Plantilla:Extracte
Documentació de la plantilla [ mostra ] [ modifica el codi ] [ mostra l'historial ] [ refresca ] | Aquesta plantilla utilitza una crida a un mòdul de tipus Lua, nom que li ve del llenguatge Lua que utilitza. Per tant, si volguéssiu modificar-la, abans hauríeu d'estar familiaritzats amb aquest llenguatge i les funcions de l'extensió Scribunto. Vegeu com fer proves de plantilles.
Aquesta plantilla utilitza el següent mòdul: |
 | Aquest plantilla utilitza TemplateStyles: |
Aquesta plantilla s'utilitza per reutilitzar parts de pàgines en altres pàgines. Aquesta pràctica té diversos avantatges:
- Redueix el manteniment evitant el contingut duplicat que s'ha d'actualitzar diverses vegades
- Millora la qualitat del contingut animant els editors a combinar continguts relacionats, en lloc de tenir diverses versions en diverses etapes de desenvolupament
- Fomenta la col·laboració mitjançant la canalització dels col·laboradors en un lloc, en lloc de treballar en paral·lel
També presenta diversos desavantatges:
- Dificulta l'edició ja que s'ha d'anar al subarticle per fer canvis en l'article principal
- Disminueix la visibilitat dels canvis ja que els canvis en el subarticle no apareixeran a la llista de seguiment dels editors de l'article principal
Aquesta plantilla amplia les funcions de:
- Transclusió normal incorporades (per a una forma simplificada potser amb
{{#section:Nom de la pàgina}}us sigui suficient). - Transclusió de seccions etiquetades incorporades (per a una forma simplificada potser amb
{{#section:Nom de la pàgina|Nom de la secció etiquetada}}us sigui suficient).
Ús modifica
Ús bàsic modifica
{{Extracte|Títol de la pàgina}}— Transclou la secció de dalt de tot (exemple){{Extracte|Títol de la pàgina|Títol de la secció}}— Transclou una secció específica, excloent qualsevol subsecció (exemple)
Habitualment no es voldrà que es mostri l'origen, llavors es pot afegir:
{{Extracte|...|nohat=y}}
Paràmetres modifica
1oarticle— Títol de la pàgina a incloure. Només es requereix un paràmetre. Per defecte <!- Per defecte és aproximadament el següent paràmetre -> la secció principal està transclosa (exemple)2osection— Títol de la secció a incloure transclude (exemple).fragment— Nom del fragment a incloure. S'ha de marcar amb<section begin=Nom del fragment/>i<section end=Nom del fragment/>en la pàgina transclosa (exemple). Tingueu en compte que aquesta plantilla proporciona altres maneres d’orientar fragments específics d’una pàgina sense haver de recórrer a les etiquetes de secció.only— Elements a incloure (example). Per defecte, tots els elements estan transclosos.paragraphs— Paràgrafs a incloure. Per defecte, tots els paràgrafs són transclosos.paragraphs=0— No inclou cap paràgrafparagraphs=1— Inclou el primer paràgrafparagraphs=2— Inclou el segon paràgrafparagraphs=1,3— Inclou el primer i el tercer paràgrafparagraphs=1-3— Inclou el primer, segon i tercer paràgrafsparagraphs=1-3,5— Inclou el primer, segon, tercer i cinquè paràgrafsparagraphs=-1— Inclou tots els paràgrafs excepte el primerparagraphs=-2— Inclou tots els paràgrafs excepte el segonparagraphs=-1,3— Inclou tots els paràgrafs excepte el primer i el tercerparagraphs=-1-3— Inclou tots els paràgrafs excepte el primer, segon i tercerparagraphs=-1-3,5— Inclou tots els paràgrafs excepte el primer, segon, tercer i cinquè
lists— Llistes per incloure. Per defecte, totes les llistes estan transcloses. La mateixa sintaxi que quan es transclouen paràgrafs.files— Fitxers a incloure. Per defecte, tots els fitxers estan transclosos. La mateixa sintaxi que quan es transclouen paràgrafs, però també:files=A.jpg— Inclou el fitxer anomenat "A.jpg"files=A.jpg, B.png, C.gif— Inclou els fitxers anomenats "A.jpg", "B.png" i "C.gif"files=.+%.png— Inclou tots els fitxers PNGfiles=-A.jpg— Inclou tots els fitxers excepte el que es diu "A.jpg"files=-A.jpg, B.png, C.gif— Inclou tots els fitxers excepte els anomenats "A.jpg", "B.png" i "C.gif"files=-.+%.png— Inclou tots els fitxers que no són PNG
