Plantilla:Filosofia/Renaixement

Pierre GassendiMarin MersenneHugo GrotiusJohannes KeplerTommaso CampanellaGalileo GalileiFrancis BaconFrancisco SuárezGiordano BrunoWilliam GilbertPierre CharronMichel de MontaignePetrus RamusGeorg Joachim RheticusJoan CalvíParacelsJoan Lluís Vives i MarchMartí LuterThomas MoreCopèrnicNicolau MaquiavelErasme de RotterdamPico della MirandolaPietro PomponazziMarsilio FicinoLorenzo VallaLeon Battista AlbertiNicolau de CusaLeonardo BruniGeorgios Gemistos PlethonColuccio SalutatiFrancesco Petrarca


La filosofia del Renaixement està estretament vinculada a la revolució cultural de l'humanisme. No és un fenomen específicament localitzat, sinó que existeixen diversos Renaixements (també a França, Alemanya, Anglaterra, ...), tot i que a Florència es donen unes condicions socials i un intercanvi de coneixements que suposa un motor per a la resta d'Europa. En general, es busca una restauració del saber de l'edat antiga, que es considera perdut durant l'edat mitjana.

Davant de l'aristotelisme dominant en l'època medieval, hi ha una revalorització del platonisme (especialment en Ficino i Pico della Mirandola), però sense desmerèixer la importància d'Aristòtil (Pomponazzi elabora un aristotelisme crític). Impera el naturalisme màgic i l'hermetisme: s'elaboren ciències ocultes, com l'alquímia, que responen a un saber antic (Hermes Trismegist, neopitagorisme, però també Ramon Llull). A nivell més polític, Maquiavel reflecteix el nou ideal a seguir. En Montaigne trobem l'emergència de l'escepticisme modern.

També hi ha una gran preocupació per la cosmologia: Copèrnic comença la revolució científica, proposant una alternativa heliostàtica al geocentrisme aristotèlico-ptolemaic, i la seva proposta rep l'aportació de Giordano Bruno, Galileu i Kepler.

modifica