Obre el menú principal

Francesc Recasens i Mercadé

(S'ha redirigit des de: Francesc Recasens)

Francesc Recasens i Mercadé (Reus, 1893 - Barcelona, 1965)[1] va ser un escriptor i banquer català. Era el germà petit del polític socialista Josep Recasens i del banquer i soci seu Eduard Recasens i Mercadé.[2]

Infotaula de personaFrancesc Recasens i Mercadé
FrancescRecasens.jpg
Francesc Recasens en una trobada familiar
Biografia
Naixement 1893
Reus
Mort 1965 (71/72 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Empresari i escriptor
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

De jove es va vincular amb alguns membres de l'antic Grup modernista de Reus que residien a la ciutat. Va ser amic de Plàcid Vidal.[3] Va participar en algunes revistes reusenques, com ara El Rossinyol, Foc Nou, la Revista del Centre de Lectura i Foment. Dramaturg innovador, va tenir molt d'èxit amb les seves obres principals d'estil modernista: Maria Agna (representada el 1907) i El Cego Simó (Barcelona 1913).[4] Les seves obres descriuen temes socials, amb una prosa dura i desenllaços dramàtics.[3]

També es va dedicar a la banca, i va ser el subdirector del Banc de Catalunya entre 1920 i 1931.[4] Juntament amb el seu germà van protagonitzar l'important ascens financer de l'entitat gràcies a la bona relació que mantenien amb el ministre d'Hisenda de la dictadura José Calvo Sotelo.[2] Un dels èxits de Recasens va ser la creació des del banc de l'empresa privada petroliera CEPSA (amb el suport del ministre), que va construir la primera refineria de l'estat, motiu pel qual va residir a Madrid durant uns anys, ja que era conscient de la necessitat de tenir el poder de l'estat al costat per aquestes empreses de gran envergadura.[2] Precisament fou l'estreta col·laboració amb el règim el que va generar una forta animadversió tant de la banca madrilenya i basca com dels polítics republicans que vindrien després de la dictadura, els quals acabaren provocant la fallida de l'entitat bancària.[2] El 1928 havia fundat a Madrid, amb Calvo Sotelo i altres, el Banc Exterior d'Espanya, que a la postguerra va tenir gran influència.

Molts anys després Recasens va publicar una sèrie d'articles al Diario de Barcelona en què explicava la complicada relació entre política i economia, textos que el 1956 va recopilar en el llibre Escritos.[4]

Durant la postguerra Francesc Recasens va actuar com a mecenes de la cultura en uns moments difícils creant una beca anual que subvencionava l'estada a Catalunya d'un estudiós de la ciutat catalanoparlant sarda de l'Alguer.[4] Amb Domingo Valls i Taberner i Agustí Pedro Pons van comprar el vell Teatre Romea i en van sufragar la restauració. Va regalar al Centre de Lectura de Reus la construcció i equipament del refugi de muntanya Musté-Recasens al poble de Mont-ral.[5]

ObresModifica

DramàtiquesModifica

  • Maria-Agna: quadro dramátic. Reus: Biblioteca Foc Nou, 1910
  • El cego Simó: tragédia en un acte. Barcelona: A. Artís, 1913
  • Fins a la mort, estrenada al Teatre Romea, l'11 de maig de 1918.

Economia i políticaModifica

  • Escritos: 1927 - 1955, (Barcelona, 1956). Recull d'articles d'economia i política

ReferènciesModifica

  1. Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 897, entrada: "Recasens i Mercadé, Eduard". ISBN 84-297-3521-6. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Cabana, Francesc. «La suspensió de pagaments del Banc de Catalunya». A: Madrid i el centralisme. Un fre a l'economia catalana. Pòrtic, 2003. ISBN 8498091047. 
  3. 3,0 3,1 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 554. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Francesc Recasens i Mercadé». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [darrera consulta el 21 d'octubre de 2012]
  5. Amorós, Xavier. Temps estranys: vol. II, 1951-1960. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 2002, p. 325. ISBN 8493232408. 

Bibliografia complementàriaModifica

  • CABANA, Francesc. Eduard i Francesc Recasens: dos empresaris de Reus. Reus: Cambra de Comerç, Indústria i Navegació, 2003