tables— taules per incloure. Per defecte, totes les taules són transcloses. La mateixa sintaxi que quan es transclouen paràgrafs, però també:tables=Stats2020— Inclou la taula amb l'identificador "Stats2020"tables=Stats2020, Stats2019, Stats2018— Inclou les taules amb els identificadors "Stats2020", "Stats2019" i "Stats2018"tables=-Stats2020— Inclou totes les taules excepte la que té l'identificador "Stats2020"tables=-Stats2020, Stats2019, Stats2018— Inclou totes les taules excepte les que contenen els identificadors "Stats2020", "Stats2019" i "Stats2018"
templates— Plantilles per incloure. Per defecte, totes les plantilles són transcloses. La mateixa sintaxi que quan es transclouen paràgrafs, però també:templates=Infotaula— Inclou la plantilla "Infotaula"templates=Infotaula, Navbox, Chart— Inclou la plantilla "Infotaula", "Navbox" i "Chart"templates=-Infotaula— Inclou totes les plantilles excepte la "Infotaula"templates=-Infotaula, Navbox, Chart— Inclou totes les plantilles excepte 'Infotaula', 'Navbox' i 'Chart'
this— Canvia el text inicial del hatnote. Per exemple, si el contingut transclòs és una galeria, podeu assignarthis=Aquesta galeria ésde manera que la nota de text indica "Aquesta galeria és un extracte de ..." (example).hat=no— Amaga el hatnote "Aquesta secció és un extracte de..."quote=yes— Embolica el fragment amb les etiquetes<blockquote>.inline=yes— Embolica el fragment amb les etiquetes<span>per utilitzar-lo dins d’un altre text.indicator=yes— Mostra una barra vertical al llarg del fragment per indicar on comença i on acaba.references=no— Elimina totes les referències.subsections=yes— Inclou subseccions de la secció transclosa. Tingueu en compte que si la transclusió es fa a partir d'una secció de nivell 3 i les subseccions transcloses també són de nivell 3, les subseccions transcloses es mostraran amb la mateixa jerarquia que la secció de transcripció, cosa que probablement no és desitjable, així que utilitzeu-ho amb precaució.
Exemples modifica
Escrit inicial modifica
{{Extracte|Anatomia}}
L'anatomia (del grec ανατομη, ana i tome, "tall i dissecció") és la branca de la biologia que estudia l'estructura i organització interna dels éssers vius, sovint basant-se en la dissecció.[1] El terme designa tant la topografia, la ubicació, la disposició i la relació entre si dels òrgans que els componen.
Si bé l'anatomia es basa especialment en l'examen descriptiu de plantes, animals i éssers humans, la comprensió adequada de l'arquitectura anatòmica implica un coneixement de la funció dels organismes vius, és a dir, de la fisiologia. Per tant, l'anatomia s'ha desenvolupat simultàniament amb la fisiologia, ciència que a vegades rep el nom d'anatomia funcional o anatomofisiologia.
Els orígens de l'anatomia es remunten a l'antiguitat, i constitueix una de les primeres i més antigues ciències mèdiques de les que existeixen en l'actualitat. Els estudis de la medicina moderna van començar al segle xvi amb l'estudi de l'anatomia humana per part d'Andreas Vesal a partir de l'estudi de cossos dels reus ajusticiats. Els mètodes emprats també han evolucionat molt, des de la dissecció de cossos fins a complexes tècniques desenvolupades amb tecnologies del segle xx.
L'anatomia és considerada com una de les ciències bàsiques de la vida. Constitueix un dels estudis fonamentals i de major pes dins la clínica especialitzada o general.
| Fonts |
|---|
Secció específica modifica
{{Extracte|Anatomia|Anatomia artística}}
La descoberta l'anatomia humana està íntimament lligat a l'anatomia artística. Es pot concretar encara més i afirmar que els coneixements de l'anatomia humana i l'artística discorren paral·lels a la història del nu a l'art i en la vida quotidiana. Els grecs no tenien tanta necessitat de diseccionar cadàvers (malgrat les viviseccions d'Heròfil de Calcedònia, qui va treballar en l'hel·lenística Alexandria en temps de l'Imperi Romà), per efectuar representacions figuratives del cos humà com van haver de fer mil cinc-cents anys més tard els científics-artistes del Renaixement. Ja que els antics grecs, des de petits, contemplaven els nus dels seus joves atletes i de les seves heteres. Tanmateix, no s'ha d'exagerar aquest vincle.
