Placa pacífica
La placa pacífica, o placa del Pacífic, és una placa tectònica oceànica que inclou la major part de l'oceà Pacífic. És la placa més gran del planeta amb una superfície de 2,576 85 estereoradiants.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/97/Pacific_Plate_map-fr.png/220px-Pacific_Plate_map-fr.png)
És una de les més antigues del planeta, amb les seves parts més joves de 20 milions d'anys, i les més antigues de fins a 160 milions d'anys d'antiguitat)[1] Una de les seves principals característiques és el punt calent interior que va donar origen a les Illes Hawaii i a nombrosos volcans. Les plaques amb les que limita són:
- Al nord, amb la placa nord-americana, amb la qual té una vora convergent que forma la fossa de les Aleutianes i les Illes Aleutianes.
- Al sud, la placa antàrtica, amb la qual té una vora divergent.
- A l'est, la placa de l'explorador, la placa de Juan de Fuca i la placa de Gorda, a la part nord-est; la placa nord-americana, al llarg de la falla de San Andrés, i la placa de Cocos al centre; al sud-est amb la placa de Nazca. En tots aquests casos es tracta de vores divergents.
- A l'oest, la placa eurasiàtica, la placa filipina –a la vora de la qual es forma la fossa de les Marianes–, i la placa indo-australiana, amb la qual té un límit generalment convergent, però que en altres parts és una vora transformant, com per exemple, a l'altura de la falla Alpina.
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ Jeff Falk, Mike Williams. «Pacific plate shrinking as it cools» (en anglès). Rice University. Arxivat de l'original el 19 de gener 2021. [Consulta: 19 setembre 2021].
Enllaços externs
modificaA Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Placa pacífica |