És una plaça lineal d'origen gòtic porticada per dos costats. Les cases són generalment de planta baixa i tres pisos (algunes, com les dels números 1, 3 i 35, tenen els pòrtics més alts, la qual cosa permet entresòls amb obertures exteriors). En general, però, els baixos són reduïts. Els pisos carreguen sobre pilastres, que formen els porxos.[1]
L'arquitectura respon al llenguatge de l'eclecticisme (casa núm. 1, 1887, plànols de Josep Inglada; casa núm.3 i casa núm.35), modernisme (botiga de Cal Garriga, a la planta baixa del núm.3; casa núm.3; casa núm.26, 1907, plànols de Santiago Güell; cases núm.9 i núm.22) i noucentisme, amb constants elements d'arquitectura popular.[1]
La Plaça de la Constitució, anomenada popularment "les Voltes", presenta una cronologia amb constants modificacions i reformes. És d'origen gòtic. El 1878 es va procedir a l'alineació de les façanes de la casa núm.2 del carrer de la Cort i les núm.1, 3, 5 i 7 de la Plaça de la Constitució. El projecte, datat del 30 de gener de 1878, va ser realitzat per Josep Inglada, mestre d'obres, i consistia en la construcció de pòrtics i l'alineació de les façanes internes amb les de la resta de cases. Es conserva a l'arxiu municipal de Vilafranca.[1]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Plaça de la Constitució». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 26 agost 2014].
_-_3.jpg)
