Ricard Ballester i Pallerola
Ricard Ballester i Pallerola (Reus, 19 de febrer de 1891 - Barcelona, 1973) va ser un mestre i escriptor català, pare d'Antoni Ballester i Nolla.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 19 febrer 1891 ![]() Reus (Baix Camp) ![]() |
Mort | 1973 ![]() Barcelona ![]() |
Activitat | |
Ocupació | poeta, pedagog, escriptor ![]() |
Família | |
Fills | Antoni Ballester i Nolla ![]() |
Va començar en el camp de la literatura i la poesia al setmanari reusenc d'ideologia catalanista Foc Nou (1910-1911), vinculada al Grup Modernista de Reus.[1] El mateix 1911 formà part d'un anomenat «Grup de Tarragona», que funda a Barcelona la revista Panteisme, junt amb Plàcid Vidal, Joaquim Biosca, Francesc Recasens i Josep Maria de Sucre.[2] Col·laborà al diari reusenc Las Circunstancias (1913-1915) i també a Foment (1914-1917 i 1931-1932), a la Revista del Centre de Lectura (1921-1922) i a La Veu del Camp (1921).[1]
Era mestre d'escola i va exercir a Mont-roig del Camp, on es va casar. Formava part del grup de mestres interessat en la renovació pedagògica durant la República, i va organitzar diversos viatges a Barcelona el 1932 per visitar grups escolars i institucions culturals (L'Institut-Escola, l'Escola del Mar, L'Escola Normal de la Generalitat...) i l'abril de 1934 va acollir diversos mestres suïssos de la Societé Pedagogique Romande que visitaven Tarragona.[3]
Depurat en la postguerra, va formar part del grup d'intel·lectuals i poetes que participaven amb obra pròpia a l'Antologia de la poesia reusenca, publicació que sortia anualment del 1956 al 1961 dirigida pel doctor Vallespinosa i que recollia poemes d'escriptors locals. El 1954 va publicar diversos articles al Setmanari Reus i va donar a conèixer, també el 1954, el llibre de poesies Perfils reusencs i altres poemes, editat a Barcelona per Salvador Torrell, amb un proemi de Josep Maria de Sucre.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 85.
- ↑ Garcia-Sedas, P. «Els catalans a Pombo: la tertúlia de Gómez de la Serna». A: Estudis de llengua i literatura catalanes LIX: Miscel·lània Joaquim Molas 4. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2009. Pàg. 124. ISBN 9788498831979
- ↑ González-Agàpito, J., i altres. Tradició i renovació pedagògica: 1898-19391. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2002, p. 539. ISBN 8484153002.