Panteisme (revista)
Panteisme fou una revista literària, amb el subtítol Literatura i Art, apareguda l'octubre de 1911.[1] Fundada pel que es podria anomenar "grup del Camp de Tarragona",[2] la seva redacció estava integrada per Plàcid Vidal, Joaquim Biosca, Francesc Recasens, Ricard Ballester i Josep Maria de Sucre.[3] De periodicitat quinzenal, se'n publicaren únicament quatre números, essent el quart i darrer el d'1 de desembre de 1911. La revista tenia un cert contingut social inspirat en el modernisme regeneracionista,[3] i amb una voluntat d'avanguarda.[4]
 Capçalera de la revista  | |
| Tipus | revista literària i revista artística |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | català |
| Data d'inici | 15 octubre 1911 |
| Data de finalització | 1r desembre 1911 |
| Lloc de publicació | Barcelona |
| Dades i xifres | |
| Editor | Plàcid Vidal i Rosich Ricard Ballester i Pallerola Francesc Recasens i Mercadé Joaquim Biosca i Vila Josep Maria de Sucre i de Grau |
Plàcid Vidal, a la secció Els singulars anecdòtics,[5] hi publicà una sèrie de siluetes literàries, dedicades a Alfons Maseras (nº 1),[6] Joan Puig i Ferreter (nº 2)[7] i Anton Isern (nº 3).[8] Josep Maria de Sucre hi feia la crítica de llibres en la secció Dones, llibres, fets i homes. Sensacions del temps.[3] Entre els col·laboradors la revista comptava amb Carles Rahola, que hi publicà Divagacions sota el pòrtic (núm 1, p. 4-6) i De la presó provinciana (núm. 3, p. 1-3).[9] Pel que fa a les il·lustracions, els exemplars de la revista inclouen dibuixos d'Isidre Nonell, Ricard Canals i Joaquim Biosca.[1]
Josep Maria de Sucre hi publicà versions en català de frahments de l'Hyperion, de Hölderlin (al nº 1); del Salm de la Vida, de Bjørnstjerne Bjørnson (al nº 2), de Comiat d'amics i Cants, de Walt Whitman (al nº 3 i 4). Pere Papiol hi presenta (al nº 2) una versió de Carta d'aprenentatge, de Goethe. En el número 4 aparegué una versió al català, sense indicació del traductor, de Temple de carn (Templo de carne), de Miguel de Unamuno.
Com indica Josep Maria de Sucre en les seves memòries, la revista Panteisme tenia una certa relació amb la revista literària francesa Pan: revue libre,[10] en la qual (any 5, nº 5, maig-juny 1912) el catalanòfil Albert R. Schneeberger hi publicà, en l'apartat Lettres catalanes, una menció a Panteisme (que en aquella data ja no apareixia).[11]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Givanel - 1931, pàg. 357.
- ↑ Ressenya a ARCA
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Garcia-Sedas - 2009, pàg. 124.
- ↑ Masdéu - 2016, pàg. 259.
- ↑ Germen del posterior llibre de Vidal, amb el mateix títol, de l'any 1920, amb una segona edició ampliada del 1925. Masdéu - 2013, pàg.13.
- ↑ Masdéu - 2016, pàg. 261.
- ↑ Masdéu - 2016, pàg. 262.
- ↑ Masdéu - 2016, pàg. 263.
- ↑ Masdéu - 2016, pàg. 260, nota 581.
- ↑ Masdéu - 2016, pàg. 264.
- ↑ Schneeberger - 1912, pàg.452.
Bibliografia modifica
- Givanel Mas, Juan. «747. Panteisme. Literatura y Art». A: Bibliografia catalana, premsa. Vol 1. Barcelona: Institució Patxot, 1931.
- Garcia-Sedas, Pilar. «Els catalans a Pombo: La tertúlia de Gómez de la Serna. Arran d'un article de Josep M. Junoy». A: Josep Massot i Muntaner. Estudis de llengua i literatura catalanes / LIX. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2009, p. 124. ISBN 9788498831979 [Consulta: 15 desembre 2017].
- Masdéu Abril, Fina. Els singulars anecdòtics de Plàcid Vidal: plurals i categòrics. UAB, 2013.
- Masdéu Abril, Fina. Plàcid Vidal: memorialista singular d'obra viscuda. Barcelona: Universitat de Barcelona, 20/12/2016 ((tesi doctoral)) [Consulta: 16 desembre 2017].
- Schneeberger, A.R. «Lettres catalanes». Pan: revue libre [París], 5ème année, nº 5, Mai-Juin 1912, pàg. 452 [Consulta: 17 desembre 2017].
Enllaços externs modifica
- «Panteisme (exemplars digitalitzats)». ARCA - Arxiu de Revistes Catalanes Antigues: Biblioteca de Catalunya. [Consulta: 17 desembre 2016].