però feia freqüents viatges a la capital del Baix Camp. El grup de Reus era el grup modernista més aglutinat de fora Barcelona, i aquest corrent literari l'impregnà tota la seva vida. Col·laborà a quasi totes les revistes de la Colla modernista que imprimia el seu germà: La Gent del Llamp, La Nova Cathalunya, Reus Tranquil, Lo Lliri, Pàtria Nova, Foc Nou, Germinal, i altres. El 1904, per subscripció proposada per Ròmul Salleres, membre del Grup modernista, publica el seu primer recull de poemes, Les grans accions & les soletats, amb una portada de Joaquim Biosca. Al dissoldre's la Colla, marxà a Barcelona, on feu de caixista a diverses impremtes, i ajudà al seu germà en projectes literaris. Però retornat a Reus l'Aladern el 1909, Plàcid es queda a Barcelona on, a causa de l'aparició del noucentisme, es veu marginat per les seves concepcions modernistes. Ben aviat alternà el conreu de la poesia (L'amor artista, 1909, etc.) amb el d'un tipus de novel·la idealista i transcendent, que culminà en la trilogia autobiogràfica de Jordi Saura: Les promeses amigues (1910), La cançó dels herois (1915) i Infinit (1917). Col·laborà en diverses revistes minoritàries —Catalònia, Lletres, Panteisme— i, d'una manera esporàdica, en publicacions de gran tiratge: El Poble Català, La Novel·la Nova i La Novel·la d'Ara. El 1924 aparegué el seu darrer i més important recull de poemes: L'anhel cantaire. Amic d'Hortensi Güell, d'Anton Isern i de Joan Puig i Ferreter, els retratà, així com a altres personatges reusencs i barcelonins, a la seva obra més coneguda, Els Singulars anecdòtics (1920, amb una edició ampliada el 1925), llibre marcat per la nostàlgia del temps de la seva adolescència i joventut. Casat amb la germana d'Hortensi Güell, Amèlia Güell, es relaciona amb el cosí d'aquesta, el reusenc Eduard Toda, que l'ajuda a obtenir diversos llocs de treball a l'administració.[2] Amb la proclamació de la República i la Generalitat, va parlar amb els seus amics polítics, Ventura Gassol, Joan Puig i Ferreter i Jaume Aiguader per a tenir una feina estable, i després d'entrar a l'administració de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Aiguader el va fer treballar a l'arxiu de la ciutat.[3]

Va publicar un llibre de memòries, l'Assaig de la vida, el 1934, però la seva mort en plena guerra civil, el 1938, va impedir que en sortís la segona part, que es publicà pòstumament el 1972 amb el nom de El Convencionalisme de la vida.

La ciutat de Reus li ha dedicat un carrer.[4]

ReferènciesModifica

  1. «Plàcid Vidal i Rosich». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Sunyer, Magí «El bell i trist exemple de Plàcid Vidal». Butlletí d'Estudis Alcoverencs, núm. 14, 1981, pàg. 202-216.
  3. Sunyer, Magí. Els marginats socials en la literatura del Grup Modernista de Reus. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1984, p. 49. ISBN 8439820151. 
  4. Tricaz, Enric. Homes i dones pels carrers de Reus. Valls: Cossetània, 2010, p. 120. ISBN 9788497916929. 

Enllaços externsModifica

«Plàcid Vidal i Rosich». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Masdéu Abril, Fina. "Els singulars anecdòtics de Plàcid Vidal: plurals i categòrics"[1]

Masdéu Abril, Fina. "Plàcid Vidal: catalogador dels llibres de la Biblioteca del Centre de Lectura entre 1921 i 1924"[2]

Masdéu Abril, Fina. "Plàcid Vidal: memorialista singular d'obra viscuda". Arola Editors. Tarragona, 2018. ISBN 978-84-948343-3-2

  1. «TFM (2012-2013) Universitat de Barcelona». [Consulta: 11 maig 2016].
  2. «Revista Digitlal Centre de lectura (9-V-2015)». [Consulta: 11 maig 2016].