La representació artística té la seva pròpia trajectòria, independent de la trajectòria de la ciència, malgrat les indiscutibles coincidències que es troben, com en els estudis de Leonardo da Vinci. L'exemple del nu grec el posa de manifest: els curos eren un model de representació artística arcaïtzant i una mica hieràtica, però no un model de representació anatòmica. La representació anatòmica dels curos va estar idealitzada o esquematitzada durant dos-cents anys, des de l'Estil arcaic (650 aC) fins Fídies i Praxíteles (c. 450 aC), i el període del classicisme hel·lenístic que després es va estendre a les arts etrusques i romanes; en aquestes dues arts crida l'atenció que la recerca doni a vegades un descarnat realisme; els busts etruscs i romans eren inicialment escultures en terracota o en bronze que obtenien dels motlles de mascaretes funeràries, ja que el paradigma d'aquestes cultures era suposar que es preservava alguna cosa de la vida del difunt en representar de la manera més fidel possible les seves faccions.
| Fonts |
|---|
|
|
Fragment específic modifica
{{Extracte|Catalunya|fragment=InstitucionsGovern|this=Aquest text és}}
| Localització | |||
|---|---|---|---|
| Població humana | |||
| Població | 8 milions (2023) | ||
| Organització política | |||
| Org. territorial | vegueries i comarques | ||
| Forma de govern | parlamentarisme | ||
| • Presidenta del Parlament | Anna Erra | ||
| Identificador descriptiu | |||
| Domini de primer nivell | .cat | ||
Catalunya (occità: Catalonha) és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola situat a la Mediterrània occidental. Se situa a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra, així com amb Occitània i la Catalunya Nord, a l'estat francès, a l'oest amb l'Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani. Catalunya és la part més extensa del territori històric i cultural del Principat de Catalunya i és un dels territoris pertanyents a l'àmbit lingüístic dels Països Catalans.[1] El novembre de 2023 tenia una població estimada de 8.005.784 habitants (segons l'IDESCAT).[2]
El territori que actualment es coneix com a Catalunya va ser una possessió de l'Imperi Romà que va passar a mans dels gots i dels alans en el segle v. Els musulmans la van conquerir l'any 712, però en van ser expulsats de la riba nord del Llobregat a les darreries del mateix segle i el començament del següent amb el suport de Carlemany, llavors rei dels francs, qui va crear una sèrie de comtats fronterers per administrar-la.[3][4] Amb el temps, els comtes francs van convertir Catalunya en un territori independent[5] que es va confederar el 1137 amb la Corona d'Aragó,[6] com que era una unió dinàstica cada país va conservar el seu poder polític i adminidtratiu. La corona d'Aragó va acabar la conquesta dels territoris musulmans de Catalunya el 1154.[7] La Corona d'Aragó, posteriorment es va unir a la Corona de Castella el 1476, com a conseqüència del casament d'Isabel i Ferran, els reis catòlics. Va conservar les seves institucions autònomes de govern fins a l'acabament de la Guerra de Successió Espanyola[8] el 1714. Uns anys després del seu desmembrament per la cessió al Regne de França del comtat del Rosselló i part del de la Cerdanya.[9] El 1978, va recuperar autonomia i es va constituir com a comunitat autònoma del Regne d'Espanya. El 27 d'octubre de 2017 el Parlament de Catalunya va proclamar la República Catalana,[10][11] que no es va fer efectiva ni va aparèixer al DOGC,[12] però va comportar l'aplicació de l'article 155 pel govern espanyol durant 218 dies.[13]
El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d'una manera àmpliament majoritària en el Preàmbul de l'Estatut d'autonomia.[14] Tanmateix, la Constitució espanyola, en l'article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat.[15]
La capital n'és Barcelona[16] i té un total de 947 municipis. Dos terços de la població viuen a la regió metropolitana de Barcelona.
La llengua pròpia de Catalunya és el català, excepte a la Vall d'Aran on ho és l'aranès. Tant el català com el castellà, llengua oficial de l'Estat espanyol, són oficials en tot el territori. L'occità, denominat aranès a la Vall d'Aran, és també oficial a Catalunya. Generalment els catalans són bilingües i parlen les dues llengües principals encara que difereixen respecte a l'idioma que tenen per llengua materna. Segons les dades de 2013, el 99,7 % dels catalans sap parlar castellà mentre que el 80,4 % sap parlar català.[17] A més, l'ús per cada parlant d'un o un altre idioma depèn amb freqüència de l'àmbit social en el qual s'expressi. Segons les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya, el 36 % dels catalans utilitza el català com a llengua habitual, el 46 % el castellà, el 12 % ambdues i el 0,03 % l'aranès. El 6 % de la població resident de Catalunya utilitza habitualment altres llengües.[18]
{{Extracte|Catalunya|fragment=InstitucionsGovern|this=Aquest text és|nohat=y}}
| Localització | |||
|---|---|---|---|
| Població humana | |||
| Població | 8 milions (2023) | ||
| Organització política | |||
| Org. territorial | vegueries i comarques | ||
| Forma de govern | parlamentarisme | ||
| • Presidenta del Parlament | Anna Erra | ||
| Identificador descriptiu | |||
| Domini de primer nivell | .cat | ||
Catalunya (occità: Catalonha) és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola situat a la Mediterrània occidental. Se situa a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra, així com amb Occitània i la Catalunya Nord, a l'estat francès, a l'oest amb l'Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani. Catalunya és la part més extensa del territori històric i cultural del Principat de Catalunya i és un dels territoris pertanyents a l'àmbit lingüístic dels Països Catalans.[19] El novembre de 2023 tenia una població estimada de 8.005.784 habitants (segons l'IDESCAT).[20]
El territori que actualment es coneix com a Catalunya va ser una possessió de l'Imperi Romà que va passar a mans dels gots i dels alans en el segle v. Els musulmans la van conquerir l'any 712, però en van ser expulsats de la riba nord del Llobregat a les darreries del mateix segle i el començament del següent amb el suport de Carlemany, llavors rei dels francs, qui va crear una sèrie de comtats fronterers per administrar-la.[3][4] Amb el temps, els comtes francs van convertir Catalunya en un territori independent[5] que es va confederar el 1137 amb la Corona d'Aragó,[6] com que era una unió dinàstica cada país va conservar el seu poder polític i adminidtratiu. La corona d'Aragó va acabar la conquesta dels territoris musulmans de Catalunya el 1154.[21] La Corona d'Aragó, posteriorment es va unir a la Corona de Castella el 1476, com a conseqüència del casament d'Isabel i Ferran, els reis catòlics. Va conservar les seves institucions autònomes de govern fins a l'acabament de la Guerra de Successió Espanyola[8] el 1714. Uns anys després del seu desmembrament per la cessió al Regne de França del comtat del Rosselló i part del de la Cerdanya.[9] El 1978, va recuperar autonomia i es va constituir com a comunitat autònoma del Regne d'Espanya. El 27 d'octubre de 2017 el Parlament de Catalunya va proclamar la República Catalana,[22][11] que no es va fer efectiva ni va aparèixer al DOGC,[12] però va comportar l'aplicació de l'article 155 pel govern espanyol durant 218 dies.[13]
El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d'una manera àmpliament majoritària en el Preàmbul de l'Estatut d'autonomia.[23] Tanmateix, la Constitució espanyola, en l'article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat.[15]
La capital n'és Barcelona[24] i té un total de 947 municipis. Dos terços de la població viuen a la regió metropolitana de Barcelona.
La llengua pròpia de Catalunya és el català, excepte a la Vall d'Aran on ho és l'aranès. Tant el català com el castellà, llengua oficial de l'Estat espanyol, són oficials en tot el territori. L'occità, denominat aranès a la Vall d'Aran, és també oficial a Catalunya. Generalment els catalans són bilingües i parlen les dues llengües principals encara que difereixen respecte a l'idioma que tenen per llengua materna. Segons les dades de 2013, el 99,7 % dels catalans sap parlar castellà mentre que el 80,4 % sap parlar català.[17] A més, l'ús per cada parlant d'un o un altre idioma depèn amb freqüència de l'àmbit social en el qual s'expressi. Segons les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya, el 36 % dels catalans utilitza el català com a llengua habitual, el 46 % el castellà, el 12 % ambdues i el 0,03 % l'aranès. El 6 % de la població resident de Catalunya utilitza habitualment altres llengües.[18]
| Fonts |
|---|
|
|
Vegeu també modifica
| La documentació de més amunt està transclosa de Plantilla:Extracte/ús. (modifica | historial) Els editors poden fer proves amb aquesta plantilla al seu espai de proves (crea | modifica) Afegiu categories en la subpàgina /ús. Vegeu les subpàgines d'aquesta plantilla, utilització de paràmetres. |